Els desnonaments de famílies empobrides continuen sent una realitat a Barcelona. L'últim d'ells s'ha produït aquest dimecres al districte de Sants de la capital, quan els Mossos d'Esquadra s'han enfrontat als activistes de la PAH per desnonar una família composta per una dona, els seus tres fills menors i l'àvia d'aquests. Els cinc membres s'han quedat al carrer, a l'espera d'una alternativa habitacional que l'Ajuntament de la capital ha anunciat que proporcionarà “avui mateix”.
La situació de la família desnonada és desesperada des de fa uns mesos, quan la cap de família, única persona en edat laboral i que sostenia econòmicament als altres quatre membres, va perdre la feina. En aquest moment, va deixar de poder fer front al lloguer del seu habitatge, per la qual cosa el propietari, un particular, va reclamar el desnonament judicialment.
Després de la paralització de fins a dos intents de desallotjament per part de la PAH, aquest dimecres s'ha produït l'intent de llançament definitiu, gràcies a l'actuació dels Mossos, que s'han enfrontat als activistes antidesnonaments per permetre que la comissió judicial fes fora la família de la seva llar. “Es tracta d'un canvi d'actitud dels Mossos, feia molt temps que no s'enfrontaven a nosaltres d'aquesta forma. No sabria dir si es tracta d'un fet puntual o d'un canvi de tendència”, explica el portaveu de la PAH, Carlos Macías.
Des de l'Ajuntament s'assegura que s'ha fet tot el possible per intentar aturar aquest desnonament, incloent la possibilitat de fer-se càrrec del pagament del lloguer durant uns mesos, fins a trobar una alternativa per a la família. No obstant això, el propietari de l'immoble no ha acceptat, i ha preferit seguir endavant amb el desallotjament. Segons la PAH, el propietari de l'immoble buidat és propietari de molts més pisos a la ciutat, la majoria d'ells buits.
Un cop s'ha produint el desnonament, l'Ajuntament barceloní s'ha compromès a buscar una alternativa habitacional temporal per a la família, que està a l'espera que el seu cas sigui atès per la taula d'emergència per buscar un reallotjament permanent amb un lloguer social. Segons Macías, el consistori havia proposat acudir a una pensió, al que des de la PAH s'han negat. Finalment, l'Ajuntament ha accedit a facilitar un reallotjament temporal en un dels pisos de la seva propietat.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha llançat una cadena de tuits en els quals explicava l'actuació del seu govern municipal respecte al desnonament. A més, carregava, d'una banda, contra el govern central del PP i el Tribunal Constitucional per haver suspès la llei catalana d'emergència habitacional, i contra el Govern català, per permetre que els Mossos compleixin l'ordre judicial en un cas de desnonament amb menors.