El gener de 2008 Barcelona vivia amb gran tensió davant la possibilitat d'atemptats gihadistes. El 8 de gener d'aquell any, la Guàrdia Civil va detenir 14 immigrants acusats de preparar un atemptat contra el metro de Barcelona. L'operació tenia el seu origen en la declaració d'un presumpte terrorista suïcida penedit, que hauria denunciat al grup a canvi de ser considerat testimoni protegit.
De resultes de les declaracions del terrorista, que va rebre el nom en clau d'F1, els 11 immigrants que finalment van ser jutjats van rebre condemnes d'entre 6 i 8 anys. Ara, una investigació duta a terme per tres periodistes; Braulio García Jaén, Andrés Aguayo i Matías Escudero, de la que avui se'n fa ressò El Periódico de Catalunya i que ha estat finançada per la fundació journalismfund.eu demostra que el testimoni en què es va basar el cas va mentir . Segons aquesta investigació el testimoni era en realitat un traficant de persones pakistanès: Asim Iqbal, i les seves mentides van precipitar la condemna dels dits «11 del Raval».
El 10 de juny de 2014, Miguel Martín, a la Directa es feia ressò del cas del Raval. El dit F1 era, segons la informació esmentada, un col·laborador dels serveis secrets francesos. Just després de la seva detenció amb la resta de paquistanesos, Asim va ser posat en llibertat. En les informacions posteriors a les detencions es va esmentar a F1 com a un terrorista d'Al Quaeda amb tres anys d'experiència que, a darrera hora s'havia penedit. Realment Asim era un agent d'un segon país, França, infiltrat a la presumpta xarxa gihadista i que tenia un llarg historial delictiu al Pakistan.
La detenció es va completar amb altres informacions col·laterals, com la que es referia a productes trobats als domicilis dels immigrants o la confiscació de rellotges domèstics que haurien de servir per a construir bombes. Però mai es van trobar explosius, ni plans per destruir el Metro de Barcelona, que és el que es va argumentar per realitzar les detencions.
El cas dels 11 del Raval amb el seu seguit de contradiccions, ha fet que des d'almenys fa sis anys hi hagi a la xarxa informació de seguiment, es tracta de Rastres de Dixan. Un dels llocs que serveixen per fer el seguiment no sols de les contradiccions de la investigació sinó de la informació que va generar el cas.