Artemisa o l'esperit rebel

Mary Wollstonecraft, George Sand o Simone de Beauvoir van fer saltar pels aires, cadascuna a la seva època, la concepció del “ser dona”. Van ser brillants intel·lectuals, van estimar la literatura i el pensament, van buscar activament la independència econòmica, van explorar noves fórmules afectives fora del matrimoni, es van implicar apassionadament en la defensa de les dones i el canvi social i totes, invariablement, van ser acusades de comportar-se com “dones virils”.

Al meu costat la Dra. Jean Shinoda Bolen em mira seriosament mentre preparo les meves notes i penso que ser una “dona viril” és una acusació que encara avui se sent freqüentment destinada a aquelles que no actuen com s'espera d'acord a l'estereotip. “Són com homes” -es diu d'elles, o bé “es masculinitzen”. No obstant això, afortunadament per a les dones, el rang de possibles comportaments femenins és molt més ampli del que l’encotillat cànon designa per a nosaltres.

I aquest coneixement l'hi devem, principalment, a científiques feministes com la Dra. Jean Shinoda Bolen que va aprofundir ja en els anys noranta en els diversos models psicològics que conformen les personalitats femenines. En el seu llibre Les deesses de cada dona va proposar una nova psicologia de les dones basada en els patrons arquetípics que personificaven set deesses principals de la mitologia clàssica. La seva gran aportació va ser mostrar els models de dones dependents (aquells agradables per al patriarcat ja que els encarnen dones submises o vulnerables, dones que es defineixen en funció del seu vincle de parentiu -esposes, mares o filles-), i a més models alternatius de dones independents (existents també a la mitologIa grega), actives, rebels i no definides per les seves relacions masculines. D'aquesta manera, ampliava el camp d'actuació de totes aquelles dones perilloses o estranyes per als valors patriarcals alhora que els atorgava realitat, consistència i reconeixement.

Ara, més de vint anys després, Jean Shinoda Bolen arriba a Barcelona a presentar el seu nou llibre Artemisa, un dels mites que representa la personalitat de la dona rebel, l'activista, la que no es resigna i vol canviar el món, la que alberga al seu interior un “esperit indòmit”. “Quan la passió i la perseverança es presenten juntes dia rere dia, la voluntat indòmita que sorgeix d'elles ens dota d'una energia que pot traspassar límits” -diu l'autora.

Quan li pregunto per què precisament ha escollit a aquest patró arquetípic per aprofundir-hi en aquests moments del segle XXI em contesta que té la intuïció que és el moment d'impulsar a totes aquelles dones que guarden alguna relació amb el mite d'Artemisa. “Ens trobem en la tercera onada del moviment feminista” -explica- “i aquesta és l'època en què totes les activistes han de prendre les regnes per eradicar d'una vegada el patriarcat i tot el dolor i violència que comporta”. La Dra. Bolen creu que, aïlladament o de forma dispersa no serà possible canviar les situacions d'opressió i per això fa anys que promou els “cercles de dones” des de San Francisco, ciutat on viu, com a espais en els quals donar i prendre energia per continuar en la lluita personal i col·lectiva. És una ferma defensora que el canvi comença des de baix i progressivament ascendeix fins impregnar tots els estaments socials. El va descriure en el seu llibre El millonésimo círculo i creu que ara els cercles poden transcendir països i nacionalitats ja que a tot el món hi ha dones que estan defensant els seus drets i treballant per unes altres, qualitats típiques de la personalitat mítica d'Artemisa.

La seva proposta consisteix a encoratjar a les nenes aquests aspectes, sovint reprimits, que trenquen amb els mandats establerts i que cadascuna pugui trobar en si mateixa aquesta rebel·lia que la conduirà a la llibertat. “Els fills i filles de les feministes actuals protagonitzaran el canvi que estem esperant” afirma, mentre somriu confiadament. La miro i veig una dona d'aspecte fràgil però determinació indestructible, apassionada i perseverant, sens dubte, una Artemisa entre nosaltres.

Mary Wollstonecraft, George Sand o Simone de Beauvoir van fer saltar pels aires, cadascuna a la seva època, la concepció del “ser dona”. Van ser brillants intel·lectuals, van estimar la literatura i el pensament, van buscar activament la independència econòmica, van explorar noves fórmules afectives fora del matrimoni, es van implicar apassionadament en la defensa de les dones i el canvi social i totes, invariablement, van ser acusades de comportar-se com “dones virils”.

Al meu costat la Dra. Jean Shinoda Bolen em mira seriosament mentre preparo les meves notes i penso que ser una “dona viril” és una acusació que encara avui se sent freqüentment destinada a aquelles que no actuen com s'espera d'acord a l'estereotip. “Són com homes” -es diu d'elles, o bé “es masculinitzen”. No obstant això, afortunadament per a les dones, el rang de possibles comportaments femenins és molt més ampli del que l’encotillat cànon designa per a nosaltres.