El govern d’Ada Colau ha aconseguit cosir el suport de tots els partits de l’esquerra barcelonina. Fins i tot el de la CUP, que fins a l’últim moment no ha donat a conèixer el sentit del seu vot, que finalment ha estat positiu. Amb el suport de l’esquerra anticapitalista, sumat al de socialistes i republicans, Barcelona substitueix la política fiscal de CiU –que es va imposar en el passat mandat gràcies a la complicitat del PP— i aplicarà a partir de l’1 de gener de 2016 una nova fiscalitat “més justa i equitativa”. L'acord reforça els vincles de BComú amb els seus potencials socis de govern, a l'espera de que en el proper any es concretin les aliances per reforçar l'estabilitat política de Barcelona.
L’encarregat de defensar la proposta, el tinent d'alcalde Gerardo Pisarello, ha reivindicat que les noves ordenances fiscals “preserven les classes mitjanes i protegeixen les famílies més colpejades per la crisi”. Unes exigències que, segons el govern, es fan compatibles amb “els grans patrimonis a que contribueixin en la despesa de l'Ajuntament”, ja que l'IBI finalment només s'apujarà als habitatges de valor cadastral superior als 300.000 euros, tal i com suggeria el PSC.
En un debat intents, marcat per la indignació de l’oposició, CiU ha fet una lectura política d’un acord que veu com el renaixement “d’un nou Tripartit”. La regidora d'Unió, Sònia Recasens, ha alertat que la nova fiscalitat suposarà una pèrdua d'ingressos de 2,2 milions d'euros i ha lamentat “el poc marge de maniobra” i que té el govern a l’hora d’aprovar mesures importants. La fiscalitat vigent és la mateixa des del 2012, l'últim any en què es va renovar, pactada entre el govern de CiU i el PP. Des de llavors, s'ha prorrogat de manera automàtica i sense passar pel ple.
El debat sobre les ordenances ha girat al voltant de l’impost de béns immobles, l’IBI. El govern pretenia congelar-lo a tothom inicialment, però en l’aprovació inicial es va acceptar una proposta del PSC per apujar-lo un 2% dels habitatges de la ciutat, els que tenen un valor cadastral superior als 300.000 euros. Per a la resta de pisos, l’impost quedarà congelat. El PSC defensa el “sí” a les ordenances per a aquesta mesura, amb què veu una progressivitat a l’IBI; i també per a les bonificacions a què s’ha compromès el govern per a indústries culturals i nous emprenedors.
ERC també ha fet una defensa el “sí” a les ordenances per l’acord amb el govern per rebaixar el transport públic als joves de 16 anys segons la renda familiar amb una T-Jove bonificada. El cap de files dels republicans, Alfred Bosch, a més, ha volgut contestar personalment a Recasens: “No sé on veu vostè el tripartit, en tot cas aquí hi ha un pentapartit”, ha dit enumerant les formacions que formen part de la confluència que representa BComú.
La sorpresa l’ha donat la CUP, que finalment ha donat suport a la mesura. El recolzament dels cupaires, però, ha anat acompanyat d'alguns matisos. La seva cap de files, Maria José Lecha, ha lamentat que l’Església no pagui l’IBI, tot i que ha reconegut que l’Ajuntament “no hi té mà”. Lecha ha anunciat el suport a les ordenances, tot puntualitzant que es tracta d’un avenç “molt petit”.
Més enllà, de la congelació de l'IBI en tots els trams excepte el més alt, les noves ordenances fiscals inclouen entre mesures com la incrementació de taxes vinculades a l’emissió d’informes tècnics o autoritzacions per part de Bombers o Guàrdia Urbana i s'incorporen subvencions a les taxes d'entitats o activitats no lucratives i s'implanta una taxa de desenganxament de la grua municipal abans que s’iniciï la marxa.
El ple ha començat amb un debat sobre l'Oficina per la Transparència i les Bones Pràctiques (OTBP), anunciada a finals de novembre i impulsada pel tinent d’alcalde Jaume Asens, que vetllarà per la transparència del consistori. La iniciativa, que ha estat valorada positivament pels grups, comptarà amb 56 funcionaris de l'Ajuntament que han readaptat les seves funcions i començarà la seva tasca aquest 2016. Tot seguit, i abans del debat sobre les ordenances, Laia Ortiz ha compartit la diagnosi sobre sensellarisme i ha alertat de la “cronificació de la pobresa” i d’algunes “violències invisibles”, com el masclisme envers les dones sense llar.