Gala Pin (València, 1981) és un dels perfils més activistes del govern de Barcelona en Comú. Era una referència al moviment veïnal de la Barceloneta. Ara s'enfronta al barri des de l'altra banda, com a regidora del districte de Ciutat Vella, dels més complexos de la ciutat, especialment per la pressió turística. Pin va presentar a principi d'agost un pla per convertir pisos turístics il·legals en habitatge social. Tot i que confia en la mesura, sap que no és l'única solució que necessita una problemàtica que porta anys denunciant des del carrer i reclama la implicació veïnal.
El tema dels pisos turístics és un dels que més ha treballat com a activista. Ara amb el repte d’afrontar-ho des de la institució heu proposat coses. Com valoreu aquestes primeres mesures?
Queda molta feina per fer. Això és fruit d’un model global que estava totalment fora de control, i donar-li la volta passa perquè els agents econòmics entenguin que hi ha d’haver un lideratge públic. No serà fàcil ni ho aconseguirem en un o dos mesos. Sobretot no ho aconseguirem sense la implicació veïnal. El que sí que hem fet és posar-nos a treballar només arribar. Vam anunciar a l’agost les tres mesures que hem posat en marxa: notificar a les plataformes que ens han de donar les dades dels apartaments turístics que estan oferint sense el número de registre de la Generalitat, convertir els apartaments turístics il·legals en habitatges socials si els propietaris s’hi volen acollir i impulsar una campanya de comunicació amb els turistes per buscar la seva complicitat, pensant que el turista és algú que té drets i deures quan ve a visitar Barcelona. Si les plataformes no ens donen les dades procedirem a multar-les, i aviat s'acaba el termini. Dit això, queda molt més, perquè les mesures que es puguin adoptar a nivell d’apartaments turístics no han d'anar aïllades sinó que han d’estar dins d’un paquet global.
I què hi ha en aquest paquet global?
Fins ara hem suspès l’atorgament de llicències turístiques i hem creat el consell del turisme, però hem de fer molt més. Per una banda, per recuperar habitatges, i per l’altra, i això és una via que va més lenta, per operar en la capa digital en aquestes plataformes. Més enllà d'interpel·lar-les i de procedir a multar-les si no ens donen les dades, l'Ajuntament ha de poder aconseguir aquestes dades. I fer veure a aquests agents econòmics que això està emmarcat dins una legislació vigent i que han de retornar el benefici a la ciutat, sobretot algunes plataformes que treuen grans beneficis de l’explotació turística. També ens calen mecanismes de col·laboració entre l'administració i els veïns per detectar de manera més ràpida aquests apartaments turístics. En barris com la Barceloneta això ja es dóna, perquè tens una població molt activa i una comunitat cohesionada a pesar de totes les agressions que rep. En altres indrets del districte, com en algunes zones del Raval, el Gòtic nord o el Born, trobar aquests mecanismes costa més. I les mesures que hem aprovat cal anar-les revisant perquè siguin mesures dinàmiques i puguin adaptar-se a la realitat.
Plataformes com Booking ja han donat resposta.
Booking va anunciar que retiraria els apartaments turístics que no anaven acompanyats de número de registre, cosa que nosaltres atribuïm sobretot a la mobilització veïnal que porta anys dient que hi ha un problema en això, i també a l’acció de govern anunciada. Però tenim Airbnb i quasi una vintena de plataformes més operant a la resta de la ciutat. Tot i que Airbnb i Booking concentren la major part de l’oferta, l’ideal seria que totes fessin el que ha fet Booking, i que tampoc no busquessin una trampa per darrera. Si no ho fan per la seva voluntat, haurem d’induir-los com a administració.
Hi ha qui diu que aquestes mesures van contra l'economia col·laborativa
Posar Booking i Airbnb dins del paraigües d'economia col·laborativa és una mica trampós, i és no entendre les arrels de l'economia col·laborativa. En realitat estem parlant de grans empreses que es valen d'una eina tan potent com és internet, que és un espai de llibertat i de nous models econòmics, per fer grans beneficis. Això no és economia col·laborativa tal i com s’hauria d’entendre. Una altra cosa seria que reguléssim un espai de home-sharing on no hi ha un intercanvi econòmic. Aquí, més enllà d’aquella gent, o generalment aquelles empreses, que lloguen els seus pisos, tenim una plataforma que finalment és la que fa d’intermediari. El Financial Times valora Airbnb en 24.000 milions de dòlars. Això de col·laboratiu en té poc.
Tot i això, a la Barceloneta tenim uns veïns amb els que us manifestàveu fa un any que estan descontents amb la gestió.
