“Abans d'ingressar a urgències em van dir que si no tenia targeta sanitària havia de pagar”

Era 5 de juliol. Feia mesos que el Yovel tenia problemes a l'estómac fins al punt que vomitava sang i no podia menjar. Aquest dia d'estiu va ser a Urgències a l'Hospital Clínic. “Abans d'ingressar em van dir que si no tenia targeta sanitària havia de pagar”, explica. “Allà vaig ingressar per dolor abdominal i ho vaig explicar tot, les al·lèrgies, les malalties que patia, etc., i al cap d'unes hores em van donar l'alta i em van cobrar [treu la factura de la butxaca i la desdobla] 240 euros”. Concepte: Visita urgència. Mode de pagament: xec, banc o caixa.

Va pagar i se'n va anar de matinada, amb l'alta i la factura en mà. “Ni tan sols vaig preguntar per què em van cobrar, em va semblar lògic perquè el metge em va dir: 'si vaig a Cuba i em poso malalt allà hauré de pagar allà'”. En aquell moment, quan el Yovel va ingressar, portava un any i mig a Espanya, només tenia el passaport cubà i no estava empadronat. Té 22 anys i viu amb el VIH. El seu nom autèntic no és Yovel però prefereix no revelar la seva identitat perquè en aquests moments està tramitant el padró i la targeta.

“Em van parlar d'Adeslas i vaig contractar una assegurança perquè vaig pensar que no tenia diners per pagar més urgències com aquesta, hi ha altres coses que un ha de pagar. Llavors van detectar que tenia una úlcera”, comenta. Mesos després d'ingressar a urgències va saber que va ser víctima d'exclusió sanitària i que no tenien per què cobrar-li per l'atenció que va rebre.

Al cap de quatre mesos, al setembre, el Yovel va arribar a STOPSIDA, una entitat que treballa per la salut sexual des de i per a la comunitat LGTB i treballadors i treballadores sexuals. Allà els va explicar quina era la seva situació. “L'úlcera estava sent més o menys tractada però el tractament antiretroviral no l'estava rebent, va arribar en una situació lamentable”, explica Luis Villegas, coordinador de projectes de STOPSIDA.

“Un amic del Luis em va dir que podia anar al Clínic, que no em preocupés ja que no havia de pagar res. A mi em va semblar rar però vaig anar i vaig estar un mes hospitalitzat i em van donar un tractament antiretroviral”, explica el Yovel. El Luis Villegas lamenta que aquests mesos que van passar des que va ingressar a urgències a l'estiu fins que va ser hospitalitzat, fa poc, la seva salut es va anar deteriorant.

El Luis es queixa que a urgències del Clínic no van informar al Yovel de quins són els tràmits que ha de fer una persona per accedir a la targeta sanitària sinó que van fer tot el contrari, dient-li que si no tenia papers havia de pagar. “Tota aquesta situació s'hagués pogut evitar i no és l'únic cas, ens arriben més com aquest del Clínic, en què hi ha persones dins de l'administració que exigeixen facturar els serveis d'urgències quan no es pot”, denuncia.

Quan el Yovel va arribar a Espanya ja havia entrat en vigor el polèmic RDL 16/2012 del PP que restringeix l'accés dels immigrants en situació irregular a la sanitat pública. A Catalunya, el Govern ha dit en moltes ocasions que aquí no hi ha exclusió sanitària perquè una instrucció catalana permet l'accés a la sanitat pública a través de l'empadronament -a l'estiu es va aprovar la nova instrucció- i que els casos que es coneixen són l'excepció. Amb tot, si es tracta d'una urgència o de l'atenció d'un menor o una embarassada, sigui quina sigui la seva situació legal, els immigrants tenen dret a ser atesos en igualtat de condicions que els espanyols, a Catalunya i a la resta d'Espanya . No obstant això, encara segueix passant que es factura en alguns casos.

Diferents entitats, com la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (Pasucat), han posat de manifest en reiterades ocasions que existeix encara una enorme desinformació entre el propi personal sanitari i administratiu sobre quins són els drets dels immigrants. La manca de compromís polític del Govern per posar remei a aquesta situació ha portat a detectar prop de 150 casos d'exclusió sanitària a Catalunya -i aquests són els que coneixem a través de les entitats- des que va entrar en vigor el RDL en 2012. D' aquests 150, a 33 se'ls va facturar per ser atesos a urgències, segons recull un informe de la Pasucat de Juny de 2015. Precisament la necessitat d'una campanya informativa era un dels punts que es reivindicava en la proposta de resolució aprovada amb el suport de tots els grups al Parlament a excepció del PP i Ciutadans. Concretament demanava “incrementar la campanya informativa i formativa adreçada al conjunt de centres sanitaris i la xarxa de serveis socials en relació a les sol·licituds de targeta sanitària”.

Aquest diari ha preguntat al Departament de Salut per quina ha estat l'acció del govern en aquesta línia. Segons Salut, s'ha fet una campanya informativa “amb la distrubució d'uns pòsters en tots els centres” proveïdors del CatSalut acompanyat pel suport normatiu de la instrucció 08/2015 així com també formació al personal que treballa al taulell. Fonts de la Pasucat expliquen a aquest mitjà que l'Ajuntament de Barcelona està tramitant millores amb el padró però encara no hi ha cap acord.

Quin és el criteri que estan utilitzant al Clínic per facturar o cobrar a les persones? La pell, l'idioma, l'origen? Nosaltres som una entitat petita i som cinc treballadors i coneixem aquesta informació. Com pot ser que gent que està asseguda en una recepció en un hospital no conegui la legislació ?, reflexiona Luis Villegas.

Era 5 de juliol. Feia mesos que el Yovel tenia problemes a l'estómac fins al punt que vomitava sang i no podia menjar. Aquest dia d'estiu va ser a Urgències a l'Hospital Clínic. “Abans d'ingressar em van dir que si no tenia targeta sanitària havia de pagar”, explica. “Allà vaig ingressar per dolor abdominal i ho vaig explicar tot, les al·lèrgies, les malalties que patia, etc., i al cap d'unes hores em van donar l'alta i em van cobrar [treu la factura de la butxaca i la desdobla] 240 euros”. Concepte: Visita urgència. Mode de pagament: xec, banc o caixa.

Va pagar i se'n va anar de matinada, amb l'alta i la factura en mà. “Ni tan sols vaig preguntar per què em van cobrar, em va semblar lògic perquè el metge em va dir: 'si vaig a Cuba i em poso malalt allà hauré de pagar allà'”. En aquell moment, quan el Yovel va ingressar, portava un any i mig a Espanya, només tenia el passaport cubà i no estava empadronat. Té 22 anys i viu amb el VIH. El seu nom autèntic no és Yovel però prefereix no revelar la seva identitat perquè en aquests moments està tramitant el padró i la targeta.