Quatre promeses dels ajuntaments del canvi que el TTIP dificultaria

L'Ajuntament de Barcelona ha organitzat aquest dijous i divendres la primera trobada europea entre dirigents municipals que s'oposen al Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç (TTIP per les sigles en anglès). Després de declarar-se ciutat lliure del TTIP a l'octubre, l'equip municipal d'Ada Colau ha reunit representants municipals de les més de mil ciutats que s'han declarat contràries a l'acord de lliure comerç entre els Estats Units i la Unió Europea, per exemple, l'alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carles Escolà, el regidor d'economia de l'Ajuntament de Madrid, Carlos Sánchez Mato, o els tinents d'alcalde de Birmingham i Grenoble. Els assistents han acordat un manifest conjunt en què adverteixen que el TTIP “posarà en risc la capacitat de legislar i utilitzar els diners públics” de les autoritats locals.

“Hem volgut crear un espai de diàleg europeu entre ajuntaments que faci front al secretisme amb què la Comissió Europea està negociant el TTIP”, afirma Pablo Sánchez, el director de relacions internacionals de l'Ajuntament de Barcelona. Encara en procés de negociació, el Tractat Transatlàntic pretén liberalitzar i homogeneïtzar les normes comercials entre els Estats Units i la Unió Europea. Aquest projecte inquieta els ajuntaments del canvi, com el de Barcelona o Madrid, no només per la poca transparència amb què s'està negociant, sinó també per les restriccions en l'autonomia de la política municipal que comportaria. De fet, quatre dels projectes polítics que preparen els ajuntaments del canvi podrien veure's obstaculitzats amb l'aprovació del TTIP.

1- Remunicipalització de l'aigua

1- Remunicipalització de l'aigua L'alcaldessa Ada Colau té com un dels seus objectius remunicipalitzar la gestió de l'aigua. El subministrament de l'aigua a Barcelona va ser privatitzat el 2012, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va inhabilitar a finals de març la concessió d'aquest servei. Els dirigents de Barcelona en Comú, juntament amb l'Ajuntament de Badalona, volen aprofitar aquesta decisió per recuperar el caràcter públic de l'aigua, seguint així l'exemple de París o Berlín.

No obstant això, l'aprovació del TTIP dificultaria la remunicipalització del servei públic de l'aigua. A més de proposar la liberalització dels serveis públics, aquest tractat vol establir tribunals d'arbitratge privats (ISDS) perquè dictaminin els plets entre les empreses privades i les autoritats públiques. “Els tribunals ISDS faran que molts ajuntaments dubtin abans de remunicipalitzar l'aigua, ja que incrementaran encara més la diferència de poder entre els municipis i les multinacionals”, ha assegurat Miriam Planas, del col·lectiu Aigua és vida, durant les jornades. Conformats per lletrats privats en lloc de jutges estatals, aquests tribunals solen ser criticats per actuar en benefici de les grans empreses. Per exemple, el govern de l'Equador va haver d'indemnitzar amb 2.300 milions de dòlars a la petroliera nord-americana Occidental, després que un veredicte d'un tribunal ISDS jutgés com expropiació l'haver trencat el contracte amb l'empresa després que aquesta el violés.

2- Contractació sostenible

2- Contractació sostenible El govern municipal de Barcelona prepara una llista de vint-i-dos clàusules socials que exigirà a les empreses que obtinguin adjudicacions públiques. Així, espera incrementar el salari mínim, millorar l'equitat entre homes i dones, beneficiar les petites empreses i les cooperatives i exigir un model sostenible als grups que col·laborin amb l'Ajuntament.

Tanmateix, “la compra pública responsable està amenaçada pel TTIP”, va assegurar en la seva ponència Álvaro Porro, director de l'àrea Altres Economies i Proximitat de Barcelona Activa. El TTIP pretén incorporar un organisme, conegut com Cooperació reguladora, que supervisaria les regulacions i les normatives dels Estats i les autoritats locals de la UE. Segons ha denunciat Álvaro Porro, aquest afavoriria que els lobbies empresarials influïssin en les legislacions actuals i així dificultessin que els ajuntaments estableixin clàusules socials en la contractació pública.

3- Creació d'un parc d'habitatge social

3- Creació d'un parc d'habitatge social Un dels projectes més ambiciosos de l'equip d'Ada Colau és la creació d'un parc d'habitatge social. D'acord amb el pla presentat, l'equip de Barcelona en Comú espera invertir 500 milions d'euros per construir 2.365 habitatges. Això permetria incrementar l'escàs percentatge d'habitatge social de la ciutat, que se situa en 1,5%, enfront del 15% de la mitjana europea.

La promoció de l'habitatge públic podria confrontar-se amb les noves normatives del tractat transatlàntic. Segons l'informe d'Ecologistes en Acció “La amenaza global asalta lo local. El TTIP en municipios y comunidades autónomas”, les empreses que posseeixin terres en una àrea en desenvolupament podrien “reclamar una violació de la seguretat de la inversió si l'ajuntament decideix més tard augmentar la part de la construcció d'habitatges socials o espais verds ”. Unes noves normatives internacionals que fins i tot permetrien, segons l'investigador Thomas Fritz, “afavorir la presència de centres comercials en zones que abans estiguessin protegides en benefici del comerç local”.

4- Un servei públic de neteja

4- Un servei públic de neteja La candidatura de Ahora Madrid va guanyar les eleccions del 24-M amb la promesa de recuperar la gestió pública dels serveis d'escombraries i higiene de la ciutat. L'alcaldessa Manuela Carmesa va seguir endavant amb aquest compromís i va remunicipalitzar dues plantes d'assecat de llots provinents d'aigües residuals. Però va renunciar a assumir la gestió pública del servei d'escombraries i va acceptar al març licitar aquests contractes a empreses privades.

La creació d'una empresa pública de neteja resultaria una tasca encara més complicada amb l'aprovació del TTIP. Aquest pretén liberalitzar els serveis públics i garantir així que les empreses puguin accedir a la gestió del sector de la neteja i del tractament de residus. A més, la voluntat d'aquest tractat d'homogeneïtzar les normes internacionals dificultaria que els municipis imposin unes condicions exigents de salubritat pública. Segons l'informe “La amenaza global asalta lo local”, el TTIP afavoriria que “les grans multinacionals segueixin perpetuant el seu sistema de recollida de residus, allunyat de la protecció del medi ambient i centrat en la lògica del benefici privat”.