L'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega, l'exconsellera Irene Rigau i l'exconseller i número u al Congrés, Francesc Homs, tots ells investigats en la causa pel procés participatiu del 9N, acompanyats per l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, han comparegut aquest dimecres després la revelació del cas de fabricació de proves falses contra independentistes per part del ministeri de l'Interior. “Aquí tenen les cares visibles de la persecució de l'Estat contra els independentistes”, ha assegurat Artur Mas presentant als presents.
“Aquest cas demostra que l'Estat continua mantenint una matriu franquista, que intenta destruir una determinada gent que li està fent un pols democràtic”, ha considerat. Segons Mas, les cinc persones que han comparegut a la seu de CDC han viscut la persecució ideològica. “Tantes calúmnies, tantes infàmies, tants registres preelectorals en seus, tants informes, i tot era una persecució contra qui va donar la cara perquè el poble de Catalunya votés”, ha explicat Mas, que s'ha dirigit a Xavier Trias qui, en la seva etapa com a alcalde, va viure la publicació d'informes falsos sobre suposats comptes a l'estranger.
“Ara tenen la prova que això funcionava com tantes vegades havíem dit i tan poques ens havien cregut”, ha recalcat, després de reafirmar-se en que des del ministeri de l'Interior s'ha dirigit un contuberni amb l'objectiu de destruir políticament al seu partit. “A Convergència hi ha la clau que Catalunya arribi a construir el seu estat. I això va ser identificat fa temps, per això se'ns ha calumniat i difamat, per destruir políticament el que representa Convergència”, ha assegurat.
El líder de Convergència ha fet diverses peticions arran d'aquest cas. En primer lloc, l'arxiu de la causa contra els quatre excàrrecs del Govern pel procés participatiu del 9-N. “Sabem que això estava vinculat a voler posar les urnes, i que es feia al ministeri de l'interior dies abans del 9-N, i és evident que aquesta causa té motivacions polítiques, no legals ni judicials”, ha explicat l'expresident.
A més, Artur Mas ha reclamat la dimissió del ministre Jorge Fernández Díaz abans del diumenge, dia de les eleccions, així com el cessament de totes les persones vinculades amb el cas. També ha demanat que la Fiscalia actuï d'ofici, i ha anunciat que estudien acudir als tribunals.
Sobre el nomenament del cap d'Antifrau, Daniel de Alfonso, proposat per Artur Mas el 2011 després del pacte amb el PP per aprovar els pressupostos i tirar endavant diverses mesures, l'expresident ha rebutjat que fos nomenat per afinitat i l'ha posat com l'exemple que el seu govern posava en càrrecs de vigilància a gent “tot el contrari a propera”.
Puigdemont: “Estem davant d'un GAL informatiu”
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha referit al cas al matí, en declaracions a Rac1, quan ha considerat que el ministre de l'Interior en funcions i candidat del PP per Barcelona a les eleccions generals, Jorge Fernández Díaz, ha de renunciar al càrrec i a la seva candidatura. “Estem davant un GAL informatiu”, ha afirmat.
El president considera que de la presumpta conspiració entre Fernández Díaz i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, s'extreu “la confirmació d'una sospita que era més que sospita”.
“Ja teníem la sospita i ara està clar que hi ha hagut un plantejament de guerra bruta”, ha subratllat Puigdemont, que ha urgit a tots dos a que donin explicacions i assumeixin responsabilitats.
Preguntat per si cessaran el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, ha dit que “la responsabilitat és del Parlament” i ha de ser la cambra catalana qui decideixi.
El president català ha criticat que “s'ha anat a per Convergència des que va decidir defensar un Estat independent per a Catalunya”, i ha opinat que també s'hauria de citar al grup de comunicació que s'esmenta en la conversa perquè comparegui al Parlament.