Catalunya Opinión y blogs

Sobre este blog

Barcelona, blanc i negre

Oriol Puig

Barcelona —

Barcelona, blanc i negre va ser l'obra més destacada de Miserachs, un fotollibre que reuneix gairebé 400 fotografies que mostren la ciutat de Barcelona a través dels seus habitants, imatges de la vida quotidiana dels barcelonins en una ciutat que es transformava dia a dia. Aquesta obra va sorgir del desig del fotògraf de fer un llibre estrictament fotogràfic, més que un llibre de fotografies, seguint l'estela de publicacions com Life is Good & good for you in New York, de William Klein (1956) o Les Américans, de Robert Frank (1958).

L'espectador es troba les fotos de Barcelona, blanc i negre disposades en forma de grans murals, aparadors, ampliacions i projeccions. Al principi es presenta un panorama crepuscular, irreal i documental al mateix temps, que remet als horitzons llunyans del cinema. Després s'entra a la ciutat, en un muntatge de mecano que recrea les exposicions dels anys en què Miserachs preparava el seu fotollibre. Es tracta d'un model que va començar a practicar-se en les aules de la Bauhaus i va aconseguir la seva plenitud fotogràfica a les estructures portàtils de The Family of Man. Més endavant és possible passejar literalment per les pàgines del fotollibre de Miserachs i els poblats carrers i places d'una Barcelona sense turistes gràcies a grans ampliacions tridimensionals, que transformen l'espai en una escenografia teatral en la qual l'espectador pot sentir-se actor. En una altra sala dominen les projeccions, que envolten al públic en un continu canvi en què el passat i el present es confonen. Al final, es mostra en una pantalla Barcelona, blanc i negre amb tot detall. En aquest espai també es troben exemplars del fotollibre i les derives de l'itinerari seguit per Xavier Miserachs durant la seva preparació.

Amb motiu de l'exposició, el MACBA i l'editorial RM han coeditat dues versions del llibre, i han organitzat un seminari internacional sobre fotollibres i museus previst per al novembre. Una selecció del Fons Xavier Miserachs, format per uns 60.000 negatius, 20.000 transparències, 2.500 fulls de contacte, correspondència i altres documents de la seva trajectòria professional (1954-1998), es mostrarà en una sala annexa a l'exposició a partir del 12 de novembre.

Des de la incorporació del Fons Miserachs al MACBA el 2011, el Centre d'Estudis i Documentació del museu (CED) ha treballat en l'inventari i catalogació dels materials fotogràfics i documentals, que es troben referenciats en la seva totalitat i disponibles per a la consulta pública. A més, amb la voluntat d'afavorir el coneixement i la difusió del treball del fotògraf, una part destacada de les imatges fotogràfiques del seu Fons està digitalitzada i oberta a la consulta en línia.

Barcelona, blanc i negre va ser l'obra més destacada de Miserachs, un fotollibre que reuneix gairebé 400 fotografies que mostren la ciutat de Barcelona a través dels seus habitants, imatges de la vida quotidiana dels barcelonins en una ciutat que es transformava dia a dia. Aquesta obra va sorgir del desig del fotògraf de fer un llibre estrictament fotogràfic, més que un llibre de fotografies, seguint l'estela de publicacions com Life is Good & good for you in New York, de William Klein (1956) o Les Américans, de Robert Frank (1958).

L'espectador es troba les fotos de Barcelona, blanc i negre disposades en forma de grans murals, aparadors, ampliacions i projeccions. Al principi es presenta un panorama crepuscular, irreal i documental al mateix temps, que remet als horitzons llunyans del cinema. Després s'entra a la ciutat, en un muntatge de mecano que recrea les exposicions dels anys en què Miserachs preparava el seu fotollibre. Es tracta d'un model que va començar a practicar-se en les aules de la Bauhaus i va aconseguir la seva plenitud fotogràfica a les estructures portàtils de The Family of Man. Més endavant és possible passejar literalment per les pàgines del fotollibre de Miserachs i els poblats carrers i places d'una Barcelona sense turistes gràcies a grans ampliacions tridimensionals, que transformen l'espai en una escenografia teatral en la qual l'espectador pot sentir-se actor. En una altra sala dominen les projeccions, que envolten al públic en un continu canvi en què el passat i el present es confonen. Al final, es mostra en una pantalla Barcelona, blanc i negre amb tot detall. En aquest espai també es troben exemplars del fotollibre i les derives de l'itinerari seguit per Xavier Miserachs durant la seva preparació.