Les infinites formes de l’abús de poder

Ara que per desgràcia està tan a l’ordre del dia l’abús de poder en totes les seves manifestacions, llegir la novel·la de l’australiana Fiona McFarlane pot servir per ampliar la perspectiva sobre el ventall de formes que pot prendre aquesta mania que està a punt d’esdevenir obsessiva compulsiva.

En la història que se’ns proposa la víctima és la Ruth, una dona gran, vídua, amb dos fills amb qui gairebé només parla per telèfon. Sola, doncs, en el dia a dia, amb la companyia dels seus gats, es passeja pel dia i la nit, visitada pels records i les pors personificades (o animalitzades, més aviat).

Un dia, però, rep la visita de la Frida, una assistent social enviada suposadament pel govern perquè l’ajudi fins on calgui en les seves necessitats quotidianes. L’ànima càndida del lector podria començar a intuir l’inici d’una història d’amistat profunda i dolça, però no és ni de bon tros el que s’esdevindrà.

De mica en mica i com qui no vol la cosa, la Ruth serà sotmesa a una estratègia de manipulació física i psicològica aparentment subtil. A mesura que passen els dies, el poder que la cuidadora exerceix damunt la víctima protagonista és cada cop més fort i l’abús a la vulnerabilitat que comporta la vellesa acaba desembocant en uns fets tràgicament tristos.

Tot l’entrellat narratiu va calant en la ment del lector, com la humitat que podem imaginar vivint a la vora del mar, en la casa aparentment idíl·lica que se’ns retrata com a escenari de tota la història, una escenografia molt plana, gairebé teatral. L’autora ens fa deambular per un seguit d’emocions boniques i altres tristes, de tendres i de cruels, de possibilitats i d’impotències. I ho fa així, de mica en mica i com qui no vol la cosa fins a fer-nos caure en un final que acaba esdevenint un punt previsible.