L'11 de setembre, Diada nacional catalana, és una data ja lligada de forma irreversible a la imatge de les mobilitzacions multitudinàries a favor de la independència de Catalunya que s'han produït durant els últims 3 anys. No sempre això va ser així. Amb origen en el primer catalanisme del XIX i recuperada durant la Transició, durant les últimes dècades les manifestacions de l'11 de setembre eren convocades principalment per les organitzacions independentisme d'esquerres, amb assistències modestes.
Tot va canviar en 2012, quan una associació llavors emergent com l'ANC va convocar una marxa desacomplexadament independentista. A partir de llavors, centenars de milers de catalans han sortit cada any en performances diverses per reivindicar un Estat català. El canvi de la Diada tradicional per una de multituds i d'esperit molt més desenfadat va anunciar l'onada del nou sobiranisme, un canvi en la sociologia política catalana que va aconseguir que l'independentisme desbordés els límits d'ERC i la CUP i que entrés com un remolí a trencar CiU i el PSC.
Aquest any la Diada torna a mutar de natura. L'11 de setembre de 2015 serà el començament de la campanya d'unes eleccions que vénen a culminar un procés en el qual les institucions catalanes han buscat celebrar un referèndum vinculant sobre l'estatus nacional de Catalunya. El que va començar com una defensa del dret a decidir compartida pel 80% de l'arc parlamentari ha anat deixant partits a una i altra banda segons l'estratègia canviava, fins convertir-se en unes eleccions autonòmiques que només són reconegudes com plebiscitàries per 62 dels 135 diputats.
La manca de suports majoritaris, almenys en la composició parlamentària, ha estat contrarestat amb la formació de Junts pel Sí, un nou actor aglutinant de la majoria de sensibilitats independentista -a excepció de la CUP- que confereix les eleccions d'una atmosfera especial. Per si això fos poc, el president Mas va dissenyar el calendari electoral convertint la manifestació de la Meridiana d'aquesta Diada, convocada per dues entitats integrades en la seva candidatura, com el primer dels actes de la campanya del “bloc del sí”.
Per a Convergència, aquesta Diada significarà la fusió final amb una força popular al carrer que l'ha forçat a fer passos en el procés sobiranista i per moments ha estat a prop de desbordar-la. La frase “president, posi les urnes”, pronunciada l'any passat per la llavors presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, va empènyer finalment la consulta extraoficial del 9-N la celebració de la qual en aquells moment encara no estava clara. Aquest any, en canvi, no hi haurà res d'això. El missatge de les entitats sobiranistes i el de Junts pel Sí serà el mateix i reforçarà davant d'una multitud milionària el caràcter plebiscitari que tant el món independentista com el Govern anhelen.
La força de l'impuls del sobiranisme és tan forta que la majoria dels partits, no només els independentistes, han acabat acceptant el marc imposat, dissenyant campanyes en clau plebiscitària. És el cas de Ciutadans, que competeix pel segon lloc apel·lant al vot últil contra la independència, el del PP d'Albiol, que pretén mobilitzar els seus recolzat en l'avantatge que el seu partit manté, de moment, el govern central, o el del mateix PSC, que ha centrat el seu missatge en una proposta d'avanç moderat en l'autogovern. Només Catalunya Sí que es Pot ha decidit lluitar contra el tauler preestablert, intentant mobilitzar en l'eix social, una estratègia que de moment no sembla estar-li donant resultats òptims.