El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
Llegir el Diari de la Cultura en català.
“Per a nosaltres sempre has estat i seràs l’Annita; per als altres, La Lizaran, amb totes les majúscules. Tendra i immensa, apassionada i subtil, refinada i popular, dona i actriu tota d’una peça... et recordem en totes les teves interpretacions, dramàtica o pallassa, esqueixada o amb aquella comicitat que no necessitava de cap truc, deixant caure la rèplica contundent amb tota la intenció, després d’una d’aquelles pauses que deixaven tothom expectant i que precedien primer el teu esclat i immediatament la resposta del públic. En papers petits o grans, el que tocava, ascendint inexorablement cap a majors creacions, vivint-ho intensament a la sala d’assaigs i nit rere nit fins a la darrera representació. Però també escombrant i fent tota mena de feines en aquells primers anys, al ”convent“ de Leopoldo Alas, i al camerí preparant-te per la funció, posant-te el perfum que havies decidit que era l’idoni per aquell paper i per cap altre, fent un traguet per acabar de posar-te en la pell del personatge i sortint disposada a menjar-te el món o, si més no, el públic d’aquella representació. Sempre amb aquella generositat desbordant, a l’escena però també a la vida, amb un compromís ferm però gens ostentós amb el Teatre Lliure, els teatres, el Teatre i la vida. I brindem, un cop més i sempre, per tu.”
Avui a les 14h. s'ha obert la sala de vetlles del tanatori de Les Corts, on demà, a les 12 del migdia, se celebrarà a porta tancada la cerimònia de comiat de l'Anna Lizaran, nascuda el 1944 a Esparreguera i que va morir la nit de divendres a dissabte a l'Hospital Clínic de Barcelona víctima d'un càncer.
“Per a nosaltres sempre has estat i seràs l’Annita; per als altres, La Lizaran, amb totes les majúscules. Tendra i immensa, apassionada i subtil, refinada i popular, dona i actriu tota d’una peça... et recordem en totes les teves interpretacions, dramàtica o pallassa, esqueixada o amb aquella comicitat que no necessitava de cap truc, deixant caure la rèplica contundent amb tota la intenció, després d’una d’aquelles pauses que deixaven tothom expectant i que precedien primer el teu esclat i immediatament la resposta del públic. En papers petits o grans, el que tocava, ascendint inexorablement cap a majors creacions, vivint-ho intensament a la sala d’assaigs i nit rere nit fins a la darrera representació. Però també escombrant i fent tota mena de feines en aquells primers anys, al ”convent“ de Leopoldo Alas, i al camerí preparant-te per la funció, posant-te el perfum que havies decidit que era l’idoni per aquell paper i per cap altre, fent un traguet per acabar de posar-te en la pell del personatge i sortint disposada a menjar-te el món o, si més no, el públic d’aquella representació. Sempre amb aquella generositat desbordant, a l’escena però també a la vida, amb un compromís ferm però gens ostentós amb el Teatre Lliure, els teatres, el Teatre i la vida. I brindem, un cop més i sempre, per tu.”