Buenaventura és el principal port del pacífic colombià -per aquí surten el 60% de les exportacions comercials del país- i una de les ciutats portuàries de la costa litoral pacífica d'Amèrica Llatina més importants. Grups com el català Terminal de Contenidors de Barcelona (TCB), soci majoritari de Terminal de Contenidors de Buenaventura (TCBuen), van veure en aquest lloc una oportunitat de negoci i ara estan ampliant la terminal. Des dels barris, diferents comunitats locals denuncien que la instal·lació de l'empresa va suposar el desallotjament forçat de diverses famílies i l'acusen de l'empitjorament de les condicions de vida per als veïns de les zones situades al costat de les tanques de l'empresa.
En ple procés de pau a Colòmbia i amb totes les mirades posades en les converses a l'Havana per aconseguir la fi del conflicte entre el Govern i les FARC, comunitats locals com les de Buenaventura corren el risc de seguir sent oblidades. A més de patir la violència del conflicte, pateixen el desenvolupament que suposadament acompanya la inversió estrangera i els macroprojectes al país, no veuen que la seva situació de vulnerabilitat pugui canviar en els propers anys i pensen que rarament notaran algun canvi en la seva vida després de la signatura dels acords de pau.
Els habitants de Buenaventura s'autoanomenen víctimes del desenvolupament per l'impacte dels macroprojectes en les comunitats locals -en aquests moments hi ha 16 macroprojectes al voltant del port- i temen que la seva situació pugui empitjorar després dels acords de pau. La setmana passada el president de la Borsa de Valors, Juan Pablo Córdoba, assegurava precisament que amb la signatura de la pau Colòmbia podrà atreure més inversió estrangera i noves oportunitats de negocis que enfortiran l'economia.
Un dels macroprojectes a Buenaventura és el de l'empresa Terminal de Contenidors de Buenaventura (TCBuen), en què el soci majoritari -amb un 60,19% de les accions- és el Grup Terminal de Contenidors de Barcelona (TCB). L'empresa catalana ha estat adquirida recentment per la companyia amb seu a Holanda APM Terminals, del grup danès Maersk. Precisament el fins fa poc president de la junta directiva de TCBuen i accionista majoritari del Grup TCB, l'empresari espanyol Ángel Pérez Maura, està implicat en un cas de presumpta corrupció per quedar-se amb la concessió de la terminal a Port Quetzal, Guatemala.
Buenaventura: inversió en el port, no en la comunitat
“Quan vam sentir que una empresa espanyola, TCB, havia de venir al port de Buenaventura ens vam alegrar, les expectatives eren bones”, comenta un jove treballador de TCBuen, l'empresa que el 2011 va començar a operar en aquesta ciutat portuària. No obstant això, després de cinc anys de funcionament de TCBuen -una de les 13 terminals marítimes a tot el món en què el Grup Maritim TCB participa com a inversor i gestor-, els veïns d'aquesta ciutat colombiana lamenten no estar entre els beneficiats pels projectes que, com TCBuen, han arribat després de la privatització de la gestió del port durant els anys 90.
“A l'Estat no li interessa invertir en Buenaventura com a ciutat, només com a port”, explica Jesús Hernando Rodríguez, màxim responsable de la Personería de la ciutat, òrgan administratiu que s'encarrega de protegir els drets humans de la població.
Mentre Buenaventura és el primer port del pacífic colombià i s'inverteixen milions de dòlars en aquest, la ciutat roman com una de les més pobres del país i presenta uns índexs de violència molt alts: 8.700 morts des de 1998. “A Buenaventura hi conviuen la riquesa absoluta amb la misèria absoluta”, assenyalava fa uns dies la presidenta de la Comissió de Drets Humans del Senat, Sofia Gaviria.
Mentre el port creix, els prop de 400.000 habitants de Buenaventura s'han de desplaçar tres hores per anar a un hospital públic, l'accés a l'aigua potable és limitat -i en algunes zones fins i tot no arriba- i dels 90.000 nens que hi ha només un 60 % pot ser atès de manera integral.
