Diàleg sobre ‘periodisme en reconstrucció’

Quan el que veus t’indigna i ets mínimament empàtic, és impossible ser neutral. I per això fem molt bé si no ens deixem arrossegar, si analitzem críticament el que veiem. Ara bé: al periodisme, si volem que continuï tenint ànima, no se li pot exigir només neutralitat. Se li ha d’exigir que sigui honest. En l'exercici de la professió, durant quaranta anys, Josep Carles Rius ha defensat les dues coses. També els periodistes que l’acompanyàven a la taula de la llibreria Altaïr: Neus Tomás i Samuel Aranda. Tampoc érem del tot neutrals els assistents a l'acte, molts companys de l’ex degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya en diferents etapes a El Periódico, La Vanguardia, Público, i ara la Fundació Periodisme Plural. Una de les consideracions més repetides durant l’acte va ser que el llibre és oportú i necessari. Roberto Herrscher, director de la col·lecció i responsable del màster de Periodisme Universitat de Barcelona-Columbia University, va resumir l'aportació de Periodismo en reconstrucción com “un viatge necessari per reconstruir un periodisme que defugi de la nostalgia, la llàgrima i la queixa”.

Neus Tomàs, amb una llarga trajectòria com a periodista, aposta pel periodisme en consideració “als lectors, no als mitjans”, perquè “el periodisme d’alguns grans mitjans passa de puntetes sobre les denúncies incòmodes”. La periodista de El Periódico considera que hem perdut el nas i l’ofici que permet saber què és notícia, què preocupa els ciutadans, o pitjor encara, “alguns cops l’ofici consisteix precisament a saber distingir què convé ressaltar i què convé silenciar”. Amb tot, Tomàs coincideix amb l’autor que es tracta d'una crisi de model però no una crisi del periodisme, perquè hi ha una sèrie de circumstàncies que deixen portes obertes a l'esperança. Gràcies a les xarxes, el periodista pot tenir veu pròpia més enllà del propi mitjà i, gràcies també a internet, ara hi ha la possibilitat de crear mitjans alternatius, lamenta però que aquestes oportunitats vinguin acompanyades d’una “precarització de la professió”.

Al seu torn, el fotoperiodista Samuel Aranda, que va coincidir amb Josep Carles Rius al Magazine de La Vanguardia, mostra la seva preocupació quan “el periodista és el protagonista de la notícia”. Amb humilitat, Aranda pensa que hi ha el risc de posar l'autoria per sobre del periodisme. “Per a mi, el fotoperiodisme és un ofici. I crec que a vegades ens oblidem d'això, correm el risc de ser molt egocèntrics”. El fotògraf català, tot i haver estat portada en múltiples ocasions al diari The New York Times, mai ha obtingut un contracte estable d’un mitjà espanyol perquè cobreixi els conflictes. “Sóc freelance”, afirma. “Els meus ingressos provenen del New York Times. Tinc unes condicions estables: m'han fet assegurança mèdica i tinc exclusivitat amb el diari a nivell de premsa diària”.

Més enllà de les difícils condicions econòmiques, els freelance, segons el parer de Josep Carles Rius, han salvat l’honor del periodisme. Un honor que passa també per una paraula clau; la credibilitat. “La reconstrucció passa per recuperar la confiança. El gran valor no són els mitjans, sinó la credibilitat dels periodistes, i un mitjà és la suma de la credibilitat dels seus periodistes. Els mitjans podran entrar en el cercle de confiança del públic, i la manera d'accedir-hi és la credibilitat”. La generació de Josep Carles Rius va viure dels monopolis. “Per al periodisme era una situació de poder i de comoditat. Es va perdre l’etica i la moral. Ara s'ha de guanyar cada dia. Els periodistes hem de donar més explicacions als lectors. No ho podem oblidar, el periodisme és un contrapoder, ha de fiscalitzar el poder”.

Si hi ha una cosa que caracteritza l’actual societat és la transmissió continua d’opinions i d’informacions. Després d’escoltar el diàleg celebrat a la Llibreria Altaïr tenim la impressió que el periodisme es reconfigurarà amb tota seguretat i ja comença a haver-n’hi indicis. Els mitjans de comunicació s’enfronten a un procés darwinista que serà bastant dur, això sembla força clar, però no vol dir que desapareguin tots. Ja hem entrat en un període d’adaptació a les noves circumstàncies, i juntament amb això naixeran i estan naixent noves formes, a base d’anar provant. La reconstrucció del periodisme, com vaticina Josep Carles Rius, ja ha començat. No podem ser neutrals, sinó implacables.

Quan el que veus t’indigna i ets mínimament empàtic, és impossible ser neutral. I per això fem molt bé si no ens deixem arrossegar, si analitzem críticament el que veiem. Ara bé: al periodisme, si volem que continuï tenint ànima, no se li pot exigir només neutralitat. Se li ha d’exigir que sigui honest. En l'exercici de la professió, durant quaranta anys, Josep Carles Rius ha defensat les dues coses. També els periodistes que l’acompanyàven a la taula de la llibreria Altaïr: Neus Tomás i Samuel Aranda. Tampoc érem del tot neutrals els assistents a l'acte, molts companys de l’ex degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya en diferents etapes a El Periódico, La Vanguardia, Público, i ara la Fundació Periodisme Plural. Una de les consideracions més repetides durant l’acte va ser que el llibre és oportú i necessari. Roberto Herrscher, director de la col·lecció i responsable del màster de Periodisme Universitat de Barcelona-Columbia University, va resumir l'aportació de Periodismo en reconstrucción com “un viatge necessari per reconstruir un periodisme que defugi de la nostalgia, la llàgrima i la queixa”.

Neus Tomàs, amb una llarga trajectòria com a periodista, aposta pel periodisme en consideració “als lectors, no als mitjans”, perquè “el periodisme d’alguns grans mitjans passa de puntetes sobre les denúncies incòmodes”. La periodista de El Periódico considera que hem perdut el nas i l’ofici que permet saber què és notícia, què preocupa els ciutadans, o pitjor encara, “alguns cops l’ofici consisteix precisament a saber distingir què convé ressaltar i què convé silenciar”. Amb tot, Tomàs coincideix amb l’autor que es tracta d'una crisi de model però no una crisi del periodisme, perquè hi ha una sèrie de circumstàncies que deixen portes obertes a l'esperança. Gràcies a les xarxes, el periodista pot tenir veu pròpia més enllà del propi mitjà i, gràcies també a internet, ara hi ha la possibilitat de crear mitjans alternatius, lamenta però que aquestes oportunitats vinguin acompanyades d’una “precarització de la professió”.