A qui representa aquest Cardenal Arquebisbe?

Mereix Antonio Cañizares la denominació de Cardenal Arquebisbe? Indica la pompositat amb la qual revesteix l’Església els seus personatges que aquests puguin dir impunement les més increïbles crueltats? I és clar, disfressades d’ovella. La última la va deixar anar a la Catedral de València, com a happy end de la processó de Corpus Christi. No els sembla escandalós i preocupant que reclamés als catòlics desobediència a les lleis basades en “la ideologia més insidiosa i destructora de la humanitat de tota la historia, que és la ideologia de gènere”? Una ideologia, ens diu, que tracten d’imposar-nos uns suposats poders mundials més o menys solapadament amb legislacions iniqües, que “no s’han d’obeir”. En la incredulitat del que llegia, me l’he imaginat brandant com un fúria la creu de la Santa Inquisició. Difonent a tort i a dret la por del càstig diví. Però siguem seriosos.

Abans havien passat per la seva dalla els gays i uns dies després la “invasió d’ immigrants i refugiats” que arriben a Europa, un perillosíssim “cavall de Troia”... Sí, el Cardenal Arquebisbe es referia als homes, dones i criatures que moren a mansalva en la lluita salvatge per sobreviure a la vergonyosa massacre en els seus països. Ara els ha tocat el rebre a les dones, aquelles que s’aparten de la veritat “natural” atorgada per inspiració celestial. Aquelles que es queixen no se sap ben bé de què, si no fos que aquest “què” és que, per posar tan sols un exemple, cada 18 segons una dona és agredida al món. O bé que la pobresa té nom de dona. Em colpeja en el cap la cruel violació col·lectiva d’abans ahir d’una noia de setze anys en un lloc del planeta que no vull esmentar. I no vull esmentar-ne el país perquè també, sense dubte, aquesta violació hauria pogut perpetrar-se en el nostre, de país. Els òrgans genitals destrossats i el desesperat desig de morir.

Segur que el Cardenal Arquebisbe sap què significa el verb “deshumanitzar”: despullar les persones de les característiques que les fan humanes. Veure-les com animals no racionals. Ras i curt, com els nazis amb els jueus. Que tantes i tantes dones esdevinguin humanitzades als ulls d’un majoritari món masculí és una de les prioritats de la ideologia de gènere . Ja n’hi prou de fer proselitisme de l’odi, no li sembla Cardenal Arquebisbe Cañizares?

Mereix Antonio Cañizares la denominació de Cardenal Arquebisbe? Indica la pompositat amb la qual revesteix l’Església els seus personatges que aquests puguin dir impunement les més increïbles crueltats? I és clar, disfressades d’ovella. La última la va deixar anar a la Catedral de València, com a happy end de la processó de Corpus Christi. No els sembla escandalós i preocupant que reclamés als catòlics desobediència a les lleis basades en “la ideologia més insidiosa i destructora de la humanitat de tota la historia, que és la ideologia de gènere”? Una ideologia, ens diu, que tracten d’imposar-nos uns suposats poders mundials més o menys solapadament amb legislacions iniqües, que “no s’han d’obeir”. En la incredulitat del que llegia, me l’he imaginat brandant com un fúria la creu de la Santa Inquisició. Difonent a tort i a dret la por del càstig diví. Però siguem seriosos.

Abans havien passat per la seva dalla els gays i uns dies després la “invasió d’ immigrants i refugiats” que arriben a Europa, un perillosíssim “cavall de Troia”... Sí, el Cardenal Arquebisbe es referia als homes, dones i criatures que moren a mansalva en la lluita salvatge per sobreviure a la vergonyosa massacre en els seus països. Ara els ha tocat el rebre a les dones, aquelles que s’aparten de la veritat “natural” atorgada per inspiració celestial. Aquelles que es queixen no se sap ben bé de què, si no fos que aquest “què” és que, per posar tan sols un exemple, cada 18 segons una dona és agredida al món. O bé que la pobresa té nom de dona. Em colpeja en el cap la cruel violació col·lectiva d’abans ahir d’una noia de setze anys en un lloc del planeta que no vull esmentar. I no vull esmentar-ne el país perquè també, sense dubte, aquesta violació hauria pogut perpetrar-se en el nostre, de país. Els òrgans genitals destrossats i el desesperat desig de morir.