L'alcaldessa Ada Colau ha anunciat aquest dijous noves mesures per donar forma al projecte de fer de Barcelona una ciutat-refugi. En primer lloc, ha nomenat un responsable de coordinar totes les polítiques de l'Ajuntament en la matèria de forma transversal. Ignasi Calbo, fins ara a l'Agència Catalana de Cooperació, ocuparà aquesta funció. L'alcaldessa considera que aquesta ha de ser una “política de ciutat”, i per això s'ha reunit per parlar-ne amb tots els grups del ple municipal i en la propera sessió del plenari aprovaran una moció consensuada per declarar Barcelona una ciutat-refugi.
Colau ha anunciat que entre les mesures s'està preparant una visita sobre el terreny, “tant a les zones de trànsit com a països que s’estiguin afrontant ja a l’acollida, com Alemanya, i poder avançar així tot el que estigui en les nostres mans perquè la ciutat estigui el millor preparada possible”, ha dit. “No és per caprici ni per anar de viatge, la situació és greu, de vulneració de drets humans, i s'està agreujant, també per les qüestions climàtiques, perquè al centre d'Europa començarà a fer molt fred, i farem tot el que estigui en les nostres mans”, ha afegit.
“Els estats decideixen sobre les polítiques d’asil però les ciutats són els llocs finals d’acollida”, apunta l'alcaldessa, que lamenta que “no s'estigui comptant amb les ciutats” per planificar aquestes polítiques. Per això, assegura que el projecte de la ciutat-refugi té entre els seus objectius, per una banda, “impulsar i articular una política que ha d’anar molt més enllà de l’ajuntament” i, per l'altra, “per fer incidència en l’àmbit internacional i especialment l’estatal”.
Acollida professional
Tot i l'èxit de resposta a la bústia oberta pel consistori per tal que els ciutadans s'oferissin a acollir refugiats, Colau ha apuntat que no està previst inicialment que hi hagi allotjament en cases familiars. “Aquesta no serà la primera forma d'acollida, perquè no està especialment recomanada pels professionals que dominen la matèria”, ha apuntat l'alcaldessa, que ha agraït el suport. Ha agraït especialment els oferiments de pisos buits, ja que a diferència dels pisos habitats, es poden incorporar a la borsa d'habitatges d'emergència social per donar resposta a aquesta situació.
L'alcaldessa ha remarcat la importància del suport ciutadà especialment en una segona fase en que es pugui passar “de l'acollida a la incorporació”. “Volem que Barcelona sigui una ciutat de drets, on les persones que vinguin es puguin incorporar com un veí més”, i aquí, ha dit, serà cabdal el suport ofert per persones que s'han mostrat disposades a introduir la ciutat als nouvinguts, o famílies mixtes àrab-catalanes que volen col·laborar amb l'acollida.
Finalment, el consistori també destaca la importància de donar suport a les entitats humanitàries que ja treballen sobre el terreny, i per això planteja destinar-hi una part important de la partida que destinaran a acollida. D'entrada, s'ha incrementat en 100.000 euros la partida destinada al Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER), que ja té més d'un miler de sol·licituds d'asil aquest any a l'espera de resposta de l'Estat. En l'ampliació del pressupost plantejada aquest dimecres, Colau proposarà al ple de la ciutat dedicar 10 milions d'euros del superàvit de la ciutat a les polítiques d'asil.