“No veure mai el seu cos va ser molt dur”, diu la Yasi, mare d'Idrissa Diallo, agitant les mans, amb desesperació. Diallo, mort a Barcelona la nit de reis del 2012 en el Centre d'Internament de la Zona Franca, mantenia tota la família a Guinea. Abans d'emigrar, va prometre a la seva mare que li compraria una casa i que la portaria a la Meca. La Yasi mai més tornaria a veure l'Idrissa: la seva mort no va ser informada oficialment i el seu cos no va ser repatriat.
Ara, diferents entitats socials com la cooperativa audiovisual Metromuster, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, la plataforma Tanquem els CIE, SOS Racisme o el centre pels drets humans Irídia, denuncien la responsabilitat de l'Estat espanyol davant d'aquesta irregularitat i demanen una investigació per esclarir els fets.
“La mort de l'Idrissa ens va fer mal, però més les circumstàncies de la seva mort: l'Estat va ser qui va decidir no responsabilitzar-se'n”, diu un dels germans de l'Idrissa en una entrevista feta pública aquest dimarts al Col·legi de Periodistes de Barcelona; l'entrevista és un extracte del documental que el col·lectiu Metromuster –responsable també del documental sobre el cas 4F, Ciutat Morta– ha presentat també avui.
“Si la persona hagués estat d'una altra nacionalitat això no hagués passat. Per què, si hi havia un número de telèfon que va fer servir una advocada, i que surt a l'expedient, per què [les autoritats] no van trucar a la família?”, ha etzibat l'advocat del centre pels drets humans d'Irídia, Andrés García Berrio, a la mateixa presentació. Berrio també ha avançat que les diferents entitats que han posat sobre la taula el cas lluitaran per la identificació del cos i per l'expatriació. L'advocat també ha destacat que aquesta tasca hauria de ser responsabilitat del govern espanyol, i no d'entitats socials.
“Va haver-hi advocats expulsats, en cap cas la investigació va ser independent. Estem contemplant les vies excepcionals per buscar reparacions”, ha afegit Berrio. El centre pels drets humans, Irídia, ha anunciat accions legals en forma de litigi estratègic contra el ministeri d'Interior per les responsabilitats que es derivin del cas de Diallo. Irídia ha insistit en la necessitat de tancar els CIE a l'Estat.
Segons publica aquest dimarts La Directa, el cos del jove guineà va entrar a l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya el mateix dia de la mort però no en va sortir fins al 4 de juliol de 2012. Amb un destí, per ara, desconegut.
Irregularitats en el cas Diallo
Segons denuncien els responsables del documental, el cas d'Idrissa Diallo va ser arxivat immediatament sota estranyes circumstàncies; una persona jove –Diallo tenia 21 anys– va morir de forma sobtada, segons relata Metromuster, però l'autòpsia no va informar amb més detall. Més enllà d'això, el documental denuncia que els documents als quals han tingut accés són “sospitosos”: els companys del CIE d'Idrissa repeteixen el mateix relat de la policia. “Un corta i pega, es repeteixen fins i tot algunes faltes d'ortografia”, ha dit Xavier Artigues, membre de Metromuster.
A més, els responsables del documental relaten que el cas també podria incloure una negligència mèdica: Idrissa va queixar-se de dolors de forma constant. Artigues també ha evidenciat que l'ambulància hauria trigat molt en arribar al CIE. D'altra banda, segons fonts consultades per Metromuster, Idrissa ja hauria mort quan l'ambulància va arribar al CIE; la policia va determinar que no, segons els responsables del documental.
La mort sota custodia d'Idrissa Diallo va suposar un “abans i un després en la concepció CIE”, segons s'ha destacat des de Tanquem els CIE, que també han acompanyat els responsables del documental en la presentació. Tanquem els CIE han aprofitat el moment per a recordar altres morts als centres d'internament i per anunciar una mobilització en record als cinc anys de la mort de Diallo el proper 6 de gener a les 19h de la tarda a la plaça Sant Felip Neri de Barcelona.