El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat aquest dimecres la norma catalana que regulava la creació d'un cos de treballadors públics adscrits de forma exclusiva a l'Agència Tributària de Catalunya. El TC considera que la normativa catalana contravé la competència estatal sobre el règim estatuari dels funcionaris. La sentència suposa un altre revés per a una de les “estructures d'Estat” cabals impulsades per la Generalitat.
El precepte va ser recorregut pel Govern a l'entendre que vulnera el dret dels ciutadans de tot Espanya a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics, primant als que ja compten amb destinació a Catalunya. El Constitucional, en la mateixa línia, ha anul·lat la norma catalana a l'entendre que contradiu “d'una manera efectiva i insalvable la norma bàsica d'accés a la funció pública”, en concret la competència estatal sobre règim estatutari dels funcionaris.
D'aquesta manera, el precepte que regulava la incorporació de funcionaris a la hisenda catalana, desenvolupat en l'article 4 de la Llei 9/2015, de 12 de juny, pel qual es va crear l'Agència Tributària de Catalunya, ha quedat anul·lat. L'esmentat article preveia la “integració voluntària” de funcionaris de la hisenda estatal a cossos superiors d'inspectors tributaris i tècnics de gestió de la Generalitat. L'executiu de Mariano Rajoy ha considerat que aquest article vulnerava la igualtat d'accés a la funció pública previst a la Constitució i l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, ja que primava als que ja compten amb destinació a Catalunya.
El passat 14 de setembre el Constitucional va admetre a tràmit el recurs del govern i, per tant, la llei ja es trobava suspesa. La Generalitat pretenia, a través de l'article ara anul·lat, integrar dos tipus de funcionaris tributaris: els que presten serveis amb funcions coincidents amb les pròpies del cos d'inspectors en la pròpia administració de la Generalitat o en altres administració públiques però que tinguin destinació definitiva en l'àmbit territorial de Catalunya.
El problema, segons el Govern, radicava en el segon grup i, concretament, en el fet de “requerir la destinació definitiva en l'àmbit territorial de Catalunya”, ja que d'aquesta manera “s'exclou el dret d'accedir en condicions d'igualtat a la resta d'interessats de la resta d'Espanya”, permetent a funcionaris que no presten serveis a l'Administració autonòmica “accedir per integració a la funció pública d'aquesta, el que d'altra banda constitueix una manera d'accedir ex novo a la funció pública”.
La decisió del TC posa un nou obstacle a l'objectiu de la Generalitat de crear la seva pròpia Hisenda, “l'estructura d'Estat” més important. En aquest sentit, la declaració d'inici del procés d'independència que van aprovar Junts pel Sí i la CUP el 9 de novembre incloïa iniciar la tramitació, en un termini de 30 dies, de la llei d'hisenda pública. No obstant això, les negociacions entre les dues formacions sobre la investidura han frenat el contingut de la declaració.
La Generalitat pretén que la hisenda catalana passi dels seus 324 funcionaris actuals a uns 600.