L'Audiència de Barcelona ha condemnat sis funcionaris de presons, entre ells l'exsubdirector mèdic de la presó de Quatre Camins de la Roca del Vallès (Barcelona), Xavier Martínez Redondo, per maltractar i lesionar diversos reclusos després d'un motí en aquest centre penitenciari el 30 abril del 2004. En la sentència dictada per la Secció Cinquena de l'Audiència, a la qual ha tingut accés Efe, el tribunal imposa la màxima pena a Martínez, a qui condemna a tres anys i mig de presó com a autor de set delictes d'atemptat contra la integritat moral i set faltes de lesions (sis mesos per cada delicte), a més de 14 anys d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic. Als altres cinc funcionaris, jutjats pels mateixos delictes, els condemna a penes d'entre 4 mesos i un any de presó.
El tribunal, que ha aplicat en tots els casos l'atenuant de dilació indeguda en la tramitació del procés judicial, no ha considerat que els fets siguin constitutius d'un delicte de tortura, com sol·licitava la fiscalia, que va acusar l'exsubdirector mèdic de la presó d'infligir tortures a diversos presos després del motí per “castigar-los” o sostreure'ls informació. Tres dels nou funcionaris que van ser jutjats per maltractar onze interns durant el seu trasllat a altres centres un cop sufocat el motí del 30 d'abril del 2004 han estat absolts, mentre que els jutges han dictat el pagament d'indemnitzacions menors -d'entre 250 i 750 euros- als interns maltractats, de les quals haurà de respondre la Generalitat com a responsable civil subsidiària.
El tribunal explica en la seva sentència que no té dubte que “el centre penitenciari va patir un desgovern, durant el qual els funcionaris van prendre bàsicament les regnes i en aquesta posició de força, anul·lat el director del centre, i sense impediments dels comandaments intermedis que s'hi trobaven, van realitzar el 'passadís' als interns que anaven a traslladar”, que van rebre cops, insults i vexacions.
Segons la sentència, aquesta acció “comporta el delicte d'atemptat contra la integritat moral, ja que la durada d'aquest 'passadís' no va ser excessiva, no va tenir caràcter permanent, el resultat lesiu no va ser greu i resposta, que no ho justifica, a una alteració dels funcionaris pels greus incidents ocorreguts unes hores abans”. El tribunal ha rebutjat la tesi del ministeri públic que aquests maltractaments fossin tortures i tinguessin la finalitat d'obtenir informació dels agredits sobre la possible participació d'altres interns en aquests altercats.
Durant el judici, l'exdirector de Serveis Penitenciaris de la Generalitat Albert Batlle ja va admetre “conductes irregulars” en el trasllat dels presos amotinats i va reconèixer que es va produir una entrada “indiscriminada” de funcionaris fora de servei, sense el seu permís, ja que es trencar la cadena de comandament.
Després del motí i els altercats amb els reclusos, la Generalitat va encarregar una investigació reservada que va concloure que hi va haver “conductes irregulars” i va descriure una “entrada indiscriminada” de prop de 200 funcionaris que estaven fora de servei.
En el motí de 2004 a la presó de Quatre Camins, que es va prolongar durant unes tres hores, els reclusos van ferir el subdirector del centre i van prendre com a ostatge un funcionari. Quan ho van sufocar el motí, els responsables penitenciaris van decidir traslladar de presó a una quinzena de reclusos, als quals van atribuir el motí. En aquest trasllat és quan els funcionaris van fer un “passadís” per insultar i agredir els reclusos.