Aquí hi ha dues qüestions. Per una banda, vista la composició del plenari municipal, jo crec que cal que els veïns de la Barceloneta continuïn mobilitzats, que continuïn assenyalant un problema que tenen al barri. Crec que les seves mobilitzacions no són un missatge només cap al govern, sinó també cap als partits de l’oposició i tots aquells que es preocupen per la ciutat. Per altra banda, ells deien que estaven emprenyats per la comunicació que s’havia tingut amb l'Ajuntament. Això es pot millorar, i de fet hi haurà coses que farem malament i hem d'anar-ho millorant a mesura que ho detectem. És cert també que els hi vam dir a la primera reunió que nosaltres no faríem unes reunions tan periòdiques com les del darrer mandat, perquè entenem que el tema no funciona només a base de fer reunions, sinó també posant-nos a treballar. En això sí que hi ha una forma diferent de fer, però no vol dir que no haguem de millorar els canals de comunicació. Això no vol dir que no siguem plenament conscients que quan pateixes un problema cada dia i a més veus que dediques esforços a cuidar el teu barri, i que va canviant i no per a millor, et sembli que totes les mesures arriben tard i malament. Ara bé, portem poc més de 100 dies i tot això en realitat requerirà un temps.
Amb el pas del moviment veïnal a la institució ha canviat la perspectiva sobre temes que venia tractant?
Dins de la institució adquireixes una visió més complexa de segons quins temes. Aquesta complexitat, però, pot ser enganyosa i et pot fer creure que segons quins temes que abans pensaves que eren importants no ho són tant, i en realitat aquesta és la trampa de la pròpia institució. Ens podem quedar atrapats allà dins. Com que la institució té una part d’asèpsia, que tot és molt neutre, és important no perdre aquest “afora”. Guanyes en part complexitat, o entens millor alguns mecanismes, però en realitat l’esforç, i sinó no estaríem aquí, és no perdre aquest afora i aquesta perspectiva, aquest grau de priorització de les problemàtiques amb el que hem arribat a l’Ajuntament. Perquè si el perdem segurament serà el moment en què marxarem.
Per una altra banda, la part que no m’esperava, i que crec que fins i tot és bastant positiva, és que tens accés a molts mons diferents. Pots accedir a moltes perspectives diferents i això també et permet fer-te una foto més complexa. No hem d'oblidar d’on venim i sobretot poder compartir aquesta complexitat amb la gent que no està dins de la institució.
En aquesta relació entre el dins i el fora, sembla que la intervenció policial davant la venda ambulant és el tema que fins ara us ha portat més conflictes amb els que han estat els vostres companys a fora.
Això en realitat és un procés que no comença al cap de setmana d’agost on hi va haver més presència policial, sinó que comença molt abans, de fet només arribar, buscant interlocució amb les persones que es dediquen a la venda ambulant, i també les vies per començar a treballar en una sortida a mitjà termini. Qualsevol sortida que es pugui treballar no acabarà amb el fenomen del top manta. Això seria autoenganyar-nos i enganyar la gent. Evidentment cal que les plataformes i els col·lectius que s’han anat preocupant del tema es posin també en aquest treball de camp i de carrer, com ja ho estan fent col·lectius com Tras la Manta o SOS Racisme. Des de l’Ajuntament estem treballant per tenir una perspectiva de drets i considerar que els manters són subjectes de ple dret. Dit això, també hem de fer que la policia faci la seva feina, i ja ens havíem reunit amb entitats i alguns dels venedors per dir-los: no pot haver-hi cap episodi més on hi hagi agressivitat. Això no ho podem tolerar ni d’una banda ni de l’altra. Si hi ha males pràctiques l’Ajuntament i fins i tot el cos de la Guàrdia Urbana és el primer interessat en revisar aquestes pràctiques, però tampoc podem tolerar que hi hagi agressions cap al cos de la Guàrdia Urbana, i això va provocar que després d’un episodi polèmic es va haver de fer un desplegament, però sabem i hem dit sempre que no és la resposta ni la línia en què volem treballar.
Quina és la situació d’aquesta convivència a dia d’avui?
Ha passat l’estiu que és el moment més complicat també per la pressió mediàtica, però jo crec que estem tornant a la normalitat i això ens permet aprofundir en aquestes línies a mitjà termini, que és pel que hem apostat des del primer moment.
És un problema que hi hagi gent venent al carrer a Barcelona?
Si en una gran ciutat com Barcelona això fos el principal problema de seguretat que tenim podríem estar tranquils. Dit això, és un problema si el comerç percep que la venda ambulant li suposa un perjudici i és un problema si aquesta gent ho fa perquè no troba cap altra sortida, perquè ens trobem en una situació de precarietat vital d’un col·lectiu de gent que acaba d’arribar.
