La revolució de les dones en la societat digital

Aquests darrers anys s’ha percebut un creixement excepcional en la presència de les dones a les xarxes que no té aturador. Tenim veu, tenim opinió, i disposem d’instruments per fer-nos sentir. Proliferen arreu les campanyes que defensen aquesta reivindicació col·lectiva. La meva experiència personal en aquest sentit és ben recent. A les xarxes fa un temps que m’he proposat ajudar a la visibilitat de les dones que tenen coses a dir. Per la feina que faig, sovint conec dones que no s’atreveixen a obrir-se un perfil digital perquè pensen que no és interessant el que puguin dir, o bé hi són, però de manera passiva, per veure què hi passa, què hi diuen els altres. I miro d’empènyer-les a ser-hi actives, perquè a la xarxa es tracta de compartir.

No fa ni un any que vaig obrir, de manera espontània i sense cap pretensió especial, l’etiqueta #5dones que es va fer viral immediatament, i va inundar Twitter amb un impacte considerable. Van arribar a parlar-ne mitjans de comunicació, se’n van publicar articles i em va permetre establir relació amb persones interessants. Finalment es va traduir en un document col·laboratiu amb centenars de dones etiquetades segons els camps d’interès.

Ara fa sis mesos vam iniciar, amb un grup de dones, #50dones, la campanya @onsonlesdones, per tal de denunciar l’escassa presència de dones als espais d’opinió als mitjans. Cada dia es fa recompte de quantes dones hi intervenen i mensualment s’emet un informe que es publica al blog On són les dones, cosa que ens permet anar-ne estudiant la progressió. S’ha anat construint a poc a poc, de manera tranquil·la i ben organitzada, tenint en compte l’opinió de totes, i podem dir que ara ja tenim presència destacada en diverses xarxes, amb actes presencials i estem aconseguint una incidència notable. Hem aconseguit anar més enllà de la campanya en concret, perquè estem veient que per fi molta gent s’acostuma a “comptar” les dones a l’hora d’organitzar una taula rodona, programar un congrés o muntar un equip de treball. Abans ni s’hi fixaven, i ara ha esdevingut un factor rellevant.

Fa molt poc temps que vaig iniciar la campanya #RecDon, amb l’objectiu d’arribar a obtenir una llista de dones amb perfils poc visibles però que val la pena de seguir-les, bé per l’interès de la seva activitat professional, bé pel seu compromís social. Cada diumenge recomanem només una persona, i a poc a poc la llista va creixent. Ara mateix ja n’hi ha centenars, i quan arribem a les #500dones segurament s’imposarà una trobada presencial, que pot derivar en noves iniciatives i compromisos. I és que quan agrupes persones, passen coses.

La revolució de les dones s’adiu perfectament amb la nova època que albirem, amb el canvi disruptiu que comporta la revolució digital al nostre món. El segle XXI serà el segle de les dones, que entenem millor que ningú la construcció de la intel·ligència col·lectiva per poder avançar, la gestió adequada de les emocions, la necessitat de fer una comunitat compromesa per poder avançar. Les xarxes constitueixen un instrument poderós, que pot ajudar-nos a canviar les coses si ens ho proposem. Necessitem rigor, constància, organització, generositat i un punt d’humor per no posar-nos massa transcendents.

Darrerament, en algunes conferències que he fet a estudiants de secundària, he volgut acabar sempre dient-los que el canvi és a les seves mans, que tenen al seu abast la possibilitat de modificar una realitat que no els sembli prou justa, o prou digna. Només cal que coneguin les eines i en facin un bon ús. La revolució de les dones és un bon reflex d’aquest poder: construïda des de baix, ha esdevingut un moviment imparable i poderós.