L'Ajuntament de Barcelona va doblar l'atenció contra els desnonaments en el primer semestre de 2016
Un dia després del desnonament d'Hiba Kimakhe i els seus tres fills al barri barceloní de Sants, que va provocar un xoc entre Ada Colau i el Govern per la participació dels Mossos, el govern municipal han volgut mostrar que es pren molt seriosament el problema de l'habitatge a la ciutat. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el regidor d'habitatge, Josep Maria Muntaner, han comparegut per fer balanç de les mesures aplicades fins ara en matèria de lluita contra els desnonaments i presentar el nou web que centralitzarà tota la informació sobre habitatge.
Segons les dades presentades per Muntaner, en els primers sis mesos de 2016 l'Ajuntament de Barcelona va doblar els casos de desnonament atesos respecte al mateix període de 2015 mitjançant la Unitat Contra l'Exclusió Residencial (UCER), el servei creat per a tal efecte el gener passat. Segons els registres del consistori, entre gener i juny de 2015 l'Ajuntament, governat llavors pel convergent Xavier Trias, va atendre 522 casos en risc de desnonament, mentre que en el mateix període d'aquest any n'ha atès 1.278. A més, la xifra fins a juny de 2016 ja supera els 1.092 casos atesos en tot el 2015.
Segons ha lluït Muntaner, la xifra de 2016 representa 4.241 persones, cap de les quals s'ha quedat al carrer després de la intervenció dels serveis de la UCER. Dels 1.092 casos atesos, en el 59% es va aconseguir aturar o ajornar l'execució hipotecària, mentre que el 38% es van resoldre mitjançant la taula d'emergència, amb lloguers socials o amb ajudes al lloguer. L'ajuntament calcula que la seva atenció a través de la UCER cobreix ja el 98% dels desnonaments totals que es produeixen.
Respecte a les sancions contra grans propietaris que tenen habitatges buits, l'alcaldessa ha explicat que són ja 250 el total d'expedients oberts o previstos, tot i que, d'aquests, 118 estan pendents d'inspecció. La PAH considera que aquestes sancions són urgents perquè permetrien posar en moviment aquestes cases buides, el que contribuiria a rebaixar la bombolla que pateix el mercat del lloguer a Barcelona.
A més de presentar aquestes dades, des del govern municipal s'ha tornat a llançar retrets contra altres administracions pel cas del desnonament per la força de la família Kimakhe, ocorregut aquest dimecres. Colau ha perseverat a assenyalar el govern de Rajoy i el Tribunal Constitucional com a responsables directes dels desnonaments per haver suspès la llei catalana contra l'emergència habitacional. Però, com va passar dimecres al xoc via twitter mantingut amb els Mossos i el Govern, Colau ha considerat que el Govern podria haver fet més per evitar un desnonament realitzat per la força policial.
“Alguna cosa va fallar ahir, perquè la Generalitat estava al corrent d'aquest desnonament”, ha considerat, i ha reclamat al govern autonòmic que revisi els protocols que haurien d'activar quan a l'administració li entra l'avís que es produirà un desnonament. Segons ha indicat, no sap per què els Mossos van procedir dimecres a facilitar el desallotjament dels habitants del pis per la força, arrossegant els manifestants de la PAH, una actuació que no es produïa a Barcelona des de fa anys, però sí que ha indicat que el Govern hauria d'haver-se coordinat millor internament i amb l'Ajuntament perquè no passés.
