Si vol que el Parlament li aprovi els pressupostos, el Govern haurà d'obligar les grans fortunes a aportar més al sistema fiscal català. L'Executiu negocia des de fa setmanes els pressupostos de 2017 amb la CUP, el seu renovat soci parlamentari. Les alternatives són altres grups d'esquerres –el PSC i Catalunya Sí Que es Pot (CSQP)– que, com els anticapitalistes, reclamen una major progressivitat.
Constatades les diferències i la fèrria oposició de Convergència a tocar l'IRPF i Successions i Donacions, des de la CUP aposten sense embuts per incloure en els comptes mecanismes per gravar les grans fortunes. En un article a Catalunya Plural, el diputat de la CUP, Benet Salellas, ha reclamat un impost “sobre la concentració de la riquesa i les grans fortunes” amb l'objectiu de redistribuir els recursos i garantir polítiques contra la desigualtat.
La teoria està clara encara que la seva traducció pressupostària encara és objecte de negociació, la qual cosa podria retardar unes setmanes la presentació dels comptes al Parlament, prevista per aquest mes de novembre. Sobre la taula del conseller d'Economia, Oriol Junqueras, hi ha diverses opcions, començant per canvis en l'impost de patrimoni. El primer dels problemes als quals s'enfronta l'estratègia de la CUP és la bonificació al 100% de l'impost que podria realitzar el Govern de Mariano Rajoy.
A més, tal i com recorda Salellas, modificar determinats aspectes de l'impost de patrimoni podria provocar un altre conflicte competencial amb el Govern central, cosa que no passa en els règims fiscals forals. En la seva etapa de govern a la Diputació de Guipuzkoa, Bildu va modificar l'impost de patrimoni per convertir-lo en l'Impost sobre la Riquesa i les Grans Fortunes (IRGF). Les seves impulsores, en una entrevista amb aquest diari, recordaven que es van trobar amb una hisenda on els “rics no pagaven en funció de la seva capacitat, sinó que calia començar per fer-los pagar alguna cosa”. D'aquí que s'implantés el IRGF.
La CUP coincideix amb aquest diagnòstic. Salellas explica que les grans fortunes familiars i personals catalanes “no tenen pràcticament res a nom propi” i que “han sabut teixir una extensa teranyina de societats” on han col·locat el seu patrimoni. La tributació d'aquests vehicles, recorda Salellas, és menor que la que afecta les rendes petites i mitjanes que contribueixen al sistema fiscal a través de l'IRPF o dels impostos a l'habitatge.
En aquest sentit, una altra de les vies fiscals que proposa la CUP és la creació d'un nou impost centrat en els béns que s'han col·locat en una societat per, en paraules de Salellas, “escapar de l'impost de patrimoni i sobre la renda”. “Estaríem pensant en immobles, vehicles i líquids bancaris que es troben sota la titularitat d'una empresa però que no serveixen ni per aproximar-se a cap plantejament d'economia productiva”, argumenta el diputat en un article en aquest diari.
Altres dels productes de luxe que la CUP proposa gravar són els cotxes d'alta cilindrada, les embarcacions de lleure o els iots i els immobles amb un valor superior al milió d'euros que estan en mans de determinades societats.
“És complex, però la perspectiva ha de ser centrar la mirada en aquells elements objectius que exterioritzen la riquesa i que avui, si no han quedat amagats en l'immobilitzat d'un balanç fiscal, tributen molt per sota del que ho fan els salaris de les treballadores ”, assevera Salellas. Així mateix, sobre el disseny de l'impost la CUP planteja bonificacions “fins i tot elevades” per no gravar l'economia productiva.
“El patrimoni en mans de societats mercantils es troba sense un gravamen en matèria tributària al mateix nivell que el patrimoni de les persones físiques”, afegeix el diputat. La finalitat de l'esquerra independentista és que l'impost serveixi, a més de per recaptar més, per fer “un inventari de riquesa que serveixi per aprofundir en la lluita contra el frau i l'evasió fiscal” i com a eina per “lluitar contra la concentració de la riquesa en poques mans”.
El ventall d'alternatives fiscals que planteja la CUP neix de les dificultats per trobar una postura fiscal comuna entre els anticapitalistes i Convergència, un debat que ERC contempla sense prendre partit per cap bàndol. Els convergents, pressionats per les seves corrents més conservadores, han cavat una trinxera perquè no es toqui l'IRPF del que entenen com a “classes mitjanes”.
Tampoc accepten canvis en Successions i Donacions, la reducció del qual després de tornar al Govern el 2010 s'ha convertit en un estendard per la nova Convergència. Tant Artur Mas com Marta Pascal han retret a la CUP en les últimes setmanes que vulguin convertir els comptes en un “debat ideològic”. “Qui té por d'un impost de les grans riqueses?”, els respon Salellas.