La llei 24/2015, impulsada per la PAH, aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya, i ara qüestionada per l'executiu de Rajoy, estableix que els grans propietaris d'habitatge no poden desnonar una família en situació de vulnerabilitat sense abans oferir-li una alternativa de lloguer social. Els impulsors de la llei porten mesos denunciant incompliments i l'Ajuntament de Barcelona finalment hi ha donat resposta, tramitant les dues primeres multes per incompliment a dues grans immobiliàries.
Les sancions podrien arribar a 90.000 euros i el consistori les definirà en funció del cost que li ha suposat reallotjar les famílies. Tot i que els propietaris no hagin complert la norma, aquesta garanteix que les persones afectades no es quedin al carrer obligant l'administració a oferir un reallotjament. L'Ajuntament de Colau ho va fer i ara pretén carregar el cost sobre la propietat, la responsable primera per fer-ho. Després d'aquests dos primers expedients, els serveis tècnics del consistori tenen en preparació 147 expedients més per casos en què grans propietaris no han ofert reallotjament a les famílies abans d'un desnonament.
En concret, les primeres multes del govern de Colau són per a les societats Intacsa Integral de Actividades, que va desnonar un veí del Carmel per impagament de lloguer sense oferir una alternativa de lloguer social, i Fincas Flash, que va fer el mateix al barri d'Horta. La sanció s'aplica perquè aquestes societats entren dins el que la llei tipifica com a gran tenidor d'habitatge, “les persones jurídiques que, per si soles o per mitjà d’un grup d’empreses, siguin titulars d’una superfície habitable de més de 1.250 metres quadrats”. En el cas dels petits propietaris l'obligació de reallotjament recau sobre l'administració.
Fonts municipals temen la impugnació d'aquesta norma. Asseguren que han trigat mesos en poder preparar la seva aplicació amb els tècnics municipals i ara perdrien una eina que els permet exigir respostes als grans propietaris per fer front a l'emergència habitacional. De moment, però, el regidor d'Habitatge Josep Maria Montaner assegura que “tot i que alguns sectors immobiliaris tenen esperança que no s'acabi aplicant, és una llei vigent que hem d'aplicar”.
Multes per situació d'infrahabitatge
L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat també sancions per un cas d'infrahabitatge. Una empresa llogava particions de 15 metres quadrats d'una finca a una desena de famílies sense complir les condicions d'habitatge. Pagaven lloguers d'entre 400 i 500 euros cadascuna per petits espais que incorporen lavabo, cuina i dutxa, en alguns casos ubicats en patis interiors, o al terrat amb volums afegits amb murs simples de fàbrica o de maó, amb sostres de coberta plana.
El consistori ha iniciat un expedient sancionador per impedir aquest ús de la finca i imposar una sanció de fins a 900.000 euros als responsables de l'activitat. Aquesta mesura s'imposa a través d'una eina que aporta la llei catalana del dret a l'habitatge de 2007, que seguirà vigent encara que el govern del PP impugni finalment la llei 24/2015.
L'Ajuntament està impulsant una Unitat Contra l'Exclusió Residencial (UCER) que té entre les seves tasques vetllar per garantir el dret a l'habitatge a la ciutat amb habitatges dignes. De moment ja ha inspeccionat i iniciat l'expedient en aquest cas i estudia altres casos en què també es podrien produir sancions.
Avancen les multes als pisos buits
El passat setembre Ada Colau va anunciar que començava a multar les entitats que tenien pisos buits amb 12 multes en aplicació de la llei catalana del dret a l'habitatge. El regidor Josep Maria Montaner ha explicat aquest dimecres que les sancions avancen. 13 entitats han pagat una primera multa, cinc es troben en tràmit per la imposició de la segona, i dos ja han pagat tres multes. En total s'han incoat 39 expedients sancionadors a propietaris que tenen pisos en situació de desocupació permanent.