Cada setmana com a mínim 20 famílies en situacions de vulnerabilitat són desnonades a Barcelona. Més de 30.000 famílies esperen resposta a una sol·licitud d'habitatge assequible. Augmenta la xifra de famílies que ocupen pisos de forma irregular o viuen en condicions considerades d'infrahabitatge. Són algunes de les dades que el consistori d'Ada Colau ha exposat amb més de 40 entitats i institucions, des de col·lectius que aturen desnonaments fins a entitats financeres, durant la primera reunió de la Comissió Mixta sobre Llançaments convocada aquest dimarts per primer cop des del febrer del 2014.
La reunió ha estat el tret de sortida a la feina del nou ajuntament per buscar respostes a les problemàtiques d'habitatge de la ciutat, feina que seguirà en tres grups de treball amb les entitats socials i financeres i també l'oposició. Colau ha apuntat, però, algunes de les mesures per les que aposta el seu govern, com per exemple donar preferència a l'Ajuntament a l'hora de comprar habitatges buits.
La Generalitat ha aprovat recentment un decret que dóna a les administracions de municipis amb problemàtiques d'habitatge com Barcelona dret a tempteig i retracte en la compra d'habitatges que provinguin d'execucions hipotecàries. És a dir, dret a comprar aquells habitatges pel mateix preu que s'ofereix a un altre comprador. L'equip de Colau defensa que a Barcelona aquesta mesura no es limiti als habitatges en mans d'entitats financeres que provinguin d'execucions hipotecàries, sinó que s'apliqui a tots els habitatges que portin més de dos anys buits, ha puntualitzat el regidor d'Habitatge Josep Maria Montaner. A Barcelona els fons voltors han comprat pisos de desnonats a preus tan baixos com 20.000 euros, que amb aquesta mesura podrien ser adquirits per l'Ajuntament.
Trobades amb entitats financeres
Colau s'està reunint aquests dies amb les entitats financeres per abordar la qüestió de l'habitatge. De moment ja s'ha trobat amb el president de CaixaBank i els responsables de Bankia a Catalunya i en els propers dies té previst trobar-se amb Anticipa, la filial del fons Blackstone encarregada de gestionar els pisos comprats a CatalunyaCaixa, i amb BBVA. D'aquests primers contactes no n'han sortit mesures concretes, però sí s'ha expressat, segons l'alcadessa, la voluntat de col·laborar. Per exemple ha expressat als bancs la necessitat de revisar protocols perquè l'administració pugui intervenir el més aviat possible en casos que poden acabar en el desnonament ja que és una situació que, apunta, genera molts problemes psicològics i de salut.
Tot i la voluntat d'entesa, ha apuntat que si es dóna el cas no descarta aplicar les sancions que preveu la llei catalana pel dret a l'habitatge als habitatges buits. Aquesta llei permet a un ajuntament com el de Barcelona aplicar sancions de fins a 500.000 euros als habitatges que es trobin en situació de desocupació permanent. “I igual que plantegem les sancions, també plantegem que l'Ajuntament decideixi de forma sobirana amb quines entitats vol col·laborar de forma habitual, i hi ha marge per actuar, perquè hem comprovat que el consistori té comptes oberts a la majoria d'entitats bancàries”, ha afegit Colau.
L'alcadessa ha reivindicat a més la necessitat d'establir una línia de treball directa amb la Sareb –el conegut com a “banc dolent”– de la mateixa manera que s'ha establert amb la Generalitat, a la qual l'entitat ja ha cedit alguns habitatges per a lloguer social. Colau ha remarcat que l'entitat disposa d'un nombre important d'habitatges buits, perquè va adquirir gran part dels actius d'altres entitats com Bankia.
A la reunió de la comissió hi han assistit representats d'Abanca, Anticipa –la filial de Blackstone–, Banc Sabadell, Banc Santander, Bankia, BBVA, i CaixaBank. No obstant, els representants de les entitats no han intervingut en tot el debat fins que, abans de finalitzar la sessió, l'alcaldessa els ha demanat que participessin. Francisco Garrobo, de l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, assegura que CaixaBank i Banc Sabadell s'ha compromès a revisar tots els casos d'ocupacions de pisos al barri i estudiar concedir-los un lloguer social.
Ocupacions d'habitatges
Les ocupacions d'habitatges de forma irregular per part de famílies en situacions precàries ha estat una de les qüestions sobre la taula durant la comissió. Tant les entitats socials com el govern municipal detecten que és una realitat creixent, que sol anar acompanyada de situacions d'infrahabitatge. L'Ajuntament s'ha ofert per buscar la manera de regularitzar aquestes situacions, “sempre tenint en compte que no hi ha avantatges sobre altres famílies pel fet d'estar ocupant”, ha apuntat Colau, que ha insistit en què la solució passa per disposar d'un gran parc de lloguer social.
Un dels grups de treball de la comissió es dedicarà precisament a la mobilització dels habitatges buits per a dedicar-los al lloguer social. Des de la PAH, Carlos Macías ha apuntat que tot i que fa un any i mig el ple va aprovar la moció impulsada per la PAH, “el govern de Xavier Trias ha estat incapaç de fer un cens real dels pisos buits”. Macías ha celebrat la creació dels grups de treball i ha reclamat que aquesta comissió actui amb la velocitat que requereix la situació. Tot i que impulsada el 2011, com ha apuntat Colau, a iniciativa d'entitats socials com la PAH –quan ella mateixa n'era portaveu–, l'Observatori DESC i les entitats veïnals, tots aquests actors consideren que la comissió no ha complert la seva funció fins ara.