De la consulta del 2009 al 9-N: de l’espurna de la mobilització a un procés “madurat”
Arenys de Munt s’ha llevat aquest diumenge sota l’expectació d’una jornada política excepcional. A tres quarts de nou del matí, les vuit meses habilitades per votar ja s’havien constituït amb total normalitat a l’Institut Domènec Perramon d’Arenys de Munt. Com a molts dels 1.317 locals de votació de Catalunya, les cues han protagonitzat els primers minuts de la jornada i els aplaudiments han ressonat a l’obertura de l’institut.
Aquest 9 de novembre, Arenys de Munt s’ha retrobat amb les urnes i el poble ha reviscut així una altra jornada històrica, la del 13 de setembre de 2009. Aleshores, la societat civil va tirar endavant un procés participatiu inèdit per preguntar a la ciutadania la seva opinió sobre la independència de Catalunya. Un 41% de la població va participar-hi i el ‘sí’ va imposar-se amb un aclaparador 96%. La iniciativa va reproduir-se a centenars de municipis catalans i va culminar amb la votació de Barcelona l’abril de 2011.
Quins paral·lelismes hi ha entre el 9N i la consulta del 2009? Quin valor simbòlic tenen l’una i l’altra? Fonts d’Esquerra Republicana que van participar en l’organització del procés participatiu d’ara fa 5 anys, han explicat que “les dues votacions guarden certs paral·lelismes”. Totes dues han rebut “pressions, amenaces i prohibicions”, ja sigui per part del govern espanyol i el TC en el cas del 9N, com amb la suspensió del suport de l’Ajuntament a la consulta i els moviments de la Falange Española en la consulta del 2009.
I, evidentment, tot i que cap de les dues “tenen cap valor jurídic ni vinculant”, la prohibició provoca que “el valor simbòlic sigui cada vegada més gran, fins a convertir la votació en un esdeveniment d’un valor polític que no pot ignorar-se a partir de demà”, han explicat. A la sortida de l’institut aquesta mateixa font i altres votants han reiterat la importància “del simbolisme que té la imatge del poble català votant malgrat tot”.
Joan Rabasseda, alcalde d'Arenys de Munt ha assegurat que “el 2009 va ser un punt d'inflexió d'un procés sobiranista que després no va parar de créixer. Va ser l'espurna de la mobilització ciutadana”, que després s’ha traduït als carrers amb manifestacions com la de l’Estatut el 2011 i les accions reivindicatives de les tres darreres diades de Catalunya. Aquests dos fets, sumats a la crisi econòmica i al distanciament polític i social respecte Espanya, han enfortit la voluntat d’exercir el dret a decidir, així com també la reivindicació de la independència. “La gent ha perdut la por”, ha remarca tl’alcalde.
I és que molts d’aquests votants ja ho van fer fa 5 anys. Aquest diumenge han destacat la diferència entre aquell procés i l’actual. “No té res a veure amb la consulta del 2009, aquesta és molt més formal. Llavors el component de la il·lusió era molt gran. Aquesta vegada hi ha més organització i institucionalitat ”, assegura en Joan, un dels voluntaris. “Cinc anys després tornem a votar, encara que sigui en un procés participatiu que cada vegada sembla més un Arenys de Munt 2, però organitzat pel Govern. La gent ja no té por ni de votar ni d'amenaces perquè abans de ser independentistes, som demòcrates”, ha conclòs Rabasseda.
Famílies senceres, parelles joves, jubilats i fills acompanyant els seus pares ja grans han estat imatges recurrents durant tot el matí. A la sortida, molts sentien orgull, satisfacció i esperança. Com ha reconegut la Rosa, qui explicava que “voto perquè estic en el dret de fer-ho i perquè ja n’estem tips. Volem seguir el nostre camí per reanimar el país”.
