En Comú deixa el debat sobre l'estructura organitzativa per després de la seva assemblea fundacional

El nou partit dels comuns ha començat a gestar la seva aposta ideològica a bon ritme, després que aquest diumenge el grup impulsor validés les ponències que seran debatudes per la militància en un procés participatiu. Tot el contrari que el model organitzatiu, que no es discutirà fins després que el partit vegi la llum. Segons ha confirmat aquest dimarts fonts de l'organització, els plans passen per fer un segon procés participatiu, després de l'abril, sobre aquesta qüestió.

Conscients que és un dels assumptes més sensibles a la construcció d'un nou partit que aglutini altres ja existents, ICV, EUiA i Podem Catalunya, els comuns han preferit separar en el temps el debats ideològics i els organitzatius. El primer començarà aquest diumenge i s'estendrà durant el proper mes de febrer, mentre que l'organitzatiu fins ara ni tan sols s'ha parlat a les reunions convocades al conjunt del grup impulsor.

No serà fins un cop nascuda la formació quan les bases debatin sobre com s'han de prendre les decisions, quina extensió territorial, amb quins càrrecs es comptarà o com es triaran aquests. Però, per inscriure's com a partit, han de complir prèviament amb els requisits del Ministeri de l'Interior, que reclama almenys tenir uns estatuts i uns càrrecs i òrgans directius, encara que siguin provisionals.

Documents gairebé sense canvis

Fins ara el gruix de debat ha tingut a veure amb les propostes ideològiques, sobre la qual aquest diumenge es van consensuar uns documents zero amb pocs canvis respecte als publicats el dissabte per Catalunya Plural. Però l'absència de canvis de calat respecte a la proposta inicial no vol dir que en la reunió no quedessin paleses les divergències existents respecte a alguns punts concrets, com la concreció de la seva aposta de sobirania nacional, la seva visió de la Unió Europea o l'enfocament econòmic.

La més controvertida d'aquestes és la proposta nacional, que fins i tot abans d'arribar al document zero ha tingut diferents redaccions. En un primer moment, en comú assegurava que la seva aposta era construir “una República que, a través d'un procés constituent, podrà compartir sobiranies, en el que consideri i decideixi la ciutadania catalana, amb un estat que hauria de ser plurinacional”.

En el text presentat aquest dimarts, en canvi, parlen d'una “República que s'ha de constituir en relació fraternal amb la resta de pobles de la Península”, i recalquen que “l'expressió d'aquesta construcció conjunta ha de residir en la capacitat de compartir sobiranies amb un Estat que ha de desenvolupar plenament el seu caràcter plurinacional”.

Unió Europea i anticapitalisme

Com pel que fa a la configuració nacional catalana, els matisos en redactats que pretenen generar consensos són fonamentals. Un altre exemple és el text que descriu la seva visió internacional i d'Europa. Tal com ha reconegut un dels redactors de la ponència, Marc Parès, el consens està en la refundació de la UE sota criteris democràtics, però en l'espai polític també hi ha sectors que volen debatre sobre què fer si aquesta refundació no és possible.

Respecte a la posició internacional i europea del nou partit, diumenge es va fer explícita l'existència de dos grans corrents, una identificada amb ICV i que aposta per maximitzar la cessió de sobirania a la UE, i una altra més entroncada amb els sectors anticapitalistes de Podem que aposta per revisar la sobirania cedida en el marc comunitari.

A la reunió del grup impulsor també es va tractar sobre la proposta de l'enfocament econòmic. Parès, al costat de l'altra ponent, Maria Corrales, han defensat el seu redactat com “un model econòmic plural, que aposti per l'economia social i solidària i per criteris de justícia i sostenibilitat”. Per tant, han explicat, “contraposada al capitalisme”. Malgrat això, en el text no apareix ni “anticapitalisme” ni derivats. Passa així perquè aquest és un altre dels serrells en què el debat intern trobarà posicions més allunyades.