Alberto Guijarro: “El Primavera Sound ha trobat un punt de personalitat, és un lloc on descobrir a moltes bandes”

Com se celebra un 15 aniversari?

Amb música, i se celebra quan veus que arribes amb bona salut i en bon estat, sinó ni t'ho planteges. Han estat 15 anys durs de feina però estem ben posicionats, era un bon moment per almenys poder dir que havíem arribat als 15. No fem res especial, però sí hem volgut tenir una picada d'ullet en programar The Strokes que també fan 15 anys del seu primer disc i mai havien estat en el festival.

Quins concerts que no et perdràs d'aquesta edició?

Per exemple el de Roedelius, no ho he vist mai i tinc un respecte molt gran cap als clàssics i artistes de culte. També alguns dels grups que comencen i estan en el Primavera Pro com els sud-africans Wittenberg que són molt curiosos i ballables i la Patti Smith a qui escolto des de molt petit pels meus germans.

Parla'ns del cartell d'aquest any, cap a on apunta?

Cada any s'intenta buscar aquell punt de “cap a on anem”, però els cartells són bastant amplis i diversos. Sempre hi ha grups de culte, coneguts o no, i que són referents històrics importants per a nosaltres. També estilísticament ens agrada molt tenir grups de nova generació. Provocar que algú conegui grups amb nosaltres és molt important. Cada edició anem afegint alguna tendència que abans apareixia poc com el world music o el hip hop juntament amb tota la diversitat d'estils que podem al voltant del pop i el rock.

Quins artistes com Waits, que no actua en festivals, o Bowie, que va tenir un infart l'any que anava a venir, t'agradaria portar?

No sé si és per edat o què però em fan il·lusió les reunions de grups que no vam poder veure al nostre moment o que els vam veure en males condicions. A veure si s'ajunten Talking Heads o The Smiths, sempre penses en si poguès enxampar-los! Ara són grups inexistents.

Quin és el teu moment musical favorit d'aquests 15 anys?

Un només? El concert de White *Stripes en el Poble Espanyol va ser mític amb un diluvi inclòs i amb el públic sense anar-se'n; o Sílvia Pérez Cruz l'any passat que va ser màgic...

Quan en un festival veiem àrees habilitades per a nens, vol dir que ha arribat a un punt de maduresa sospitosa?

Des de fa ja vuit edicions que tenim un àrea per a nens i ho afrontem amb tota naturalitat. Hi ha un públic que ha crescut i té família i vol viure el festival al costat dels seus fills. Hi ha una programació específica per a nens però al cap i a la fi són els mateixos artistes que estan tocant en els escenaris del festival. No vol dir que el públic s'hagi fet gran, sinó que abastem una gran franja d'edats.

No us fa por que tots els festivals de Barcelona en ampliar els seus espectres musicals s'acabin semblant?

Sempre es veu una personalitat de fons. No tenim un subtítol com a festival perquè pensàvem que la nostra programació acabaria definint-nos i encara i així de vegades ens costa definir quina és la nostra línia. No obstant això, al carrer la gent diu d'alguns artistes que són molt Primavera... És cert que en l'ADN central sempre va estar la música electrònica, el pop i el rock més underground, però sempre hem anat creuant estils, des de new age a música contemporània o jazz... S'identifica molt bé la personalitat de programació del Primavera, és una de les coses que internacionalment es reconeix.

Heu de conviure en una ciutat de Festivals...

Poques ciutats del món tenen dos festivals de la grandària del Primavera i del Sònar. Festivals urbans d'aquest volum i dimensions hi ha molt pocs. Amb el Sònar no coincidim molt en programació, cadascun té la seva personalitat i tots dos hem traspassat fronteres i se'ns reconeix fora. Hem tingut l'ambició d'anar agregant coses, no endormiscar-nos fent sempre el mateix per evolucionar. Entre nosaltres hi ha molt bona relació i en ocasions hem anat plegats de la mà.

Explica'ns sobre el Primavera Pro que sembla tapat pel magma de concerts...

Lluitem per ampliar els fons de l'Ajuntament per donar-li major projecció internacional i acabar aconseguint una important fira a Barcelona. Hem crescut a poc a poc i aquest any ens traslladem al MACBA. L'any passat entre mitjans de comunicació i professionals va haver-hi unes 2.600 persones i aquest any hem agregat dos congressos internacionals –sobre sales de concerts i sobre segells independents–. Busquem ser un focus de difusió en la línia de mercat amb showcases de grups i de divulgació amb xerrades que discuteixen aspectes de la música en viu o des del punt de vista formatiu. Gairebé cada país té el seu mercat on fer difusió dels seus artistes, a nivell mundial el més important és el South by Southwest d'Austin amb 13.000 professionals; a Europa, està l'holandès Eurosonic amb 4.000 professionals, però només tracta mercat europeu. Faltaria un punt de trobada internacional i aquest és el lloc que volem ocupar nosaltres. El nostre punt fort és la connexió llatinoamericana i l'estem potenciant.

