Cañete es va oferir als EUA per fer lobby a favor dels transgènics
Després de la caiguda del govern d'Aznar el 2004, el ja exministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, es va oferir al govern dels Estats Units per fer lobby al Parlament Europeu a favor dels transgènics, segons es pot llegir en un cable enviat el 20 desembre 2004 a Washington per l'ambaixada americana a Madrid i publicat per Wikileaks. Per a tal fi, Arias Cañete va demanar als representants de l'ambaixada americana a Madrid, que l'informessin sobre qualsevol legislació important que passés pel Parlament europeu.
Segons els cables de l'ambaixada americana filtrats per Wikileaks, Arias Cañete es va entrevistar dues vegades amb personal de l'ambaixada americana a Madrid durant el 2004, una al desembre i una altra al juny. En ambdues ocasions va parlar amb els representants nord-americans de l'agricultura biotecnològica (la que utilitza productes transgènics) i va emfatitzar que simpatitzava amb la posició dels Estats Units sobre transgènics. Així mateix va destacar davant els seus interlocutors que, com a ministre d'Agricultura, havia aprovat diverses varietats de llavors transgèniques durant el seu mandat.
Els membres de l'ambaixada americana amb qui es va entrevistar Arias Cañete van arribar a la conclusió que, l'ara candidat del PP a les pròximes eleccions europees tenia un gran interès a establir llaços estrets amb els Estats Units. Per a la seva sorpresa, Arias Cañete els va pronosticar que el govern de Zapatero tindria una política tan favorable als transgènics com el d'Aznar. Segons Arias Cañete, un dels motius era que alts funcionaris dels ministeris de Salut, Medi Ambient i Agricultura estaven a favor dels transgènics.
Al final del seu informe, el redactor de l'ambaixada americana a Madrid comenta que la informació proporcionada per Arias Cañete era encoratjadora, així com també el nomenament de José Ignacio Arranz com a cap de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària, atès que en els últims anys havia col·laborat estretament amb els americans i aquests havien conclòs que en general estava a favor dels transgènics.
Un mes abans de les eleccions que posarien fi al govern de José M. Aznar al març de 2004, el seu govern va aprovar nou varietats de blat de moro genèticament modificat per plantar. Segons un altre cable de l'ambaixada nord-americana a Madrid, això reflecteix la continuada obertura al cultiu de productes transgènics per al consum.
Segons un altre dels cables publicats per Wikileaks, quan Zapatero va nomenar ministra de Medi Ambient Cristina Narbona, l'ambaixada nord-americana a Madrid va concloure que les seves declaracions feien preveure que la política del govern espanyol a favor dels transgènics canviaria, tot i que finalment no va ser així i Narbona va deixar el seu càrrec.
