El Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (Cocarmi), màxim representant del moviment associatiu de la discapacitat a Catalunya, calcula que el deute acumulat per la Generalitat des de l'exercici 2011 fins avui supera els 82 milions d'euros. D'aquests, gairebé 41 milions correspon a programes del departament de Benestar Social relacionats amb subvencions per al manteniment de les entitats i la concertació de places de residència, llars-residència, suport per a l'autonomia a la pròpia llar, centres de dia, etcètera.
El segon lloc del rànquing l'ocupa el departament d'Empresa i Ocupació, que acumula un deute de 38,6 milions d'euros, vinculats a programes i serveis que afavoreixen la inserció laboral de les persones amb discapacitat, tant al mercat de treball ordinari com al protegit. Ensenyament, Salut i Justícia són altres departaments que han contret deutes amb les entitats.
En una nota de premsa emesa avui, el Cocarmi explica que fa unes setmanes va enviar una carta al president de la Generalitat, Artur Mas, en la que li recordava la greu situació financera que arrosseguen les entitats i les persones amb discapacitat des que va esclatar la crisi. Aquesta carta encara està sense resposta. El comitè li demanava i segueix demanant “un calendari de pagaments i recuperar la normalitat per continuar treballant plegats en el desenvolupament de polítiques d'inclusió per a les persones amb discapacitat i/o trastorn mental de Catalunya”.
El president del Cocarmi, Antonio Guillén, diu a través d’aquesta nota que “malauradament, això està tenint com a conseqüència una reducció dels serveis, la pèrdua de qualitat d'aquests, la paralització d'adjudicació de places en els serveis assistencials, l'augment de llistes d'espera, unes majors càrregues per a les famílies, limitar la creació de llocs de treball i, en definitiva, un creixent risc d'exclusió social i laboral de les persones amb discapacitat”.
Guillén lamenta que “els avenços aconseguits en les últimes dècades pel reconeixement dels drets de les persones amb discapacitat, després de molta lluita, s'estan diluint” i afegeix que, de continuar així, “costarà molts anys tornar als nivells de serveis anteriors a la crisi”, uns nivells que, tot i no ser els ideals, “van ser tota una conquesta”.