El regidor de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona, Josep Garganté, haurà de fer front a un judici per una falta lleu –acusat de suposat delicte de coaccions a un professional mèdic– el proper 1 de desembre. La data fixada en un principi, el 22 de novembre, s'ha canviat després de la petició de l'advocat que defensa del regidor. Un metge va acusar el passat mes d'abril a Garganté d'una suposada coacció que s'hauria produït el 23 de març de 2016 a un Centre d'Atenció Primària (CAP) de Barcelona.
El regidor ja va esquivar un judici per aquest mateix motiu el passat 22 d'abril, després que el jutge paralitzés el procés a l'espera de resoldre els recursos de la Fiscalia i la defensa. L'Audiència acabaria desestimant el recurs de la Fiscalia. El magistrat també va desestimar la personació en la causa com a acusació popular del sindicat de la policia, SAPOL.
Garganté enfronta un judici el dia 22 de novembre després que, segons un metge d'un CAP de les Drassanes, el regidor i un grup de persones –no identificades segons la interlocutòria del moment– haguessin pressionat al professional sanitari per fer-li canviar un informe mèdic d'una de les persones que va participar en una concentració de manters a Barcelona dissuadida per la Guàrdia Urbana: Garganté i un acompanyant volien fer constar en l'informe que les lesions no eren fruit d'una “caiguda” sinó conseqüència d'una agressió de la policia. A la polèmica per la suposada coacció s'hi va sumar, dies després, un enregistrament d'un Guàrdia Urbà d'amagat de la conversa entre el regidor i el metge des d'un box annex a la discussió.
Posteriorment, la CUP de Barcelona va emetre un comunicat negant que Garganté hagués coaccionat al professional mèdic. Segons la seva versió, Garganté “es va limitar a demanar una nova assistència mèdica al venedor ambulant sense la presència de la Guàrdia Urbana”.
Els anticapitalistes van emmarcar la denúncia contra el Garganté “en la campanya repressiva contra la venda ambulant i contra els col·lectius que li donen suport”. De fet, un d'aquests col·lectius, Tras la Manta, va destacar que darrere de la denúncia per part d'un metge a Josep Garganté s'hi amagava un intent per part dels poders fàctics de Barcelona de “criminalitzar la lluita dels treballadors exclosos per la Llei d'Estrangeria”.
El judici polític a Garganté es va produir uns dies després de l'incident, quan el regidor va esquivar la reprovació en un tens ple de l'Ajuntament de Barcelona. El regidor de la CUP evitaria per un sol vot la reprovació en Comissió de Presidència; BComú, ERC i CUP van votar en contra de la reprovació, el PSC es va abstenir.