Els venedors ambulants estan presents en les queixes veïnals?
La gran majoria de queixes veïnals que rebo tenen a veure amb el turisme i amb el dret al descans. Si no hagués conegut el districte abans i hagués aterrat ara i em diguessin quin és el principal problema de Ciutat Vella diria que és l’oci nocturn i el model completament fora de control, en la línia del model turístic, completament imbricat, que tenim al districte. Això a nivell veïnal crec que és una de les qüestions que hem de poder abordar per garantir que Ciutat Vella torni a ser dels seus veïns i veïnes, perquè hi ha territoris del districte on directament és molt complicat viure, i els veïns es queixen amb tota la raó del món. I a més això t’obliga també a destinar tota una serie de recursos de Guàrdia Urbana que gestionen les conseqüències d’un mal model que podrien estar ocupant-se d’altres problemes més greus que té el districte.
Com es pot abordar la qüestió de l’oci nocturn?
Hem de fer un plantejament de fons, perquè així com hi ha barris on els actors econòmics no es despleguen d’una manera exacerbada, o no s’ho han pres com el seu territori on desplegar-se, a Ciutat Vella sí. I a més en els últims quatre anys hi ha hagut una voluntat de deixar fer aquests agents privats sense cap mena de control. Això vol dir que en realitat quan parlem d’oci nocturn una de les coses que hem d’assegurar és recuperar aquest lideratge públic. Que no et trobis, com ens vam trobar, de que de cop un grup dedicat a l’oci nocturn anuncia que farà una discoteca a la Rambla sabent que tal i com està la normativa ara mateix no pot fer-ho. No podem trobar-nos amb fets consumats, sinó que el sector econòmic ha d'entendre que hi ha d'haver un lideratge públic, que evidentment ha de garantir que hi hagi una activitat econòmica.
I com es recupera aquest lideratge públic?
Tenim les eines a l’abast que tenim. Per una banda tenim un pla d’usos, que revisarem a la primavera, i després hem de revisar tots aquests espais que han generat molèsties i que concentren més activitats perquè efectivament s’atenguin a la normativa vigent. A partir d’aquí caldrà veure si en alguns casos hem d’endurir aquesta normativa degut al reiterat incompliment de determinats aspectes. El que estem mirant és quines altres eines podem tenir per oferir incentius que ens permetin canviar les activitats de determinades zones.
Trobaran consensos per abordar aquestes qüestions?
Per qualsevol que conegui mínimament el districte, i crec que això és d’obligat coneixement si ets regidor de l’Ajuntament de Barcelona, ha de poder haver-hi un consens en la problemàtica que suposa la vulneració del dret al descans que pateixen els veïns de Ciutat Vella. Potser hi ha determinats grups que no hi estan a favor, però en aquest cas ho dubto més que res perquè si hi ha un objectiu compartit se suposa que és garantir la qualitat de vida dels veïns i veïnes.
Més enllà d’aquesta qüestió del negoci de l’oci, també hi ha col·lectius que reivindiquen la necessitat d’un oci alternatiu a la ciutat.
A la ciutat ha d’haver-hi una diversitat democràtica, i crec que això és el que fa que Barcelona sigui una ciutat cosmopolita. Ara bé, podríem fer-nos la pregunta que ens trobem en el Raval de què passa amb els locals de música en directe. El que no pots fer és pensar en una regulació que no parteixi de la realitat que tens al propi territori, que també té a veure amb com ho viuen els veïns. Sí que tens un circuit de locals de música en directe que és potent i que cal potenciar al Raval i a determinades zones del districte. Ara bé, segurament per una banda s’ha de canviar la normativa perquè aquest locals no haurien de complir les mateixes condicions que l’Apolo, per poder impulsar col·lectius de cultura emergent, grups de música emergent i demés.
I com es fa això?
Aquí tenim dues tasques. Per una banda, fer que hi hagi una bona relació també a l’hora de modificar aquesta normativa entre veïns i aquests sectors culturals, que no sigui només que les propostes i les queixes arribin al districte, sinó que aquests agents es puguin trobar per conèixer-se i conèixer les problemàtiques i les potencialitats d'uns i altres. Per l'altra, jo crec que aquest tipus d’activitats també el que genera són públics més fidels. Ara un dels problemes que tenim d’oci nocturn al districte és que és un pol d’atracció per a públic, generalment turista, que és molt agressiu amb l’espai públic, i això fa que no tingui cura de l’espai. Si tu tens un públic més fidel, o que va a buscar un producte concret, segurament aquestes molèsties que es donen a l’espai públic es reduiran perquè també tindran una relació diferent amb el territori.