Les bases de Convergència es resisteixen a que la formació perdi la seva identitat

La refundació de Convergència rebaixa les seves expectatives respecte al grau del canvi que es donarà en la formació a partir del proper estiu. Si bé en un primer moment es va parlar de canviar el nom del partit i, fins i tot, de dissoldre l'actual organització per crear-ne una de nova, les bases consultades en el procés participatiu es mostren reticents al fet que la formació abandoni la seva identitat. En el mateix sentit, el responsable del règim intern, Francesc Sanchez, considera que el debat no ha de ser ara entre canviar o no el NIF del partit, aclarint la dissolució amb la qual es va arribar a especular. No obstant això, les bases sí que dibuixen un important canvi d'orientació en apostar per una formació bicèfala i amb processos de primàries per elegir la majoria dels seus càrrecs.

CDC ha presentat aquest dimecres les primeres conclusions del procés de debat intern obert el passat 23 de febrer, en què han participat prop de 10.000 persones, militants, simpatitzants o vinculades a la formació. Amb les primeres 2.000 enquestes gestionades, la formació està en disposició de mostrar la primera fotografia sobre els desitjos de les seves bases per al futur de Convergència. Així, només el 29,4% de participants aposten per mantenir les tradicionals sigles de Convergència Democràtica de Catalunya, tot i que un altre 35% reclama que es mantingui la paraula “Convergència”, cosa a la qual només s'oposa el 10%.

Si bé la identitat de la formació, almenys la de Convergència com a marca, és ben valorada per la majoria dels enquestats, la militància es mostra interessada per la nova estructura organitzativa que proposa el partit. Prop d'un 80% considera que hi ha d'haver separació entre càrrecs de partit i d'institucions, i només un 25% vol que el màxim responsable de l'organització pugui ser alhora president del Govern. La separació de càrrecs que desitja la militància arriba fins i tot al món local, on el 69% dels consultats rebutgen que el màxim responsable de l'aparell local sigui alhora alcalde del seu municipi.

Un altre dels importants canvis que les bases del partit reclamen és el de les primàries. El 58,6% considera que s'ha de votar no només al líder del partit sinó a tot el seu equip de direcció, bé nom per nom (23,1%) o bé en bloc (33,1%). També considera per àmplia majoria (75%) que l'elecció de càrrecs orgànics s'ha d'obrir al conjunt de la militància, fins i tot dels càrrecs nacionals (72,7%).

No obstant això, entre els punts en què les bases es mostren més satisfetes respecte a l'actual formació és en el règim d'incompatibilitats dels seus càrrecs, que només el 29,9% desaprova, i un codi ètic i de compliment controlat per un organisme extern que el 61,8% considera suficient. Pel que fa a casos judicials, el 73,5% rebutja que els imputats vagin en llistes electorals i es divideix entre els que consideren que els imputats han de dimitir com a mínim quan comença el judici, 47,2%, i els que consideren que només han de dimitir quan hi hagi una sentència ferma de culpabilitat (42,8%).

Dació en pagament, escola concertada i sanitat universal

La fotografia sobre les bases del partit comença a afinar també sobre els seus valors ideològics. El 45,3% aposta per la definició de “centre” per al futur del partit, mentre que el 31,5% preferix l'etiqueta “centreesquerra”. El “centredreta” queda en tercera posició, com a opció preferida pel 14,5% dels enquestats. Malgrat això, a l'hora de situar-se en un eix on 0 és extrema esquerra i 10 extrema dreta, la mitjana de la militància se situa en el 5,11.

A més, els enquestats es mostren àmpliament favorables a romandre a la Unió Europea i a l'euro (85%) i que s'han de combinar polítiques que incentivin el creixement per generar ocupació amb altres d'austeritat per reduir el desequilibri financer (73,1%). La majoria també considera que les prestacions socials s'han de vincular a una contraprestació, excepte en casos d'emergència social (85,1%), que els que no disposen d'altres ingressos han de rebre una renda mínima garantida (53,7%), es mostren favorables a la dació en pagament (64,4%), a favor de la coexistència d'escola pública i concertada (81,6%) i a favor de limitar les prestacions a persones immigrants que no cotitzin a la seguretat social (63%). Malgrat això, fins el 72,3% defensa la sanitat universal. Quan se'ls pregunta per la prioritat en la despesa social, el 43,4% assenyala l'educació, el 24,6% la salut i l'assistència social és elegida pel 12,7%.

“No tenim constància que ningú hagi fet un procés similar a aquest, donant veu a tants militants”, ha defensat en roda de premsa Clara Tarrida, directora de la comissió del procés congressual. Segons ha explicat, en aquesta primera ronda s'han realitzat 270 sessions de debat i 7 consells de federació. De les 10.000 persones que han participat, fins al 32,6% no són militants del partit, el que els organitzadors qualifiquen d'“èxit” ja que demostra “que s'està eixamplant el moviment”. Amb aquestes respostes, la formació ha de redactar una ponència amb la qual acudirà al seu congrés de refundació al juny, que Sanchez creu que podria acabar celebrant-se en dues fases, la primera per decidir la postura política i la segona per elegir els càrrecs orgànics.