Fa poc més d’un mes que Ada Colau va guanyar les eleccions municipals a Barcelona, però les associacions de veïns, sobretot les dels barris més afectats per la massificació turística, tenen molta pressa per arrencar a la nova alcaldessa un compromís en ferm que posi fi als estralls que ha provocat a la ciutat el model turístic de l’exalcalde Xavier Trias. La pèrdua de residents, l’encariment dels preus dels habitatges, la invasió d’espais públics emblemàtics com les Rambles, la Sagrada Família, el Park Güell o les platges de la Barceloneta, i el monocultiu comercial en són alguns dels perversos efectes.
Coincidint amb un dels punts àlgids de l’estiu pel que fa a l’arribada de turistes, entitats socials i associacions veïnals coordinades per la Federació d’Associació de Veïns de Barcelona (FAVB) es manifestaran dijous 2 de juliol als jardinets de Gràcia davant de l’edifici del Deutsche Bank, candidat a convertir-se en un nou hotel de luxe si el nou govern municipal no ho atura definitivament. La tria del lloc no és casual. Les antigues oficines del banc alemany s’han convertit en un dels símbols de les protestes veïnals, tant del districte de Gràcia com de la resta de la ciutat, contra presumptes operacions immobiliàries especulatives i opaques.
Precisament, la moratòria de noves llicències d’obertura d’establiments turístics i la revisió de tots aquells projectes sota sospita -com el Deutsche Bank i l’edifici de Henkel Ibèrica- o aprovats per l’executiu municipal sortint a corre cuita dies abans de les eleccions, són dues de les sis mesures que exigiran a Colau que posi en marxa immediatament. Els altres punts tenen a veure amb la recuperació de la ciutat com a “espai de convivència i de cohesió social”, i amb l’auditoria i funcionament transparent dels organismes públics i públic-privats relacionats amb el turisme com és el cas de Turisme de Barcelona, dirigit per l’incombustible Jordi William Carnes, un home de l’equip de Jordi Hereu repescat per Trias.
Els veïns també reclamen al nou equip de govern un increment del control sobre els establiments turístics començant pels apartaments turístics tant legals com il·legals, i un estudi sobre l’impacte que l’arribada de creuers té sobre la contaminació de la ciutat i en l’ocupació de l’espai públic del districte de Ciutat Vella. D’altra banda, s’exigirà la creació d’un Consell Ciutadà del Turisme on els barris tinguin veu i vot a l’hora de prendre decisions sobre polítiques turístiques que els afectin directament.
Segons xifres oficials, Barcelona suporta cada any la visita de 27 milions de turistes concentrats sobretot entre els mesos d’abril i octubre. El turisme genera 120.000 llocs de treball i suposa el 15% del PIB de la ciutat, però ja no és vist per tots els barcelonins com una font de riquesa. Cada vegada són més les veus que alerten sobre el risc de bombolla turística i sobre la insostenible pressió que aquest volum de visitants suposa per a una ciutat de 1,6 milions d’habitants. L’altra cara de la moneda són les queixes dels mateixos turistes, que es troben una Barcelona col·lapsada, amb preus cada vegada més abusius i amb uns habitants cada cop més hostils.