La crida a tancar el CIE de Barcelona es reforça amb una multitudinària cadena humana
Al crit de “ningú és il·legal”, la Pilar Martínez s'agafava amb cada mà dues de les seves amigues mentre la cadena humana s'estenia davant la tanca del Centre d'Internament d'Estrangers de Barcelona. La Pilar mai havia arribat fins a aquest racó del polígon industrial de la Zona Franca, però va decidir apuntar-se a la cadena humana per exigir el tancament del CIE quan una de les seves amigues, que pertany a l'associació Òmnium Cultural -una de les entitats que s'ha sumat a la campanya Tancarem els CIE-, va informar-la de l'acció. “Coneixia una mica l'existència d'aquests centres, però en descobrir com tanquen els que no tenen papers, sovint sense haver comès delictes, o com pateixen per no saber si els expulsaran del país, em vaig dir a mi mateixa que no hi ha dret, i vam decidir venir”.
La cadena humana que ha envoltat aquest dissabte el CIE de Barcelona per exigir el seu desmantellament ha comptat amb el suport de desenes d'entitats socials i associacions. L'acció ha congregat centenars de persones davant els filats del centre ubicat a la Zona Franca, i ha estat un dels punts àlgids de la campanya Tancarem els CIE, impulsada per diversos col·lectius de defensa dels drets dels migrants que té com a finalitat per sumar entitats socials i persones que, com la Pilar Martínez, no freqüentaven fins ara les protestes contra el CIE.
“Un dels objectius de la campanya era ampliar el ventall d'aliances per tancar el CIE”, explicava Alba Cuevas, de SOS Racisme, després de constatar que s'han sumat al manifest Tancarem els CIE organitzacions tan variades com els principals sindicats, desenes d'entitats juvenils, partits com ICV, EUiA o la CUP, col·lectius d'educació i sanitat, o Òmnium Cultural i l'ANC, impulsores de les mobilitzacions de les últimes diades.
Un altra de les finalitats de la campanya és tornar a posar “aquests forats negres”, en paraules de Cuevas, al centre del debat polític, amb vistes al cicle electoral que s'obre a Catalunya. “Estem tenint un debat nacional sobre la Catalunya que volem; doncs bé, ha de quedar clar que la volem sense CIE”, s'expressava Cuevas. I ha agefit: “També s'acosten les eleccions municipals, i hem de preguntar-nos si el CIE té cabuda en el model de ciutat que volem”, sentenciava Cuevas. Cal recordar que, tot i que la gestió del CIE depèn del Ministeri d'Interior, l'espai que ocupa és propietat del consorci de la Zona Franca.
L'acció de protesta ha començat amb alguns parlaments i una breu actuació del cantautor Cesk Freixas, i sobre les 18 h s'ha intentat envoltar el CIE, custodiat com és habitual per la Policia Nacional i avui també per diverses dotacions dels Mossos d'Esquadra. La veritat és que els centenars de persones que han omplert la cadena humana no han pogut donar-li la volta, ja que per envoltar l'edifici rodejar tota una illa de naus industrials.
“No fa ni quatre anys semblava impossible”
Marc Serra, de la plataforma Tanquem a els CIE, recordava aquesta tarda com a “no fa ni quatre anys semblava impossible que la lluita per tancar els CIE arribés a ser prioritària per a molts ciutadans i associacions”. La reivindicació contra aquests centres de reclusió d'estrangers -amb l'objectius d'expulsar-los- va començar a prendre forma després de diverses denúncies d'interns i la mort de Mohammed, al maig de 2010. En els últims anys hi han mort dos interns més, Idrissa Diallo, la nit de reis de 2012, i Alik Manukyan, el desembre passat, dues tragèdies que han evidenciat l'opacitat i inaccessibilitat d'aquests centres i els han situat en les pàgines dels principals mitjans de comunicació.
Però els CIE són “la punta de l'iceberg”, constata Marc Serra. Els CIE són la cara visible “d'una maquinària de deportació de migrants, de batudes aleatòries, d'un sistema que els terroritza i que fa la seva regularització cada vegada més impossible”. La protesta avui ha servit també per exigir el “dret a migrar” de totes les persones, i per denunciar que els CIE no són només un forat negre a Espanya, sinó que hi ha fins a 280 a tot Europa.
Els CIE a Espanya són els espais on es tanca els migrants com a pas previ a la seva expulsió del país, durant un màxim de 60 dies, però la veritat és que més de la meïtat dels interns acaben sortint en llibertat sense ser enviats al seu país, segons les últimes dades del Ministeri d'Interior.