Nomena alguna cosa dolenta que li hagi succeït al festival

La pujada a 21% d'IVA és el pitjor que ha ocorregut de llarg. Ha estat horrible no només per a nosaltres sinó per a molts companys, alguns s'han vist obligats a desaparèixer. En el sector de la música sempre hem jugat amb uns marges molt petits. Venent tot estàs entre un 10% i un 7% i si posen un 13% més d'IVA es desmunten tots els números, més en un moment en què no pots pujar-ho al públic final per la crisi. El que intentes és menjar-t'ho i rebaixar costos amb molt de risc. Ha estat pitjor l'efecte IVA que la crisi en si. Nosaltres salvem l'efecte crisi amb molt públic de fora, la marca estava forta.

Quina relació teniu amb l'Ajuntament de Barcelona?

Hi ha una comunicació fluïda encara que hi ha coses que són molt complicades per la seva burocràcia interna per a un festival com el Primavera que toca tantes parts: seguretat, espais públics... Estaria bé que hi hagués un estament com tenen en cinema amb el Barcelona Plató que ajuda a gestionar. D'altra banda, gairebé tota l'aportació econòmica que rebem la dediquem a Primavera a la Ciutat i a Primavera Pro, que són activitats que no subsisteixen soles econòmicament i són una aportació que fem a la ciutat o al sector empresarial de Catalunya.

Avui dia els festivals han de tenir un punt de transversalitat per seguir creixent?

Ens surt d'una forma natural en estar dins de l'escena musical i veure que amb les possibilitats que tens pots aportar alguna cosa. Per exemple, quan vam veure que venien molts professionals al festival sobretot a descobrir noves bandes, vam decidir portar endavant el Primavera Pro. O amb el Segell, la nostra discogràfica, que també va venir donat en haver-hi bandes que se sentien còmodes amb nosaltres i que volien treure disc.

Què hem d'esperar del Primavera del futur, que segueixi creixent en públic, en escenaris...?

De vegades una de les coses que hem de fer és frenar-nos, doncs cada any ens embarquem en noves activitats. En quantitat de públic ja estem en els nostres nombres, cinquanta mil i escaig, que està molt bé per a la grandària del festival. Però ens agradaria que el Pro creixés i tingués algun congrés més de mánagers, de promotors; que hi hagi activitats que connectin amb el món visual; i que dels concerts de cara al públic cada any s'afegeixin sorpreses fora del cartell com en el Hidden Stage de l'any passat amb actuacions inesperades...

Teniu Primavera als Bars, a la Ciutat, el Pro... i aquest any?

Aquest any sortim amb Primavera als Barris i els seus concerts en els casals, buscàvem un doble joc: posar en valor el treball d'aquests casals i apropar-nos als barris i a la ciutat. Estendre's en parcs, en clubs, en bars, en el teixit urbà, sempre ha estat una de les idees del Primavera

Ser cultura d'exportació de la ciutat és formar part de la marca Barcelona?

De vegades hi ha discussió sobre què és marca Barcelona i si és positiu o negatiu... Per a nosaltres és tan senzill com que ens agrada la ciutat on vivim, ens agrada tenir el festival aquí i estendre les activitats per la ciutat, no ens qüestionem si som marca Barcelona. De vegades ens poden utilitzar? Nosaltres simplement fem la nostra feina i ens agrada que la gent que ve també pugui viure la ciutat, és idoni per a un festival que conjugui ambdues coses.

Un 40% del festival és públic estranger, afecta al preu o al cartell?

Durant un període bastant llarg la gent pot aprofitar un preu tirat d'entrada, pel que no estem jugant a preus europeus. A Anglaterra els festivals estan a uns 300 € i nosaltres estem molt per sota. A nivell programació tampoc, sadollem la curiositat del públic d'aquí, que no només vol veure als artistes del seu país sinó tenir una finestra per veure a artistes que d'una altra manera no veuria a Barcelona. També ens interessa tenir un públic de fora doncs en aquests anys de crisis ens ha anat molt bé. Ha estat un creixement molt natural a partir de cridar l'atenció a Europa per la programació que fem. El Primavera ha trobat un punt de personalitat, és un lloc on descobrir a moltes bandes, a més de tenir un històric de la música. Podem dir que hi ha coses que es descobreixen abans a Barcelona que a Anglaterra.

També funcioneu com una plataforma de bandes emergents...

Tant grups d'aquí com de l'estranger que estan emergint formen part de la programació i els servim per aconseguir bolos. Grups maqueteros estan tant en el festival com sobretot en el Primavera als Bars o als Barris. Manel ens va arribar amb una maqueta per a un dels concerts que fèiem en el metro i en la següent edició ja estaven tocant a l'Auditori. Quan veiem algun d'aquests artistes ens agrada ser-hi.

Com se celebra un 15 aniversari?

Amb música, i se celebra quan veus que arribes amb bona salut i en bon estat, sinó ni t'ho planteges. Han estat 15 anys durs de feina però estem ben posicionats, era un bon moment per almenys poder dir que havíem arribat als 15. No fem res especial, però sí hem volgut tenir una picada d'ullet en programar The Strokes que també fan 15 anys del seu primer disc i mai havien estat en el festival.