Desallotjaments i desplaçaments forçats
El grup TCB, amb seu social a Barcelona, es va interessar en Buenaventura per la seva estratègica situació. El 2008-2009 va començar la construcció de la base operadora de TCBuen (Terminal de Contenidors de Buenaventura) i al gener de 2011 atracava el primer vaixell a la terminal del port. “La construcció va començar desconeixent que aquí [als barris] hi habita una comunitat negra. Ens vam quedar sense espais comunitaris, sense pista”, explica en Víctor, del barri de Santa Fe, que es troba a la comuna del districte (com aquí li diuen als districtes) on TCBuen opera.
Ell i altres habitants dels barris més afectats per aquest projecte portuari denuncien que els macroprojectes -i entre ells TCBuen- han desallotjat famílies senceres de les seves cases i ha forçat en altres casos que marxin dels seus habitatges a través de la coacció, amb l'augment de la violència a la zona. “La violència dels grups armats no és un fi, és un mitjà per als macroprojectes, per això som víctimes del desenvolupament”, assenyalava fa uns dies una veïna que va participar a l'Audiència Pública organitzada a la Universidad del Valle, a la ciutat, mentre el vicepresident de Colòmbia participava en la inauguració de la segona fase d'ampliació de TCBuen.
En qualsevol cas, l'empresa TCBuen nega rotundament que s'hagi forçat la marxa de famílies. El seu gerent, Miguel Ruiz, assegura que la construcció de la base operativa a la Badia de Buenaventura va afectar només a 33 famílies -a qui segons ell se'ls va facilitar un habitatge a una altra zona de la ciutat- i que l'ampliació no provoca més afectacions.
Empitjorament de les condicions de vida
La Rocío és representant de la Comuna 5. Denuncia que l'activitat de TCBuen provoca a les famílies que viuen al costat de la base operadora que ho facin en pitjors condicions. El dèficit d'habitatge és un problema en aquesta ciutat però amb els tremolors provocats per l'activitat de TCBuen les famílies tenen por que les seves cases, sovint fetes de fusta i poc consistents, es puguin veure afectades. “Vivim amb l'angoixa que les nostres vivendes puguin caure”, diu. A més, sosté que han de suportar sorolls molt forts i files de muleros (camions) fent fila. “En aquest barri [el de la Inmaculada] vivim marginats, i l'aigua que ens arriba està bruta i contaminada”, afegeix.
Segons el personer Jesús Hernando Rodríguez, en aquest barri literalment al costat de TCBuen, els seus habitants poden estar fins a tres, quatre o cinc dies sense aigua potable i les carreteres estan abandonades mentre que els camions que carreguen contenidors d'aquesta empresa passen per una carretera nova que es va construir amb aquest objectiu.
Miguel Ruiz, gerent de TCBuen, coneix les queixes de la comunitat però justifica que la majoria de cases estan assentades en terrenys molt fràgils i per això s'esquerden. Per a ell, els controls fets per l'empresa han demostrat que la vibració que provoca l'activitat de l'empresa no afecta als habitatges, excepte en el cas d'alguns habitatges palafítics -barraques construïdes en terrenys guanyats al mar-. Pel que fa al soroll, explica que l'empresa ha adoptat algunes mesures com limitar les hores operatives en les zones més properes.
Tant la Rocío com en Víctor, del barri de Santa Fe, també al costat de TCBuen, asseguren a més que després de l'inici de l'activitat de transport de contenidors, els pescadors i les piangüeras -dones que recullen pianguas, una mena de mol·lusc, com a modus vivendi- han perdut l'accés als estuaris, les bocanes i els manglars.
