Berlín, la ciutat de les mil cares

Qui no hagi estat mai a Berlín, no trobarà cap problema a desplaçar-se per la seva enorme extensió gràcies a una xarxa de metro tan eficaç com gegantina. El primer que sobta al baixar al subsòl berlinès és la falta de controls a les estacions.

Qualsevol pot accedir lliurement a les vies sense tenir que passar per cap mena de torn. Això sí, la picaresca mediterrània pot sortir cara, perquè de revisors no en falten: en l'espai d'una setmana, ens els vam trobar fins a en tres ocasions diferents, i en dues d'elles anaven d'incògnit...

Un altre mitjà molt agraït per desplaçar-se per la ciutat són les bicicletes. Degut a la seva planícia, aquest vehicle resulta ideal per recórrer els diferents barris, si el temps acompanya.

I per a aquells que els faci mandra circular pels nombrosos carrils bici, una recomanació: val la pena fer-ho al menys per visitar el magnífic Tiergarten, el parc més gran de la ciutat, que acull des de l'espectacular Parlament fins al zoo (en alemany, el seu nom significa “jardí dels animals”), passant per diferents llacs i idíl·lics jardins per descansar, beure o menjar alguna cosa. Davant de l'entrada del zoo es poden llogar bicicletes, tot i que la majoria d'hotels de la ciutat disposen de serveis d'aquest tipus.

Les dues places més emblemàtiques de Berlín són Alexanderplatz i Potsdamer Platz. La primera de les dues està flanquejada per la icònica torre de telecomunicacions Fernsehturm, que des del seu cafè giratori situat a 203 metres d'altura permet divisar unes increïbles vistes de la urb.

Mentre que la Potsdamer Platz és la imatge del Berlín més modern i alberga la seu de la Berlinale, el popular festival de cinema, així com el molt recomanable museu del cinema.

El record del mur i la divisió

No gaire lluny d'aquí trobem CheckPoint Charlie, el punt de control més conegut per passar dels desapareguts del Berlín Oest al Berlín Est, així com l'interessant centre de documentació 'Topografia dels terrors', que mostra (gratuïtament) l'horror provocat pels nazis entre 1933 i 1945. Davant d'aquest museu es conserva un tros força llarg de l'antic mur de Berlín.

També són interessants barris perifèrics de l'est com Prenzlauer Berg, que alberga nombrosos restaurants i botigues, o Kreuzberg, replet de boníssims kebabs turcs (en un d'ells, el Mustafa, es formen cues gairebé apocalíptiques).

A prop d'aquest indret també es troba, davant del riu Spree, l'East Side Gallery, el tram supervivent del mur més llarg (a prop d'1,5 km), que es troba recobert per centenars de pintures murals (tot i que avui en dia estan força deteriorades degut al vandalisme).

I si voleu fer una escapada d'un dia, paga molt la pena visitar la veïna ciutat de Potsdam, a només 20 km i una hora de metro, pels seus espectaculars palaus de Federic II de finals del segle XVIII, així com pel seu encantador barri holandès.

Qui no hagi estat mai a Berlín, no trobarà cap problema a desplaçar-se per la seva enorme extensió gràcies a una xarxa de metro tan eficaç com gegantina. El primer que sobta al baixar al subsòl berlinès és la falta de controls a les estacions.

Qualsevol pot accedir lliurement a les vies sense tenir que passar per cap mena de torn. Això sí, la picaresca mediterrània pot sortir cara, perquè de revisors no en falten: en l'espai d'una setmana, ens els vam trobar fins a en tres ocasions diferents, i en dues d'elles anaven d'incògnit...