'Dones en Xarxa' promueve los derechos de las mujeres y apuesta por su empoderamiento usando las TIC. Cree en el potencial de internet para alcanzar la igualdad efectiva.
Tren de la llibertat de les dones
Mals moments per reivindicar la llibertat i els drets de les dones? Quan ens estan sent arrabassats de manera fulminant tants drets. Dones i homes hem de fer córrer veus de llibertat, llibertat per a les dones, i per tant per reivindicar que volem seguir sent un país amb drets de primera.
A les dones mai ens han concedit cap dret per gràcia, a tots els llocs del món, d'occident a orient, hem hagut de lluitar per tots i cada un d'ells. El problema rau en què avui en dia la gent es creu que un dret conquerit, és un dret de per vida. És quan es diuen que tots els partits i governs són iguals. Però aquests últims anys a Espanya estem veient com això no és així. Hem vist el decreixement de drets conquerits fa dècades, ara van a pels de les dones.
Ens trobem davant d'un govern tan conservador que no només no aposta per avançar en igualtat sinó que ens situa en haver de defensar un dret vigent i amb àmplia acceptació social, com és el dret de les dones a decidir sobre la seva maternitat.
Un dret és allò sense la qual cosa les persones, ciutadans i ciutadanes perden llibertat. Les dones quan decideixen sobre la seva maternitat, decideixen lliurement sobre el seu futur. Un futur que no només és nostre, el personal o el 50% de la població, és el futur de tota una societat.
Hem de defensar els drets recents, com va ser l'última Llei de salut sexual i reproductiva (2010) que ens va equiparar a Europa amb una llei de terminis. Hem de defensar no tornar 30 anys enrere, a una llei de supòsits, amb la qual només es pugui interrompre l'embaràs en algunes situacions que la dona hagi de demostrar, i que tan sols es pugui interrompre un embaràs per violació, perill per a la salut de la mare, i que ni tan sols incorpora el supòsit de malformació del fetus.
Una majoria política pot imposar uns principis ideològics basats en creences religioses al conjunt de la societat en democràcia? Es pot imposar una creença en una democràcia aconfessional? Recordem que la llei actual que despenalitza la interrupció de l'embaràs no obliga ningú a avortar, aquelles persones que per les seves creences no vulguin interrompre el seu embaràs no estan obligades. En canvi, una llei tan restrictiva com la contrareforma Gallardón, obliga a totes les dones davant un embaràs no desitjat a una maternitat forçada.
El tren de la llibertat és una iniciativa original de les feministes asturianes per lliurar el text “Perquè jo decideixo” al president del Govern, al ministre Gallardón i els grups del Congrés. La missiva d'Alicia Miyares és contundent, i està estructurada en quatre raons: Perquè jo decideixo, Perquè sóc lliure, Perquè visc en democràcia, Perquè jo decideixo, sóc lliure i visc en democràcia. No només apel·la a l'autonomia de les dones sobre els nostres drets sexuals i reproductius, sinó que acusa directament als que aposten per la maternitat forçada de “malèvols als que no important-lis el patiment causat volen imposar a tots els seus principis de vida basats en inspiracions divines” i reivindica que les lleis en democràcia han d'estar deslligades de les religions.
El tren de la llibertat també partirà de Barcelona. La Plataforma Nosaltres Decidim ens hem unit a aquesta iniciativa, com han fet entitats de molts llocs, una activitat que convida a homes i dones a participar de les activitats de l'1 de febrer contra la llei Gallardón.
Pugem al tren de la llibertat, per demanar al govern d'Espanya que retiri l'Avantprojecte de Llei de l'Avortament. Per exigir que es governi per a la majoria social que no comparteix aquest retrocés. Per exigir al govern que ens consideri ciutadanes responsables amb dret a viure la nostra autonomia en llibertat. Pugem al tren de la llibertat perquè les dones seguim sent ciutadanes de primera. “L'única manera de madurar per a l'exercici de la llibertat i de fer-la accessible a tots és caminar dins d'ella” va dir Clara Campoamor. Volem seguir caminant en llibertat, per les nostres filles, per les nostres germanes, per les nostres mares, per les nostres àvies, per les nostres amigues, per qualsevol dona, no podem permetre, ni un pas enrere en els drets de la dona, i això és cosa de tots i totes.
Article publicat a Dones en Xarxa
