“Tens la sensació que aquestes pàgines et canvien”, ha constatat el cèlebre periodista Roberto Saviano després de llegir Córrer cap a un somni (Grijalbo i Sembra Llibres). De Giuseppe Catozzella, aquesta novel·la ens endinsa en la història de Samia Yusuf Omar, l'atleta somali que va participar en els Jocs Olímpics de Pequín el 2008 i va morir anys després mirant d'arribar a les costes d'Itàlia. Samia va representar l'esperit olímpic quan va creuar en solitari la meta dels 200 metres llisos amb deu segons de retard respecte a la resta. I va voler tornar a Londres el 2012. Encara que hagués de tornar a sentir que les seves cames eren febles al costat de les rivals. Encara que sabés que la seva equipació no era l'adequada. Encara que quedés l'última. Encara que hagués d'arribar a Europa en pastera per poder preparar-se per l'esdeveniment. Però com en tants viatges des de Líbia fins a Itàlia, el seu somni va quedar ofegat a la Mediterrània.
Giuseppe Catozzella, escriptor i periodista italià, ha publicat dues novel basades en treballs d'investigació en els quals retrata la cara més fosca i violenta d'Itàlia: 'Espianti' sobre el tràfic d'òrgans humans i 'Alveare' sobre el domini de la màfia calabresa al nord del país. Amb 'Córrer sense por', Catozzella indaga en l'odissea de milers d'immigrants que intenten arribar a Europa des d'Àfrica. I ho fa a través de la commovedora atleta olímpica Samia, en un llibre que ja ha venut més de 50.000 còpies a Itàlia.
Com et vas endinsar en la història de la Samia?
La part més complicada va ser endinsar-me en la història de la Samia. Vaig arribar-hi per casualitat. Estava a Somàlia, gairebé a la frontera amb Kenya documentant-me en un campament d'entrenament de talibans. Era l'agost de 2012, s'estaven desenvolupant les olimpíades de Londres. Ni tan sols les havia seguit. Estava encesa a l'hotel la cadena Al-Jazeera i el presentador va fer un comentari breu sobre la Samia, que havia participat a Pequín 2008, i va explicar que s'havia ofegat al mar intentant arribar a Itàlia. Em vaig quedar molt impressionat i vaig decidir abandonar el projecte en el qual estava treballant. Encara que la història era d'una somali, també era molt italiana perquè era una persona que estava intentant arribar al meu país.
Però vas aconseguir contactar amb la seva família i explicar la seva odissea.
Va ser la part més difícil. Primer vaig contactar amb una periodista d'Al-Jazeera que havia conegut a Samia en persona i que coneixia també a la germana, Odan. A la periodista li vaig demanar que em posés en contacte amb Odan, que vivia a Hèlsinki i vaig trigar set mesos en aconseguir-ho perquè desconfiava. El vaig aconseguir gràcies a una mediadora somali que comunicava ella i que pertanyia al seu mateix clan. Vaig arribar a Hèlsinki i vaig passar molt de temps amb ella. La família de Samia tenia moltes ganes de cridar al món la història de la seva germana, de tot el que li havia passat, però no tenien els mitjans. Vaig tenir la bona sort que vaig poder contactar amb una tia a Alemanya i la sort ja increïble de poder parlar amb una noia que havia conviscut amb ella a Trípoli.
El llibre fa un doble retrat: l'emigració d'una jove cap al miratge europeu i la vida d'un país desconegut per a nosaltres, però alhora proper perquè els seus habitants somien amb arribar al sud d'Europa.
La vida de Samia és molt diferent de la meva. Està en un país que havia estat colonitzat per Itàlia durant molts anys. És una terra molt pobra i destrossada per la guerra entre clans, també afectada pel fonamentalisme islàmic. És totalment diferent a la vida que coneixem nosaltres. Però hi ha un somni en aquests joves que apareixen a la novel · la que es desenvolupa en el nostre entorn, a Itàlia ia Grècia principalment, que són els països d'entrada a Europa. Per a ells, Europa no és una terra llunyana, està en el seu imaginari col · lectiu, és un somni. És el lloc on tot es pot fer realitat. He volgut explicar aquesta arribada al país dels somnis en el qual després es pateixen moltes decepcions.
Sovint, el somni europeu s'esvaeix. Quina és la seva major decepció?
Les decepcions són moltíssimes. Per començar, des del gener i fins ara, a Itàlia han arribada més de 130.000 persones. Hi ha una superpoblació. Aquesta és la primera decepció amb què es troben. La segona és que les instal · lacions que els acullen no estan preparades per a tanta gent i es veuen obligats a viure en condicions pèssimes quant a higiene. Després els s'internen en una mena de presons de les que no poden sortir i són els centres d'identificació i expulsió. Aquesta realitat no és la que ells esperaven. És un problema que tenen Itàlia, però és un problema en realitat de tot Europa. Itàlia ha d'afrontar aquesta situació amb unes lleis que estan mal fetes i que intenten canviar però sense cap suport de la resta d'Europa que no vol saber res.
Les lleis per demanar l'asil polític indiquen que la persona només puc demanar en el primer país al que arriba, que en molts casos és Itàlia. Hi ha traficants d'éssers humans també a Itàlia i que els ajuden a arribar a altres països. Fa poc s'han trobat cotxes a Alemanya ia Suïssa plens d'immigrants i això ha creat moltes tensions.
Aquesta és una història de rigorosa actualitat. Tant a Espanya amb Itàlia hem vist com milers d'immigrants creuaven les fronteres i morien en les costes d'Europa. El periodisme ha abandonat la història d'aquestes persones per convertir-sol en xifres?
En un moment de tremenda crisi econòmica a Europa, és un greu problema l'allau d'una massa de persones buscant un futur. Això és el que representa la immigració. La premsa, els telenotícies, no tenen intenció ni capacitat per explicar la vida d'aquestes persones, només se centren en aquest problema quan el nombre de víctimes és esgarrifós. La literatura pot fer-ho, pot centrar-se en la vida d'una sola persona que en certa manera explica la vida de tots els que els acaba passant el mateix.
La Samia no va aconseguir finalitzar aquest viatge. Amb què et quedes de la seva història?
Em quedo amb el coratge d'aquesta noia que va posar en joc tot el que ella era per aconseguir el seu somni. Ve a ser l'èpica dels nostres dies, seria l'equivalent a una heroïna èpica de l'antiguitat, algú que ho arrisca tot per tal de realitzar-se.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
