El Centre d'Estudis Jordi Pujol es dissol perquè considera “molt difícil” seguir rebent fons

El patronat de la fundació Centre d'Estudis Jordi Pujol ha anunciat aquest dilluns que ha iniciat els tràmits per a la seva dissolució, un acord que van prendre els membres de l'entitat per unanimitat després de mantenir una reunió a principis de setembre. El web del centre està inoperatiu des de divendres.

Segons un comunicat, l'acord s'ha pres en constatar que en la situació actual seria “molt difícil” desenvolupar la seva tasca i seguir demanant o obtenint mecenatge privat, convenis amb altres entitats i institucions així com donacions d'empreses i particulars com les que han permès fins ara la viabilitat de les seves activitats.

La Fundació rebia cada any entre 40.000 i 50.000 euros de subvenció del Departament de Presidència de la Generalitat. La seva missió, segons la descrivien, era “impulsar un pensament polític contemporani que posi al dia i reforci els principis bàsics que han regit la trajectòria personal de Jordi Pujol, des de la seva etapa com a activista antifranquista fins a l'època al capdavant del govern de la Generalitat”.

El Centre, juntament amb la càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, va impulsar un codi ètic per a professionals de la política. “Partim de la idea que l’ofici de polític és noble i necessari per al desenvolupament del progrés social, econòmic, cultural i nacional del país, però entenem que solament serà capaç de recuperar el crèdit social si l’exercici de la política es vincula estretament a l’ètica”, asseguraven en la descripció del projecte.

Qui hi havia a la Fundació?

El patronat de la Fundació, presidit pel mateix Jordi Pujol, el formaven Carlos Colomer, empresari cosmètic i oncle de David Madí, Joan Uriach, industrial farmacèutic, Jaume Pagès, exrector de la UPC i conseller delegat d'Universia, l'escriptor i periodista Vicenç Villatoro, exdirector de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Francesc de Paula Caminal, membre del Consell de Garanties Estatutàries i exlletrat de Banca Catalana, i l'advocat Miquel Àngel Vallès.

Del seu consell assessor formaven part alts càrrecs com Núria de Gispert, presidenta del Parlament, el conseller d'economia Andreu Mas-Colell, o un dels seus antecessors en el càrrec, Francesc Homs, conseller entre 2001 i 2003, entre d'altres personatges públics i intel·lectuals propers a Convergència, com Joan B. Culla o Xavier Sala-Martín.

Entre les activitats del centre s'hi trobaven l'edició de la revista VIA i la plataforma Edu21, que pretén “articular un pensament pedagògic propi que permeti afrontar des de la independència política els reptes que avui dia viu el món de l'educació”. El web d'Edu21 segueix operatiu, però ha desaparegut la pàgina de descripció que vincula l'espai al Centre d'Estudis Jordi Pujol.

Satisfets per la gestió

Després d'expressar la seva satisfacció per la gestió i el treball realitzat en els seus gairebé 10 anys d'existència, els membres del patronat han expressat la seva esperança que puguin reprendre “més endavant” les seves activitats principals, i que altres institucions i organitzacions garanteixin la continuïtat d'alguns dels seus projectes més emblemàtics.

També han constatat que, d'acord amb la llei, els comptes de la fundació han estat puntualment presentats a les institucions competents “sense incidències”, i que les aportacions econòmiques rebudes s'han destinat correctament als objectius fundacionals. A més, han agraït a totes les persones i entitats que han col·laborat amb el Centre d'Estudis Jordi Pujol.