No hi haurà canvi d'orientació de l'acusació exercida pel Consorci del Palau de la Música al judici del cas Palau. El PDECat ha activat tot el seu poder al Govern per evitar que la institució cultural acusi Convergència de cobrament de comissions de Ferrovial en les seves conclusions finals, un criteri que ha aconseguit imposar aquest dimarts als seus socis d'ERC al l Govern.
Així, la Generalitat ha rebutjat tornar a reunir d'urgència el Consorci, tal com li havia reclamat insistentment l'Ajuntament de Barcelona i la pròpia alcaldessa Colau per carta a Puigdemont. Malgrat el rebuig inicial d'ERC, que van reclamar aquest dilluns el canvi d'orientació, finalment els republicans han acceptat que el Govern del qual formen part passi el corró en el Comitè Executiu del Consorci per impedir que el Palau acusi directament Convergència de corrupció. La pinça formada pels tres vots de la Generalitat i les dues abstencions del Ministeri de Cultura ha tombat les pretensions de Colau.
La portaveu del Govern, Neus Munté, ha explicat aquest dimarts en roda de premsa que la decisió en el si del Govern s'ha pres per unanimitat, i ha considerat que respon a criteris tècnics. Al seu parer serà després de conèixer la sentència quan el Palau hagi de reclamar els diners saquejat, mitjançant l'acció civil.
Munté a més ha carregat contra l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a qui ha acusat de “falta d'honestedat” per no haver explicat que els estatuts del Consorci del Palau li confereixen potestat per convocar la reunió de forma unilateral. A més, el Govern s'ha queixat que la carta enviada aquest dimarts per Colau aparegués als mitjans abans que presidència la conegués.
Aquesta és la primera decisió de calat sobre un judici per corrupció del seu partit que el president Carles Puigdemont ha hagut de prendre com a president. Des del seu partit havien deixat clar en els últims dies que no permetrien, ni tan sols amb una abstenció, que la institució cultural apuntés al seu partit en un dels casos més grans de corrupció de la política catalana.
El criteri havia estat imposats des del Departament de Cultura, i Puigdemont hi ha donat suport, després que aquest diumenge Catalunya Plural revelés que el Govern havia bloquejat el divendres passat el canvi d'orientació jurídica en una reunió mantinguda amb els membres del Consorci.
Segons exposa l'Ajuntament, representat en la institució per l'antic director del Palau i a qui es reconeix haver netejat la institució després del pas de Millet, Joan Llinares, el fet de no acusar des del Palau podria fer perdre a l'auditori 6,6 milions d'euros que, en cas de ser finalment decomissats de Convergència, quedarien en mans de l'Estat.
És per aquesta raó que des de Barcelona en Comú sospiten d'un pacte entre la Generalitat i l'Estat, a canvi que el Palau lliure a Convergència de les acusacions de corrupció. Aquest dimecres el diputat dels comuns al Congrés, Joan Mena, ha presentat una pregunta parlamentària al Govern de Rajoy per saber per què el Ministeri de Cultura es va absentar de la reunió del Consorci mantinguda divendres passat. L'abstenció dels representants de l'Estat va permetre al Govern imposar el seu criteri contra l'Ajuntament, alhora que, a Madrid, el PDECat negociava el seu suport al Govern amb el polèmic decret sobre l'estiba.
Amb la negativa de Puigdemont a tornar a reunir el Consorci, aquest dimecres l'acusació exercida per aquest ens portarà les seves conclusions definitives davant del tribunal. En elles no assenyalaran Convergència com a beneficiària de delictes de corrupció que es jutgen al cas Palau. Aquesta maniobra, però, no evitarà que l'acusació arribi, ja que tant la Fiscalia com l'acusació popular de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona han insistit reiteradament en aquesta línia.