La duquessa famosa

La duquessa d’Alba se n’ha anat d’aquest món com una famosa. Els diaris de més difusió l’han acomiadat com la duquessa rebel, la duquessa més lliure, la duquessa atípica, l’aristòcrata més estimada i fins tot la duquessa pop.

Ha estat una gran ocasió per a la premsa monàrquica, que a Madrid ja no ho és de primera mà. A ABC ja no hi mana cap marquès de Luca de Tena, títol amb que Alfons XIII va premiar els serveis del fundador. I del fundador de La Razón, Luis Maria Ansón, provinent de l’ABC, en va heretar la vocació aquest esqueix arrencat de l’arbre vell.

Tots dos diaris han acomiadat l’anciana duquessa de 88 anys a tota portada i una mateixa foto dels seus anys joves. “La duquessa de tots” per a un. Senzillament, “Grande”, per a l’altre.

L’únic diari genuïnament monàrquic – La Vanguardia del comte de Godó, que ara també té el grau de “grande de España”- ha estat discret en el to i en les imatges i el més ponderat en l’editorial. Però l’ha equiparada amb una altra Cayetana, la suposada model de les “majas” nua i vestida pintades per Goya.

Entre la premsa de centre-dreta, El Mundo no s’ha quedat enrere en la galeria d’evocacions hagiogràfiques i ha donat un contrapunt amb el retrat que representa la duquessa com una ‘menina’ vella de Velázquez. En el centre-esquerra, El País no ha deixat de dedicar cinc columnes de la portada a una fotografia solemne de la capella ardent a l’Ajuntament de Sevilla.

A més d’una ‘celebrity’, per dir-ho a la manera dels seus ancestres anglesos, Cayetana Fitz-James Stuart i Silva era l’aristòcrata amb més títols i més antics de la noblesa espanyola i britànica. El desplegament mediàtic ho ha resolt amb el recurs fàcil dels tòpics sobre l’aristocràcia.

La simplificació habitual de presentar la part com el tot –els sevillans, la seva duquessa, Sevilla es postra una altra vegada als peus de Cayetana...- ha fet la impressió que l’aristocràcia espanyola disposi encara del suport social i popular de temps pretèrits.

La duquessa d’Alba era també una de les fortunes més importants d’Espanya i el seu fill gran i hereu del ducat –Carlos Fitz-James y Stuart- ho continuarà sent. El desplegament mediàtic ho ha resolt amb algunes referències poc detallades sobre les seves propietats rústiques i urbanes i la preservació del patrimoni històric i monumental que contenen.

La duquessa d’Alba ha marxat d’aquest món com una famosa. Hi ha hagut pocs articles crítics com “Una terratinent subvencionada” o “Part d’una casta”, que ha publicat El Periódico de Catalunya. La majoria de mitjans impresos ha obviat la dimensió social i econòmica d’una aristòcrata encara poderosa i el seu significat en els temps presents.

La duquessa d’Alba se n’ha anat d’aquest món com una famosa. Els diaris de més difusió l’han acomiadat com la duquessa rebel, la duquessa més lliure, la duquessa atípica, l’aristòcrata més estimada i fins tot la duquessa pop.

Ha estat una gran ocasió per a la premsa monàrquica, que a Madrid ja no ho és de primera mà. A ABC ja no hi mana cap marquès de Luca de Tena, títol amb que Alfons XIII va premiar els serveis del fundador. I del fundador de La Razón, Luis Maria Ansón, provinent de l’ABC, en va heretar la vocació aquest esqueix arrencat de l’arbre vell.