Empleats de TCBuen: “Treballem 12 hores seguides”
Segons dades de TCBuen, un dels impactes positius de l'empresa és la creació d'ocupació: entre 350 i 400 llocs de treball directes i prop de 400 indirectes i fins a 2.000 en casos puntuals, com ara quan s'han fet construccions. TCBuen assegura que garanteix els drets laborals però alguns treballadors de l'empresa denuncien les llargues jornades de treball -fins deu o dotze hores en alguns casos-, la dificultat per poder accedir al dinar durant la jornada de treball o les campanyes antisindicals que s'han fet. Els treballadors del port diuen que “és un delicte emmalaltir al port, els caps es converteixen en metges” que jutgen la salut dels treballadors.
Recentment prop de 70 persones s'han afiliat al Sindicat Nacional de Treballadors de Branca i Serveis de la indústria del Transport a Colòmbia, des d'on esperen aconseguir negociar amb l'empresa pels seus drets.
Desenvolupament, però per a qui?
Més enllà de l'activitat que duu a terme TCBuen, les comunitats locals, en un 90% afrocolombiana i amb forta presència de comunitats indígenes, denuncien que el problema es troba en el model de desenvolupament dels governs que aposten pels grans projectes -TCBuen és només un dels 16 macroprojectes relacionats amb el port- i no inverteixen en les comunitats on aquests s'instal·len.
Al barri de San José, el primer barri del casc urbà de Buenaventura, l'Álvaro, un veí que viu de la compra i venda de marisc, es queixa que els diners per a la millora de l'habitatge no s'han vist per enlloc i lamenta que no s'escolti a les persones que habiten en zones on s'instal·len les grans empreses. “No compten que nosaltres hem viscut sempre a prop del mar i que vivim d'aquest”, assegura referint-se als casos de les famílies que han estat traslladades a zones allunyades de la badia.
No hi va haver consulta prèvia com obliga l'OIT
“No hi ha necessitat de més normes, les normes estan clares però no sé si els funcionaris no les apliquen per desconeixement o per corrupció, m'inclino més per l'última”, assegura el personero Jesús Hernando Rodríguez. Un dels incompliments més denunciats per les comunitats locals és el de la Llei del dret a la consulta prèvia als pobles indígenes o originaris que estableix el Conveni 169 de l'OIT, incorporat a la Constitució colombiana, i la Llei 70 específica per a la població afrodescendent.
Segons la llei de consulta prèvia, els pobles indígenes o originaris tenen dret a ser consultats de forma prèvia sobre les mesures legislatives o administratives que afectin directament els seus drets col·lectius, així com quan es preveu efectuar plans, programes o projectes de desenvolupament nacional i regional.
En el cas de TCBuen, per exemple, no es va efectuar consulta prèvia a les comunitats perquè segons Miguel Ruiz, l'empresa no estava obligada a fer-la. El bisbe de Buenaventura, Héctor Epalza, reconegut per la comunitat i amenaçat de mort en més d'una ocasió, assegura que el Govern colombià “per interès econòmic va dir que no existia cap comunitat en aquesta zona”.
Precisament per lluitar pels drets de les comunitats neix el Comitè interorganitzacional, que reuneix organitzacions com el Procés de Comunitats Negres. Un dels seus membres explica que han habilitat espais per formar la gent en drets humans i han impulsat campanyes com 'Marcando Territorio' per empoderar-se. “Com a negres volíem aparèixer en el mapa de Colòmbia”, assegura aquest jove.
Mentre que TCBuen té la concessió per a la gestió de la terminal fins al 2044 i altres grans empreses segueixen fixant-se en espais geoestratègics, les comunitats reivindiquen els seus drets amb la veu alta, sense tremolar i a l'uníson: “Aquesta terra és nostra, completament nostra”, criden com un mantra.
-
Nota: Per la seva seguretat, s'ha conservat l'anonimat d'alguns dels testimonis que recull aquest reportatge. El viatge i l'estada de l'enviada especial de Catalunya Plural a Buenaventura han estat sufragats per la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia.