Fa set anys el llavors vicepresident del govern de la Generalitat, Josep-Lluís Carod Rovira, escrivia un llibre teoritzant un procés d'independència de Catalunya sota el títol 2014. Llavors pocs podien imaginar que el 2014 es pogués plantejar un referèndum sobre la independència, i per aquesta previsió el rector de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) Jordi Serrano va considerar necessari convidar l'expresident d'Esquerra a les jornades d'enguany.
“És un llibre escrit per una persona d'esquerres que sempre ha volgut la independència del seu país i planteja el 2014 no com un any per la sobirania, sinó per a la llibertat”, explica l'autor. Carod, de fet, dubta que es pugui celebrar la consulta el 9-N. “I si no ens deixen convocar el referèndum hi ha una sola cosa que el president de la Generalitat pot fer que no pot fer el president Rajoy: convocar eleccions, i llavors sí, convocar un referèndum amb tota la legitimitat guanyada”.
Davant la qüestió sobre si la independència ha de ser d'esquerres o si es pot sumar l'esquerra a aquest procés amb Artur Mas al capdavant del país, Carod té les coses molt clares. “Diem que no volem una Catalunya independent en mans dels neoliberals, però llavors què hem de fer? Quedar-nos en mans dels altres neoliberals?”, es pregunta. Admet que la independència per si sola no és una sol·lució, “però deixa la decisió en les teves mans”, assegura. “No volem estar en mans de Mas i Rajoy, però amb la independència ja ens desempalleguem d'un dels dos”, remarca.
Independentisme no nacionalista
Carod explica que el seu llibre planteja un projecte independentista no nacionalista. “Mai he cregut que el nostre sigui un país millor que els altres”, apunta. “Rajoy no ho ha entès, diu que tenim la mateixa sang, però la cosa no va de sang, el debat de Catalunya no és sobre la identitat. No discutim la identitat, discutim la sobirania, no entrem en qui som cadascú sinó en qui mana aquí, i volem que mani qui viu i treballa aquí”, diu.
“Tenim la sort de no ser una raça, perquè sinó seríem una nació tancada. Ser català no pot ser una herència ni una imposició, és una decisió, sense que tampoc calgui renunciar a allò que s'era abans de ser català, si s'era alguna cosa”, reivindica l'exvicepresident.
Carod s'ho pren amb humor quan parla de què es la identitat catalana. “Ser català depèn del lloc de naixement? Si fos això Jaume I, el rei més català de tots, no ho seria, perquè va nèixer a Montpeller, el dramaturg Àngel Guimerà tampoc, perquè era de Canàries, ni tampoc Pep Ventura, que va nèixer a Còrdova, com Montilla, que va presidir la Generalitat. Depèn dels cognoms? Tampoc, perquè juntes dos cognoms catalans com Milans del Bosch i això no és molt català, és molt facha. És la llengua? Si fos això, ho seria l'Aznar, que deia que parlava català en la intimitat, i això faria trontollar tota la definició”.
L'independentisme de Carod Rovira no és identitari. “L'objectiu de la independència és simplement ser independents. Hi ha gent que vol ser independentista tota la vida, però jo el que vull és deixar de ser-ho”, conclou.