Res fa pensar que un canvi de noms al capdavant de la direcció de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) deixi enrere la crisi encesa pel cas Pujol. Malgrat això, tota la maquinària convergent rema en una única direcció: allunyar-se, contra més millor, de qui ha estat el seu màxim emblema durant els darrers 30 anys. Aquesta és l'única sortida i, a la vegada, el principal escull que tenen els nacionalistes per armar-se de credibilitat i afrontar reptes com la complexa gestió política del 9N.
Per fer-ho, els nacionalistes ratificaran Josep Rull com a coordinador nacional, un dels dirigents de la formació que més ha insistit en accelerar la profunda refundació que, se suposa, hauria de començar a produir-se demà. Rull, a qui Artur Mas ha confiat ja el timó del partit pels mesos més decisius de la formació, serà el nom propi d’un conclave en què la militància haurà de ratificar altres noms.
Francesc Homs, Jordi Turull i Lluis Coromines també hauran de passar pel veredicte de la militància. Una generació de dirigents post pinyol que evoquen a una CDC més desacomplexada davant les ambicions nacionals de Catalunya i que tindrà la difícil papereta d’acompanyar el president Mas en uns mesos en què qualsevol moviment en fals de CDC —i de la coalició amb CiU— pot pagar-se molt car. De manera més simbòlica que executiva, Xavier Trias, que disputarà a la tardor la batalla de les municipals com alcaldable a Barcelona, i Meritxell Borràs, amb una trajectòria municipalista destacable a l’Hospitalet, entraran, si no hi ha cap sotrac d’última hora, en la nova direcció.
L’adéu del Pujol junior
El nou organigrama de Còrsega prendrà forma mesos després de la retirada definitiva d'Oriol Pujol arran del cas de les Itv, que va provocar un sotrac al partit, embrió del consell nacional de dissabte. Pujol fill, com Pujol pare, són avui una creu de la que CDC mira de desmarcar-se. Després de ser imputat el març del 2013, Pujol va delegar temporalment les atribucions de secretari general de CDC en el fins aleshores secretari d'Organització, Josep Rull, i el vicesecretari general de Coordinació Institucional, Lluís Corominas, mentre que va traspassar la Presidència de CiU al Parlament a Jordi Turull, tres dels homes que demà faran un pas endavant en el consell nacional.
Artur Mas, aleshores, es quedava sense el que havia estat el seu principal home de confiança. Tot feia pensar que, en el futur, havia de ser Oriol Pujol qui prengués un hipotètic relleu de Mas. Demà però, el càrrec de coordinador nacional, fet a mida per a Pujol, serà per a Rull. De fet ja ho és ara a tots els efectes, però d’acord amb els estatuts del partit, el nou secretari general només pot ser elegit en un congrés nacional.
Aquest estiu el nou home fort del partit ja ha donat mostres de quina serà línia de CDC. Refundar Convergència per superar el pujolisme i encarar el futur. En paraules seves: “Una nova etapa encapçalada pel president Artur Mas i pels representants del món local que, a més, culmina una etapa de 40 anys”.
El 9N i la relació amb UDC, dues pedres a las sabates
Damunt la taula Rull té dues importants pedres a les sabates que poden fer trontollar l’equilibri de la formació i, també, de la coalició. La primera, la gestió de la consulta. Cap dels possibles escenaris deixa a CiU en una posició còmode. Si es fa cas omís del més que provable veto del Constitucional, un partit d’ordre com la federació nacionalista s’estaria saltant la llei. Per contra, incomplir el pacte de legislatura i convocar les eleccions plebiscitàries seria el mateix que admetre que el President ha portat a un atzucac el país. Tots dos moviments decebrien l'electorat convergent i tindrien un resultat ineludible: el traspàs de vots sobiranistes i independentistes a ERC, que a poc a poc es va fent amb la centralitat política catalana que van perdent els partits hegemònics.
L’altre gran repte de Rull i la nova direcció serà refer els vincles amb Unió. De cara la galeria, el consell nacional d’ambdues formacions celebrat a finals d’agost va donar una imatge suavitzada de les diferències, ara per ara insalvables, entre CDC i UDC. Una actuació que ha quedat en un no res quan avui s’ha sabut que el fins fa poc líder d’Unió, Duran i Lleida, ha impulsat Catalunya al Centre, una plataforma cívica que té l'objectiu de reconstruir un espai polític de centre a Catalunya i que evidencia, un cop més, el divroci entre les dues ànimes de la coalició.
Malgrat tot, CDC s’embarca a partir del 6 de setembre cap als trimestres més decisius de la seva història i ho vol fer amb una tripulació capaç d’aguantar els xàfecs. Caldrà veure fins a quin punt la nova direcció té força suficient com per pilotar el partit, com a mínim, fins al proper congrés ordinari al 2016.