L'Ajuntament de Barcelona promet construir 7.000 pisos destinats a lloguer públic en 10 anys
Les polítiques d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, bandera del govern d'Ada Colau, prenen un nou impuls per centrar-se en la construcció de parc immobiliari públic. El pla d'habitatge presentat aquest divendres a la tercera tinenta d'alcaldia de drets socials, Laia Ortiz, i el regidor d'habitatge, Josep Maria Montaner, preveu la construcció de 8.854 pisos en els propers 10 anys, dels quals uns 7.000 es destinaran directament al mercat del lloguer.
L'accés al lloguer és font de preocupació al consistori ja que els preus no han parat de pujar en els últims anys a Barcelona. Per això la construcció d'habitatge destinat a aquest ús s'emportarà el percentatge més important de recursos del nou pla, que es duplica respecte al període 2008-2015 fins a arribar als 1.666.000 d'aportacions directes del consistori. Barcelona en Comú calcula que gràcies als diners que injecti la Generalitat via Consorci d'Habitatge pot arribar als 2.000 milions.
De forma paral·lela, es preveuen prendre mesures per mobilitzar parc immobiliari privat cap a preus assequibles per als veïns, per la via de la compra, i evitar “usos anòmals”, en referència al desviament de l'oferta del mercat del lloguer cap a usos turístics. Dins d'aquest paquet de mesures s'inscriu l'augment d'inspeccions i multes contra pisos turístics il·legals.
Tot això destinat a un “canvi de model i cultural sobre l'habitatge”, segons ha explicat Ortiz, que pretén passar “de prioritzar la propietat al lloguer”. L'Ajuntament assegura que avui disposa d'uns 10.000 pisos per sota del preu de mercat, una xifra que, a un ritme de construcció de 1.000 nous a l'any que es completarien amb la compra de promocions ja realitzades, quedaria doblada el 2025, data frontera del pla del govern BComú-PSC. Una part d'aquestes noves promocions, han explicat, es farà a través de “promotors socials i cooperatives”.
L'Ajuntament reclama a més l'ajuda d'altres administracions, en concret els governs espanyol i català, per fer front a la bombolla del lloguer. En primer lloc, via inversió complementària. En segon, modificant el marc regulador que queda fora de l'àmbit de la competència municipal. L'equip de Colau reclama “urgentment” regular els preus del lloguer i canvis en la llei hipotecària.
De fet, l'ajuntament de Barcelona ha estat un dels actors que més pressió ha fet davant el Govern català per intentar que la nova llei de mesures urgents sobre habitatge, que ve a substituir la llei 24/2015 anul·lada en bona part pel constitucional, entri a regular preus de l'arrendament. El Govern, en canvi, considera que la nova llei només ha de rescatar mesures suspeses pel Constitucional mentre que deixa la reclamació de la regulació del lloguer per a una futura norma d'arrendaments urbans que, si bé s'està preparant, trigarà a arribar.
