La Daniela torna un dia més a casa. A l'entrada del seu edifici, al carrer Leiva 37 del barri de Sants de Barcelona, un vigilant de seguretat mira d'un costat a un altre del carrer. Vetlla per la preservació dels dotze habitatges del bloc. L'empresa Vauras Investment, amb seu a la capital catalana i dedicada a la promoció immobiliària, ha comprat tots els pisos i ha comunicat als inquilins que no renovarà els seus contractes de lloguer.
Els lloguers de la Daniela i de la resta d'inquilins finalitzen entre juny i novembre. Hi ha cinc famílies sota pròrroga d'un any en el seu contracte i quatre amb un de renda antiga, una d'elles amb més de dues dècades a Leiva 37. El BBVA els va anunciar a principis d'any que els deixava de cobrar els lloguers i al llarg del passat mes de febrer van anar rebent cartes de Vauras Investment, en què se'ls deia que els seus contractes no serien renovats.
Davant aquest fet, la Daniela i la seva parella van buscar un lloguer similar al del seu àtic de 75 metres quadrats al barri de Sants. Fins i tot van preguntar a l'empresa sobre l'adquisició o la renovació del lloguer de les seves actuals cases, al que asseguren que Vauras va contestar: “Els pisos ara ja no estarien al seu abast”. Aquest mitjà no ha obtingut resposta dels correus i trucades realitzades a Vauras Investment.
El cas de la Daniela i els veïns del carrer Leiva no és únic a Barcelona: la història es repeteix, com a mínim i amb altres empreses, en finques dels carrers Lancaster, Lleida o Bartomeu. Diverses companyies estan comprant immobles sencers a la ciutat, amb inquilins amb contracte de lloguer vigent, a l'espera que caduquin per poder tornar a llogar o revendre'ls a preus més elevats.
La mecànica dels promotors immobiliaris es repeteix en la majoria de finques: els veïns, en general, no tenen la menor idea de l'operació fins que aquesta ja està molt avançada, tot i que les empreses adquireixen els blocs sencers amb els inquilins residint encara en ells. El destí dels pisos, encara que estiguin situats en barris treballadors, com el cas de Leiva, és un comprador o inquilins de més poder adquisitiu, tant de l'estat com de l'estranger.
Quan la Daniela i els seus veïns van anar a buscar un altre pis es van trobar amb la bombolla del lloguer que viu Barcelona. En no trobar res per sota dels 1.200 euros -el lloguer mitjà a Leiva 37 rondava els 800 euros-, els inquilins del bloc de Leiva es van unir i van decidir acudir a la PAH de Barcelona amb seu, casualment, a la vorera de davant de l'immoble de Leiva.
“Fa uns mesos que arriben casos a la plataforma com el de Leiva, però ara s'estan intensificant. Per sort, els veïns s'estan organitzant”, valora el portaveu de la PAH, Carlos Macías. L'activista assenyala al Govern central. “El que obre la porta a totes les situacions que es viuen ara mateix a la ciutat és l'última reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans [LAU]”, assegura.
Macías explica que el canvi legislatiu permet al comprador d'una propietat sencera rescindir els contractes de lloguer donant només tres mesos de pròrroga si els contractes no estan formalitzats en el registre de la propietat -una pràctica que no sempre es dóna. “La LAU aprovada pel PP fa molt barata la compra de blocs sencers”, afegeix. Macías alerta a més del perill que pràctiques com la dels fons i promotors a Barcelona s'estenguin a altres grans ciutats.
Igual que els veïns de Leiva, el portaveu de la PAH considera que l'Ajuntament té diverses opcions: revocar la compra i fer càlculs per adquirir el bloc o intentar una mediació amb el nou propietari. Per la seva banda, la regidora de Ciutat Vella (on hi ha dos immobles adquirits per fons d'inversió), Gala Pin, es mostra poc optimista dels resultats de les trobades. “No volen negociar”, afligeix Pin. L'Ajuntament ha denunciat els mètodes d'algunes d'aquestes firmes i el missatge és que “no es permetrà” cap situació de 'mobbing' en els immobles de la ciutat.
Com a mostra del tarannà dels grups d'inversió, un botó: Pin es va embrancar fa uns dies en una tensa discussió en directe a TV3 amb un dels responsables d'una de les empreses inversores a Barcelona, MK Premium. El treballador citava com “infundades” les acusacions -fetes des de la PAH i també des de l'Ajuntament- de coacció als veïns en les seves operacions.
Les coaccions, mitjançant la presència de vigilància privada o mitjançant l'oferiment de sumes de diners “depenent del perfil de l'inquilí” -va asseverar Gala Pin en el seu cara a cara amb MK Premium- per abandonar contractes de lloguer vigents, les reconeixen els veïns consultats per aquest mitjà en el bloc de Leiva.
“No pensàvem que tot això, un procés de gentrificació així, ens afectaria, vivint tan lluny del centre”, comenta ara la Daniela, que valora com l'experiència en les pròpies carns de la compra vertical ha servit als veïns de Leiva per articular una lluita comunitària. “Per sort gràcies a això ens hem unit, malgrat ser gent molt diversa: gent gran, petits, d'aquí d'allà. I donarem guerra”, rasa aquesta veïna.