CiU planeja desmantelar l'Oficina Antifrau si Mas obté la majoria absoluta

La lluita contra la corrupció mai no ha estat una prioritat per als dirigents de Convergència i Unió, la federació nacionalista que Governa Catalunya i que treballa perquè Artur Mas continuï sent president de la Generalitat després de passar per les urnes el proper 25 de novembre.

Si CiU obté un resultat electoral igual o superior als 68 escons que marquen la frontera de la majoria absoluta al Parlament, fonts properes tant a la federació com a la pròpia Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) sostenen que els nacionalistes catalans tenen previst desmantellar la institució dedicada a controlar les irregularitats de l’Administració en temps real y des d’una posició independent, a diferència del que fa la Sindicatura de Comptes, l’equivalent català al Trinunal de Cuentas, on les places s’assignen per quotes, en funció de la representació parlamentària de cada partit, i amb 5 anys de retard.

L’OAC es va inspirar en el model de la Oficina Antifrau de la Comissió Europea, i era un dels compromisos amb els que Esquerra Republicana es va presentar a l’electorat les dues vegades que va aconseguir representació per formar part del Govern tripartit amb el PSC com a soci majoritari i ICV-EUiA com a tercera pota. L’OAC investiga i rep denúncies de comportaments irregulars dels servidors públics per remetrel’s a la Fiscalia sense haver d’esperar el mínim de cinc anys que necessita la Sindicatura de Comptes per auditar els llibres d’administracions i empreses públiques

Des del primer moment, la proposta dels republicans va generar suspicàcies entre els dos grans partits de Catalunya, CiU i el PSC amb el que ERC es disposava a governar. A la primera legislatura del tripartit van ser els impediments que va posar el germà del president Pasqual Maragall, Ernest, que exercia de secretari general del Consell Executiu.

A diferència del que pretenia Esquerra, Ernest Maragall volia que l’OAC estigués subordinada al Govern i no fos un organisme completament independent elegit pel Parlament per la via del consens. Això és el que va impedir que de 2003 a 2006 s’avancés un sol pas en el procés de creació de l’OAC. L’excusa: la legislatura en realitat es va dedicar en la pràctica en exclusiva a la redacció de l’Estatut de Miravet.

A Esquerra s’hi feien creus, perquè, malgrat que la formació independentista compta amb poc suport entre els membres de l’estament judicial, contava amb el candidat perfecte des del primer moment, prestat per Iniciativa: el fiscal anticorrupció David Martínez Madero, nascut y criat al Masnou, i, especialment, considerat una persona especialment afí a l’ex fiscal en cap anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo.

Un organisme independent

L’Ernest Maragall encara va intentar una maniobra d’última hora i va proposar que la OAC depengués de la Sindicatura de Comptes, per controlar el perfil d’implacable de Martínez Madero, que havia provat la seva audàcia amb el processament de la direcció del BBVA que representava a la més rància burgesia de Neguri a causa dels plans de pensions i dels productes financers opacs per als seus grans clients a paradisos fiscals a través de la seva filial BBVA Privanza. Tampoc li va tremolar la ma quan li va donar el major cop que havia rebut la màfia georgiana a Europa Occidental en el que es va anomenar operación avispa.

De fet, arran la recompensa que van oferir els georgians pel seu cap va haver d’acceptar destins a Brussel·les i Budapest. Un home d’acció a qui els constants retards que va patir la llei per a la creació de l’OAC De fet quan finalment es va desbloquejar la qüestió ja s’havia reincorporat a la plaça de fiscal al Trinunal Superior de Justícia de Catalunya.

Al final, davant l’evident avanç electoral de CiU i la manca de maniobra de José Montilla, que havia substituït Pasqual Maragall com a president, el PSC es va veure obligat a cedir davant ERC, i va crear l’OAC l’any 2008, amb cinc anys de retard. Però amb Martínez Madero com a director.

La mort prematura de Martínez Madero

La mort prematura de Martínez MaderoL’OAC es va estrenar oficialment a l’octubre de 2009, quan va ser triada pel llavors jutge de l’Audiencia Nacional Baltasar Garzón per ocupar-se de l’administració judicial de Grameparmk una de les empreses municipals de Santa Coloma de Gramenet, quan la Justícia va detenir l’alcalde socialista de Badalona, Bertomeu Muñoz, i els ex número dos de Pujol, Lluís Prenafeta i Macià Alavedra.

Però Martínez Madero com a director de l’OAC acabaria abruptament el 21 de gener de 2011, ja amb CiU al poder, quan el cap de l’organisme va patir un infart fulminant a l’interior de l’avió que el portava de tornada a Barcelona des de Singapur, durant una escala tècnica a l’aeroport de Milà Malpensa. Tot i així, abans de morir havia fet arribar 80 expedients per irregularitats a l’Administració a la Fiscalia el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Ni CiU ni el PSC van considerar prioritari tobar-li un substitut. Finalment, i durat aquest mateix any, van arribar a una solució de compromís: Convergència nomenaria el director, que va resultar ser el magistrat de la secció setena de l’Audiència de Barcelona Daniel de Alfonso, mentre el socialistes nomenaven Albert Batlle director adjunt. En aquell moment, la direcció d’Esquerra i el món judicial ja sospitaven que la missió d’ambdós era en realitat desballestar l’oficina.

CiU va aconseguir la victòria el novembre de 2010 amb una majoria simple de 62 escons que la obligava a recórrer a la geometria variable per treure endavant molts dels seus projectes. Suprimir en aquell moment l’OAC l’hauria enfrontada ERC, a qui necessitava per aprovar algunes iniciatives que no podia negociar amb el PP.

Algunes de les operacions iniciades per l’OAC van demostrar la necessitat de l’oficina, com la condemna de diversos ex directius de Ferrocarrils de la Generalitat, o l’últim escàndol protagonitzats a Girona per responsables de Gestió d’Infraestructures, l’empresa pública encarregada d’adjudicar les obres públiques del Govern. Tot i així, abans de l’estiu, el Govern va comunicar que l’OAC quedava congelada i que l’increment de personal feia poc viable el projecte durant l’actual conjuntura. Un presagi del que farà Artur Mas si assoleix la majoria absoluta el 25 de novembre.