Un hotel, un solar i un dilema del govern d'Ada Colau
El maig de 2007 es desallotjava l'última seu de Miles de Viviendas, una antiga caserna de la Guàrdia Civil ocupada al passeig Joan de Borbó de la Barceloneta. L'edifici, el més antic del barri i ocupat des del novembre del 2004, va ser enderrocat al cap de pocs dies. L'Ajuntament es va comprometre a fer-hi habitatge social, però els ocupants van denunciar que era part d'un pla especulatiu que afectava a tota la Barceloneta. A dia d'avui, l'espai segueix buit.
El 2006, abans del desallotjament, algunes persones de Miles de Viviendas van ocupar un altre edifici al barri Gòtic, el que seria l'Espai Social Magdalenes. Allà van denunciar l'assetjament immobiliari. Hi vivien dues famílies i estaven en risc de quedar-se al carrer, perquè Catalonia Hotels tenia llicència per fer-hi un hotel i els volia fer fora. Els van desallotjar l'abril del 2010, però van aconseguir de l'Ajuntament el compromís de reallotjar les famílies, oferir un espai per a la seva activitat social i aturar la llicència d'hotel a la finca. Això últim, finalment no s'ha complert. Enguany, s'ha inaugurat l'hotel Catalonia Magdalenes. Dues de les persones que van ocupar aquests dos edificis són ara alcaldessa de la ciutat –Ada Colau– i regidora del districte –Gala Pin.
Magdalenes és un exemple dels obstacles que s'ha trobat l'equip de Colau al govern de la ciutat. Tot i la moratòria hotelera aplicada per Barcelona en Comú tan bon punt va arribar al consistori, són molts els projectes hotelers que no han pogut aturar, i el de Colau podria arribar a ser el mandat en que més hotels s'obrin a Barcelona. Alguns, com el de Magdalenes, tenien llicència des del mandat anterior, i d'altres han trobat vies legals per saltar-se la moratòria.
Així, la pressió turística al centre de la ciutat segueix creixent, i amb aquesta creix el preu dels lloguers, que aquest any han arribat al seu màxim històric. Les mateixes persones que s'organitzaven a Magdalenes amb V de Vivienda per sortir al carrer al crit de “no tindràs casa en la puta vida”, ara es veuen obligades a gestionar una ciutat on és encara més difícil que llavors accedir a un habitatge.
Des de l'Ajuntament, reclamen –com feien com a ocupes o activistes pel dret a l'habitatge 10 anys abans– una regulació pública del mercat de lloguer, establint preus màxims en ciutats amb alta demanda com Barcelona. Això, però, queda fora de la competència municipal. Si bé llavors veien l'ocupació com a resposta per accedir a l'habitatge –amb el que anomenaven Promoció d'Habitatge Realment Públic i més tard, en una altra línia, amb l'Obra Social de la PAH–, ara com a govern municipal han de buscar altres sortides. Entre les vies que han explorat, han comprat o han aconseguit la cessió de pisos buits en mans dels bancs. Això permet donar respostes a situacions d'emergència, amb famílies que es queden al carrer, però l'impacte al mercat de lloguer és nul.
Altres vies, com la construcció d'habitatge social, no tindran un efecte immediat, però poden donar respostes a llarg termini. En aquesta línia, la regidora Gala Pin ha anunciat aquesta setmana que el lloc on abans hi havia Miles de Viviendas tindrà un destí molt diferent del de Magdalenes. És un dels sis solars que l'Ajuntament traurà a concurs públic per fer-hi cooperatives d'habitatge en un model de cohabitatge. Es tracta d'un projecte per potenciar un altre model d'accés a l'habitatge, vinculat a l'ús en comptes de a la propietat i que no hauria de permetre l'especulació.
Miles de Viviendas va ser un espai on joves activistes van prendre contacte amb el moviment veïnal. Les veïnes i veïns que s'organitzaven per lluitar contra el pla dels ascensors, que hagués enderrocat part important de les cases d'una Barceloneta humil, van comptar, en un primer moment amb reticència i després amb alegria, amb el suport “dels okupes”, en una experiència que recorden com d'aprenentatge mutu. La gent de Miles aprenia amb les veïnes que portaven anys en peu de guerra, fos per organitzar una festa major o per lluitar contra plans urbanístics. Elles aprenien a comunicar-se o a portar les seves reivindicacions veïnals a un nivell de ciutat amb els joves activistes.
Allà va créixer el debat sobre model de ciutat que algunes d'aquelles persones han arrossegat fins a conquerir l'Ajuntament. Ara pot tornar a ser un espai –petit, de vuit habitatges– per assajar altres maneres de viure la ciutat en un barri ofegat per l'especulació immobiliària. No obstant això, els veïns de la Barceloneta ja van veure dimecres en una sessió informativa que la cooperativa, tot i que els pot interessar, no és la solució als seus problemes. El repte del govern municipal seguirà sent trobar respostes grans a un problema gegant.
