Els poders de l'Estat han projectat un escenari tremendament pessimista per una Catalunya independent, sense ningú per finançar-la, amb un corralito i fins i tot gairebé deixada de la mà de Déu. Coincidint amb el final de la campanya, el Govern ha jugat una última carta, la referent a la pèrdua de la nacionalitat espanyola. Ho va intentar Mariano Rajoy amb escàs èxit en una entrevista radiofònica, i el ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, ho ha advertit sense matisos: els catalans perdrien la nacionalitat espanyola en cas d'independència. Tractem aquesta última qüestió de la nacionalitat, potser la més sensible de totes les que s'han tractat en campanya, amb el professor de dret internacional públic de la UB i Esade, Eduard Sagarra, una veu més que autoritzada en la matèria. Fa quatre anys Sagarra ja va expressar la seva posició en el llibre col·lectiu Existeix el Dret a decidir? (Tibidabo Edicions, 2014). Sagarra sosté que la mateixa Constitució Espanyola impedeix l'escenari dibuixat per Margallo.
Els ciutadans d'una Catalunya independent perdrien la nacionalitat espanyola i europea?
Al meu entendre, la legalitat vigent, és a dir, la Constitució Espanyola, el Codi Civil i el tractat de la Unió Europea, reconeixen i fan possible que els ciutadans catalans d'una hipotètica Catalunya independent puguin seguir sent ciutadans espanyols, i, com a espanyols que són, serien alhora ciutadans de la Unió Europea.
Amb la llei a la mà, doncs, un ciutadà català no pot perdre la nacionalitat espanyola si Catalunya s'independitza.
No. Es pot perdre la nacionalitat si s'hi renuncia. L'article 11.2 de la Constitució assenyala que cap espanyol d'origen podrà ser privat de la seva nacionalitat. És a dir, que no es pot perdre la nacionalitat així com així, sinó que cal renunciar-hi. Els espanyols d'origen, que són la majoria dels catalans que avui viuen a Catalunya, no poden ser privats de la nacionalitat espanyola com a sanció.
El ministre Margallo ha dit que quan un surt d'un país és obvi que abandona tots els atributs que li dóna la pertinença a aquest país.
No és veritat. Si fos així tots els espanyols que viuen fora d'Espanya perdrien la nacionalitat espanyola. Enlloc es diu que si un territori crea un altre estat els ciutadans que tinguin aquesta nacionalitat automàticament la perdin. En alguns països, com ha dit Margallo en el cas Algèria, sí que es va perdre la nacionalitat. Però Algèria no es regia per la Constitució Espanyola. Algèria era una colònia francesa en què les dues parts van acordar aquest punt de la nacionalitat i França li va concedir la independència. Perquè es doni el cas que comenta Margallo hi ha d'haver un reconeixement anterior per part d'Espanya que Catalunya és un estat independent.
Margallo també ha recordat que quan les repúbliques iberoamericanes van declarar la seva independència van perdre la nacionalitat espanyola.
Però és que aleshores no hi havia ni la Constitució actual ni un Estat democràtic! Algunes comparacions són inútils i aquesta n'és una. Mira si no és veritat el que diu el ministre que els Reis Catòlics van expulsar als jueus el 1492, i ara Espanya està tornant la nacionalitat als descendents d'aquells jueus sefardites. De fet, entrarà en vigor una llei que permet als sefardites recuperar la nacionalitat espanyola.
A què venen, doncs, per vostè, aquestes advertències sobre la nacionalitat?
Doncs venen per unes declaracions del president del Govern que van crear una fuita d'aigua al vaixell. I ara tothom s'ha de posat a treure aigua.
Quins articles concrets de la Constitució s'haurien de fer servir per discutir la qüestió de la nacionalitat?
L'article 11.3 de la Constitució diu que Espanya podrà concertar tractats de doble nacionalitat amb els països iberoamericans o amb aquells països que hagin tingut o tinguin una vinculació particular amb Espanya, és a dir, que pot haver-hi alguna persona que tingui dues nacionalitats legalment. Aquest mateix article 11.3 diu que tot i que aquells països no reconeguin als seus ciutadans un dret recíproc, els espanyols podran naturalitzar sense perdre la nacionalitat d'origen. És a dir, els ciutadans de països iberoamericans o Filipines, Andorra, Guinea Equatorial o Portugal, poden adquirir la nacionalitat espanyola. Jo crec que Catalunya és un territori que ha tingut i té una particular vinculació amb Espanya. La mateixa Constitució reconeix que pel fet d'adquirir la nacionalitat catalana no es perdria l'espanyola.
I per la qüestió de la nacionalitat europea? On cal mirar?
Aquí cal mirar l'article 9 del tractat de la Unió Europea i l'article 20 del del tractat de funcionament de la Unió Europea. Aquest últim article diu que són ciutadans de la Unió Europea tots aquells que tenen la nacionalitat d'un estat membre. El concepte de ciutadà de la Unió Europea és un concepte jurídic. És diferent al que significa ser ciutadà d'Europa, que és un concepte geogràfic i per tant ho són els andorrans, els russos, els ucraïnesos i els noruecs. Però tornem al tractat. El que diu l'article 20 és que és ciutadà de la Unió Europea tota persona que tingui la nacionalitat d'un Estat membre, i que la ciutadania de la Unió s'afegeix a la ciutadania nacional sense substituir-la. És a dir, són ciutadans de la Unió els que tenen la nacionalitat d'un estat membre, no els que pertanyen a un estat membre.
Com es tradueix el tractat a una hipotètica Catalunya independent?
Com que els ciutadans catalans podran seguir sent espanyols, resulta que Catalunya no estaria a la Unió Europea i en canvi els catalans seguiran sent ciutadans de la Unió Europea en el cas que Catalunya es convertís en un estat independent.
Per tant, una cosa és l'estatus d'un territori que pugui ser un Estat, com Catalunya, i una altra el dels ciutadans catalans
Exacte. No vol dir, però, que no es pugui canviar. Per canviar això s'haurien de canviar els articles 11.2, 11.3 i 14 de la Constitució. També s'hauria de modificar el Codi Civil, i també s'hauria de canviar el tractat de la Unió Europea, una mica més difícil perquè requereix dels 28 estats membres.
L'expulsió de Catalunya de la UE és un pas posterior al seu reconeixement com a estat?
Si s'expulsés Catalunya de la Unió Europea voldria dir que hi ha un reconeixement. És a dir, Catalunya quedaria fora de la UE si Espanya reconegués que Catalunya és un altre estat. Catalunya, en principi, no estarà dins de la UE si hi ha un reconeixement que és un estat. En aquest cas, Catalunya haurà de demanar l'entrada a la Unió Europea. Ara bé, per entrar a la Unió Europea es necessita ser un estat democràtic, tenir uns determinats valors i complir uns determinats requisits. En el cas de Catalunya, no només comparteix els valors europeus, sinó que té les seves lleis adaptades a les normatives europees. Ho té tot igual que la Unió Europea. L'únic que no té és la sobirania. I ara, la sobirania li vindrà donada bé sigui perquè la declari o bé sigui perquè es la reconeguin.