El to de gravetat impossible de dissimular amb què el conseller Homs va oferir la compareixença davant dels mitjans, ratllant les 3 de la tarda de divendres, donava un senyal inequívoc. Les coses al saló Verge de Montserrat, on estaven reunits els representants dels grups del bloc de la consulta juntament amb els membres més destacats del Govern, no anaven gens bé. “Els comunico que la reunió continuarà aquesta mateixa tarda i de no acabar-se avui continuarà aquest cap de setmana”, trencava Homs per passar a enumerar els tres acords pírrics que podia anunciar.
“Primer, mantenir la convocatòria per tal que la ciutadania pugui participar i exercir el seu dret a vot el proper 9 de novembre. Segon, reclamar al Tribunal Constitucional que amb la mateixa celeritat amb què va respondre a la suspensió aixequi aquesta suspensió tant de la llei com de la convocatòria. Tercer, fer-los saber que en aquesta reunió es farà una anàlisi exhaustiva de com mantenir la convocatòria del 9 de novembre”. En realitat, el portaveu només estava anunciant que no hi havia res a anunciar. La cimera seguia. Que la convocatòria no s'havia donat per extingida era evident des que va ser Homs i no Artur Mas qui va creuar la porta de la sala de premsa. L'aixecament de la suspensió al Constitucional l'havien reclamat dimarts i és una obvietat només menor que el tercer punt, el de que anaven a fer una “anàlisi exhaustiva”.
El Constitucional tanca el camí
El conseller que donava la cara en les hores més nefastes era el mateix que havia obert la crisi de la convocatòria del 9-N, tres dies abans. Dimarts Francesc Homs va comparèixer davant la premsa després de la reunió setmanal del Govern per anunciar que, tot i que intentarien seguir endavant, acataven el mandat del Tribunal Constitucional emès un dia abans i suspenien la campanya i preparatius del 9-N.
Aquella decisió va caure com una puntada a ERC i la CUP. Mentre que els primers, que són el principal suport del Govern de Mas i vénen sostenint una estratègia d'imatge responsable i “de país”, van contenir les formes centrant els seus dards al Constitucional, la CUP va criticar amb duresa la decisió de l'Executiu. “S'estan prenent mesures que nosaltres no voldríem prendre”, va apuntar, enèrgic, el diputat Quim Arrufat, “no entenem que s'hagi retirat la campanya, i no creiem que sigui una actitud d'acord amb els desitjos de la majoria social”.
Artur Mas sempre havia estat explícit respecte a consensuar tots els canvis en el full de ruta amb els partits del bloc sobiranista. No obstant això, dimarts havia estat el seu govern, i concretament ell, qui havia pres la decisió de retirar la campanya. L'argument esgrimit per Homs va ser protegir els funcionaris, que podrien arribar a tenir problemes judicials si continuaven amb els preparatius del plebiscit en contra del dictat del Constitucional. Dimecres, el president Mas va mantenir reunions bilaterals amb Junqueras, Herrera i Fernàndez al seu despatx del Parlament i, finalment, va convocar una reunió amb tots ells per divendres al Palau de la Generalitat. El 9-N penjava d'un fil.
ERC, ICV-EUiA i la CUP es conjuren per seguir endavant
La raó de protegir els funcionaris no va acabar de convèncer ni a Esquerra ni a la CUP, els líders dels quals es van veure a soles dijous per preparar la cimera de divendres. Els dos es van mostrar d'acord en què hi havia marge per continuar els preparatius tirant mà dels treballadors públics que voluntàriament havien mostrat la seva disposició a continuar amb el 9-N fins al final. Tant per Junqueras com per Fernàndez era urgent reactivar la campanya ja que el calendari se'ls tirava a sobre.
Herrera, per la seva banda, no estava d'acord amb l'ús de funcionaris, ni tan sols voluntaris, contra el mandat de l'Alt Tribunal. El que sí que van convenir els tres va ser esgotar totes les vies possibles per celebrar la consulta en els termes pactats el 12 de desembre. Hi havia una qüestió de fons que pesava com cap altra en el bloc a tres amb el que ERC, ICV-EUiA i la CUP pensaven pressionar en la reunió de divendres per seguir endavant amb el 9-N: A la trobada de dimecres al Parlament, Artur Mas havia sondejat Junqueras sobre la possibilitat de formar una llista conjunta. No era la primera vegada, però el fet de produir-se just després de la providència del Constitucional i amb la campanya bloquejada unilateralment pel Govern, feia presagiar que el president havia abandonat la intenció de celebrar la consulta i volia canviar-la per un avançament electoral en clau de plebiscitàries.
L'opció de les eleccions plebiscitàries ha estat recurrent una i altra vegada des del començament del procés. Aquesta és una opció que brinda un desenllaç a les urnes sense saltar-se la legalitat constitucional espanyola. És l'aposta del Consell Assessor per a la Transició Nacional i el seu president Carles Viver Pi i Sunyer, un dels homes que formen el cercle polític més proper a Artur Mas. En el seu informe de juliol de 2013 el Consell Assessor recomanava les plebiscitàries com l'opció amb més garanties dins de les vies alternatives a la celebració de la consulta. Encara hi ha una raó de pes més per celebrar les anticipades amb llista única entre ERC i CiU, o més probablement CDC. El partit de Mas està en el seu pitjor moment electoral, amb totes les enquestes en contra que li pronostiquen una segona caiguda històrica després de la garrotada de 2012. El president necessita una sortida resolutiva per al procés, però també per al seu partit. Una llista única seria l'opció que millor li permetria amagar la seva debilitat i mantenir-lo al Govern.
