TMB, l'empresa pública de transports de Barcelona, continua aplicant una política d'opacitat total sobre els sous i identitats dels seus directius, incomplint la Llei de Transparència i la resolució que la Comissió de Garantia d'Accés a la Informació Pública (GAIP) va dictar a petició de Catalunya Plural, per la qual l'empresa havia de facilitar a aquest mitjà diverses informacions internes abans de l'1 d'octubre.
L'obscurantisme a l'empresa està motivat, entre altres coses, per l'oposició frontal que han exercit un grup de 94 directius, que s'han personat per evitar que l'empresa permeti l'accés a les seves identitats i sous. Entre el 7 de juliol passat, quan la GAIP va publicar la resolució, i aquest 1 d'octubre, data en què acabava el termini concedit, 94 persones assessorades per un gabinet d'advocats han interposat recursos contenciosos administratius per intentar que els seus noms no surtin a la llum. A més, 247 persones del mateix col·lectiu van presentar al·legacions a la GAIP, argumentant els motius pels quals els seus noms no havien de ser divulgats.
Aquests moviments, però, no han prosperat. La GAIP va desestimar, en primer lloc, el contenciós dels 94, mentre que de les al·legacions presentades pels altres 247 només va estimar-ne 6, corresponents al personal de seguretat. En una nova resolució emesa el 28 de setembre, la GAIP es reitera en l'obligatorietat que l'empresa faciliti tota la informació que Catalunya Plural requereix des del febrer passat.
Per la seva banda, l'empresa va decidir el 29 de setembre passat no portar la resolució de la GAIP al Tribunal Superior de Justícia. En la reunió del Consell d'Administració de l'empresa, on estan representats els principals partits amb representació als municipis de l'Àrea Metropolitana, el conseller delegat de l'empresa de transports va presentar un informe que desaconsellava la via judicial i apostava per complir la resolució fent la interpretació més laxa i fora de termini.
No obstant això, fonts de l'empresa consideren probable que el grup dels 94 directius acudeixi al Tribunal Superior de forma particular, a recomanació del prestigiós gabinet d'advocats extern que han contractat. Si arribessin a fer-ho i reclamessin mesures cautelars, la publicació de la informació emparada per la llei de Transparència podria quedar en suspens durant tot el temps que duri el litigi judicial, mesos o fins i tot anys.
El conveni del metro, de fons
La política d'opacitat que està duent a terme l'empresa, promoguda pels seus propis directius, té com a teló de fons la negociació dels convenis col·lectius en les dues divisions de la companyia, metro i bus, encara que principalment a la primera, que està sent més problemàtica. Segons reconeixen fonts de l'empresa, la sortida a la llum dels sous dels directius i personal fora de conveni, i les enormes diferències de salari per llocs de treball iguals, suposaria un “incendi” entre els treballadors.
La direcció de TMB tem que la publicació de les informacions que està obligada a lliurar a aquest mitjà facin més difícil la negociació amb els treballadors del metro, amb qui asseguren estar a prop d'arribar a un acord sobre el nou conveni. Per això, la seva decisió és no recórrer el recurs, però no complir-lo en la seva literalitat fins que no s'hagi tancat l'acord laboral.
Per entendre la dimensions de l'escàndol que podria suposar la publicació d'aquesta informació només cal comparar amb el que va suposar la publicació d'un ínfim percentatge d'aquesta el mes l'agost passat, quan l'empresa va publicar el sou dels seus 21 màxims directius obligada per aquest mitjà. En aquell moment Catalunya Plural va revelar que, d'aquests 21 directius, 5 estaven directament vinculats amb el PSC o ICV, les formacions que han governat l'empresa durant dècades.