“Feminisme per a ser feliç i canviar el país”

Aquest 25 de novembre, dia internacional contra violència masclista, us proposo el lema: “Feminisme per a ser feliç i canviar el país”. Vull unir els termes felicitat i feminisme, perquè em fa feliç que els moviments de dones haguem acabat d'aconseguir un èxit de mobilització, després d'anys de silenci i deixadesa institucional davant la violència, perquè la llei integral compleix 10 anys i és necessari un nou avanç, i perquè el feminisme suposa defensar la vida de les dones, però també implica un model social per a que les persones siguin més felices.

10 anys de llei integral requereixen una avaluació, més enllà d'un govern, una avaluació conjunta integral pròpia d'un repte social de primer ordre, com és garantir la vida sense violència de la meitat de la població. La llei integral no ha estat un fracàs, encara que el seu desplegament ha sofert un gran aturada per les retallades socials del govern de la dreta.

Aquests 10 anys d'aplicació de la llei integral ens mostren que el seu objectiu final és un repte difícil d'assolir, ja que aconseguir una societat lliure de violència contra les dones implica un canvi de fons en els valors de la societat, un canvi en què les dones siguem considerada com a iguals.

És el moment d'avaluar la llei, contemplant tant els avenços, els èxits, com les debilitats i els ajustos que cal realitzar per abordar amb eficàcia la lluita contra la violència masclista. Ja que el seu propòsit és protegir efectivament a totes les dones, per aconseguir que puguin viure lliures de violència. No oblidem que la proporció de dones que han viscut algun episodi de violència o la intensitat de dones assassinades és inacceptable en una democràcia plena, una democràcia en la qual les dones tenen dret a la llibertat i la seguretat.

Les dones tenim més drets i més consciència d'ells. Nomenaré els avenços que ha suposat la llei: el principal és el dret de totes les dones a la prevenció de la violència masclista; a més la llei garanteix l'atenció integral de les víctimes, i a l'obligació d'actuar des de tots els àmbits: judicial, policial, social, sanitari i educatiu per a la prevenció, detecció i atenció davant aquest fenomen.

Aquest 7 de novembre va tenir lloc la marxa estatal contra les violències de gènere, una gran manifestació a Madrid. Es tracta de la segona vegada que en només un any hi ha hagut una gran mobilització feminista que aconsegueix un gran suport social, situació que mai havia succeït en la nostra democràcia. Paradoxalment les feministes hem aconseguit una mobilització social al voltant de la marxa del # 7N en un moment en què els drets de les dones havien desaparegut de l'agenda pública.

El gran activisme feminista de principis de segle, va tenir com a èxit l'aprovació de la llei integral pel govern d'esquerres, i posteriorment la presència de la igualtat i la lluita contra la violència en l'espai públic durant 10 anys, va fer avançar en rebuig social a la violència masclista. Aquesta sembra de fa uns anys, fa que avui encara que la igualtat no és a l'agenda pública i política, quan les feministes reaccionem i decidim mobilitzar-nos, fa que siguem més fortes. Les mobilitzacions socials a favor dels drets de les dones actuals, són fruit de les mobilitzacions de fa 15 anys, i de l'èxit aconseguit amb l'aprovació de la llei, que va resultar en campanyes de sensibilització i presència pública de missatges contra la violència com no havíem viscut abans, i aquestes accions van aconseguir més conscienciació social i més adhesions a favor de la igualtat.

Les que defensem els drets de les dones estem en una situació més forta, per a aquesta nova onada de mobilitzacions necessària per aconseguir pujar un esglaó més. És moment d'aconseguir un pacte d'estat contra la violència de gènere, elevar la importància institucional, els mitjans destinats i les millora dels instruments per garantir la vida lliure de violència de les dones.

“Feminisme per a ser feliç i canviar el país” deia un dels cartells que mostrava una jove a la marxa del #7N, vull subratllar aquest missatge que vaig llegir a la marxa de les dones. Els homes i dones que vàrem participar d'aquesta marxa no només protestàvem contra la xacra social que suposa la violència de gènere, sinó que el feminisme és un moviment polític i social que proposa un model de societat més just, més humà, més solidari; evidentment aquests valors passen pel respecte i la valoració social de les dones, per aconseguir que homes i dones compartim com iguals tots els àmbits de la societat. Una societat compartida i en igualtat és la garantia d'una societat lliure de violència contra les dones.