Per a Junqueras, que va rebutjar de ple negociar en aquest moment un escenari d'anticipades amb llista única, les coses són diferents. ERC viu un moment dolç amb l'electorat que no obstant això no li permetria ni en el millor dels casos governar en solitari. El líder independentista considera que encara pot seguir rascant vots des de les files de CiU i des de les del ja minvat PSC. A Esquerra, en definitiva, no li convenen unes eleccions autonòmiques a curt termini.
Tampoc per Iniciativa les plebiscitàries són acceptables. Ha rebutjat per activa i per passiva una llista única dels sobiranistes i ha apostat per la consulta com a única sortida al procés. No obstant això, els ecosocialistes no els val una consulta de qualsevol tipus. Les “garanties democràtiques” que han reiterat una i altra vegada signifiquen, per exemple, no posar als funcionaris entre l'espasa i la paret. “El Constitucional i el govern de l'Estat tenen mecanismes per impedir aquestes garanties”, reconeixia dimecres el secretari general d'Iniciativa, Josep Vendrell, a qui li semblava “raonable” haver paralitzat els preparatius. Però per al dijous, després de reunir-se per separat amb Junqueras i Fernàndez, Herrera considerava que l'única manera de sortir del mal pas legal era apel·lar al mínim comú de la consulta i esgotar les possibilitats de celebrar el 9-N encara afluixant les condicions de les “garanties democràtiques”.
Coneixedor de la postura que mantindrien la resta de partits del matí següent, el dijous a la nit Mas va fer un últim gest de bona voluntat signant el decret de nomenament dels membres de la Comissió de Control, l'organisme encarregat d'exercir de junta electoral el 9-N.
El divendres més llarg
Els representants dels partits i el Govern van anar arribant al Palau de la Generalitat abans de les 11 del matí. Acudien, pel Govern, el president Artur Mas i la vicepresidenta Joana Ortega, a més del conseller de presidència, Francesc Homs. Pels partits, el portaveu del grup de CiU al Parlament, Jordi Turull, el líder d'UDC, Ramon Espadaler, els líders d'ERC, Oriol Junqueras i Marta Rovira, els d'ICV-EUiA, Joan Herrera i Joan Mena, i els diputats de la CUP, Quim Arrufat i David Fernàndez.
Les coses estaven així: Per part de CiU i el Govern la intenció era explorar les possibilitats de realitzar la consulta, però entenien que després de la providència del Constitucional les possibilitats de fer-la de manera legal i sense posar en risc a funcionaris –o fins i tot la pròpia institució de la Generalitat– era mínima. Apostaven per qualsevol fórmula que suposés una sortida democràtica al procés sense arribar a l'enfrontament obert amb l'Estat, on, consideraven, tenen les de perdre. Unió marcava les línies vermelles. Per a ERC i la CUP, en canvi, desobeir era l'opció més plausible, ja que no consideraven ni per un moment canviar la consulta del 9-N per alguna cosa que no fos la consulta del 9-N. Però mentre la CUP no tenia problema a enfrontar-se amb Mas i abandonar el bloc –Fernández havia amenaçat amb aixecar-se de la reunió si el president proposava eleccions–, Junqueras no podia permetre un enfrontament públic amb el Govern que seria interpretat com una mostra de deslleialtat. Iniciativa, finalment mantenia una posició intermèdia. D'una banda, optava per mantenir el 9-N i desplegar la llei de consultes. D'altra banda, no a qualsevol preu, i sempre en els marges de la legalitat.
Les postures semblaven irreconciliables al començament de la cimera però, durant les més de set hores de reunió de la jornada, les diferències es van anar llimant. Tots van convenir en la necessitat de no trencar la unitat i per fi hi va haver-hi acord en mantenir la consulta. Així ho van escenificar en la compareixença celebrada davant els mitjans passades les 10 de la nit. El bloc es va esmerçar a fons en escenificar que la unitat pel 9-N estava salvada.
El full de ruta per dur a terme la consulta, però, no va sortir a la superfície durant una roda de premsa marcada pel secretisme. Si es rellegeix l'informe del CATN sobre les vies alternatives per celebrar una consulta, un dels paràgrafs del vuitè punt conté una fórmula que, a priori, podria posar d'acord a totes les formacions. Diu el CATN: “Una possible alternativa consistiria en què l'organització de la consulta correspongués exclusivament a entitats de la societat civil, si bé comptant amb el suport indirecte de la Generalitat i dels ajuntaments”. Un 'Arenys' en gran.
Aquesta opció, que va ser considerada durant la reunió, té els seus entrebancs. El Consell desaconsella aquesta via per la “fàcil campanya de desprestigi des dels actors i institucions contraris a la consulta per la seva inutilitat (presentada com il·legal i anticonstitucional), previsible escassa o insuficient participació, deslegitimació dels resultats –també en l'esfera internacional–, problemes logístics d'organització, etc”. Però cal tenir en compte que l'informe està escrit el 2013, quan totes les altres vies estaven vigents. A dia d'avui, la majoria de les propostes de l'informe han estat implementades i fracassades. Si és o no aquesta última bala la fórmula que van consensuar els partits al Palau només podrà aclarir-se amb el transcurs dels dies. L'únic segur és que, de moment, la consulta segueix. De moment.