Però on?, però què? Això és Teatre d'estrangis

Aquí tota informació és poca, s'escatima, és furtiva, i per parlar del Teatre d'estrangis, una modalitat del teatre desubicat, vam contactar succintament al desconegut director d'aquest esdeveniment barceloní, que, per descomptat, no ha volgut ni donar a conèixer els seus inicials com una gola profunda més.

El teatre desubicat ja es practica des de fa temps, és un teatre que vol sortir de l'escenari d'un teatre o una sala convencionals i trobar un lloc on desenvolupar-se i prendre marc i context (de la manera que un objet trouvé ho és per a un fotògraf o un artista).

Actualment estan previstes tres peces diferents que funcionen independents, la primera acabarà dijous que ve i en http://teatredestrangis.com/index.html es troben els horaris d'aquestes. La web és un ham a l'oceà, que s'ha ajudat del boca a boca i les xarxes socials per donar-se a conèixer. La comunicació i la captació de públic són un complicat exercici d'equilibri en el qual s'ha de manejar molt bé la informació que es publicita i tapar possibles fuites que desvetllin i trenquin part de l'encant de l'espectacle.

No hi ha pistes de si l'obra que es va a veure interpretada finalment serà un Molière o Ionesco, si serà Commedia dell'Arte o Kabuki, teatre a seques o contemporani ... Aquest secretisme és, segons comenta el director, “un estímul per al públic i forma part del joc i de la filosofia de la companyia”.

No obstant això, sí que ens avança que són obres “sempre lligades a un espai concret, per tant fins que no trobem els espais i ens posem a treballar en ells mai sabem que sortirà ...”. Aprofita per donar algunes pistes pragmàtiques, com que les peces “tenen una durada de 45 a 50 minuts i estan pensades perquè el públic s'ho passi bé i gaudeixi” d'una experiència poc comú.

Per a ell la idea del Teatre d'estrangis ve “de les ganes de fer un teatre directe senzill barat i divertit per als que ho fem i els que vénen a veure'ns.” Així mateix apunta que “a més, en temps de crisi, on la cultura està sent sistemàticament atacada, aquest tipus d'iniciatives clandestines tenen molt sentit ”i es configura com“ una alternativa dins dels espectacles alternatius ”de la ciutat.

De moment al Teatre d'estrangis “està resultant tot bastant fàcil i divertit. Estem trobant llocs fascinants i moltes facilitats per fer els espectacles ”. Així que afirma que el balanç és positiu: “Anem a poc a poc, intentant ajustar al màxim els espectacles i descobrint allò que agrada i allò que podem millorar. La resposta del públic està sent molt positiva pel que fa a assistència ”. No poc ajuda que els actors “són joves però amb molt talent i ganes de fer moltíssimes coses”.

Fins aquí es pot parlar. Per alguns testimonis sabem que la Peça 01 és fresca i és entretinguda, amb bones actuacions i en un entorn “molt apropiat”... No es pot afegir res més sense trair l'esperit d'aquest nou espectacle que anima una ciutat que bull de propostes noves. L'obra es desvetllarà només a mesura que el públic la vegi... Després, guardeu el secret!

Aquí tota informació és poca, s'escatima, és furtiva, i per parlar del Teatre d'estrangis, una modalitat del teatre desubicat, vam contactar succintament al desconegut director d'aquest esdeveniment barceloní, que, per descomptat, no ha volgut ni donar a conèixer els seus inicials com una gola profunda més.

El teatre desubicat ja es practica des de fa temps, és un teatre que vol sortir de l'escenari d'un teatre o una sala convencionals i trobar un lloc on desenvolupar-se i prendre marc i context (de la manera que un objet trouvé ho és per a un fotògraf o un artista).